Diferents entitats de defensa del territori a l'Empordà rebutgen la possible explotació minera a la zona de les Salines. Ho han fet després que l'empresa Minerals Girona s'hagi interessat en les mines de talc de Santa Maria, Ginebró i Castell als termes municipals de Maçanet de Cabrenys, Darnius i la Vajol. Des de les associacions insten els alcaldes de la zona a "protegir el territori". A la petició s'hi han sumat també els propietaris afectats, que consideren que l'activitat posaria en risc el model de desenvolupament social, econòmic i empresarial dels darrers anys. L'empresa interessada en les mines afirma que ho estan estudiant, defensa que compta amb "tots els permisos" i assegura que que no es farien "a cel obert".
Les entitats empordaneses de custòdia i defensa del territori s'han posicionat en contra de la possible recuperació de les mines de la zona de les Salines. La Iaeden-Salvem l'Empordà, el Centre Excursionista Empordanès i l'Institut d'Estudis Empordanesos han comparegut aquest dijous al matí per mostrar el seu rebuig a l'interès d'una empresa gironina en les antigues mines de Santa Maria, Ginebró i Castell. Ho han fet conjuntament amb els propietaris afectats de la zona, al·legant que es tracta d'una activitat que podria impactar negativament en un territori d'especial interès.
La portaveu del Centre Excursionista Empordanès, Ruth Casteys, ha subratllat que les Salines és un espai natural amb una vegetació "molt variada". Actualment s'hi poden trobar per exemple, des d'alzinars i suredes fins a roures i fagedes. Segons Casteys, la recuperació de les mines podria malmetre un paratge que actualment es troba en "un bon estat de conservació" gràcies al model de vida que hi ha.
Una opinió compartida per l'entitat ecologista Iaeden-Salvem l'Empordà i la seva portaveu Marta Ball-llosera que ha assegurat que l'impacte aniria més enllà del "paisatgístic" i afectaria també la vessant més "econòmica i social". Ball-llosera ha explicat que hi ha molts propietaris que treballen els boscos de la zona i d'altres que es dediquen al turisme rural. Un fet que contribueix a un estil de vida "sostenible" que podria veure's amenaçat per les explotacions.
"Per l'enriquiment d'uns pocs, es destruirà tot un territori" ha sentenciat. Des de l'entitat també s'han mostrat escèptics en relació al tipus d'explotacions, que creuen que seran a cel obert. La Iaeden creu que les obertures de mines en aquest sector poden alterar l'estructura i el funcionament dels aqüífers i deus d'aigua amb possibles efectes sobre el cabal de les rieres de la zona. També afegeixen que es podrien donar casos de contaminació.
La denúncia compta amb el suport dels veïns de municipis com Maçanet de Cabrenys, Darnius o la Vajol, que tampoc veuen amb bons ulls la situació. Un d'ells és en Josep Rigau, que ha explicat que la tasca que fan va més enllà de ser simples habitants. Segons Rigau en múltiples ocasions han estat ells els qui han arreglat "els camins" de les Salines i ha afirmat que algunes vegades els consistoris no fan prou per la zona. Tampoc confien gaire en les avaluacions ambientals, les quals "no sempre s'han complert".
Una resposta per part dels ajuntaments
És per això que de les entitats han demanat als ajuntaments implicats que "es posicionin a favor" de la conservació del territori i que es neguin a donar "suport als interessos econòmics privats". Tot i això, Ball-llosera ha afirmat que estan intentant parlar amb les administracions, i ha defensat que en molts casos es tracta de consistoris "petits" que no disposen de les eines necessàries per poder avaluar segons quins projectes. "La Generalitat ha d'ajudar a interpretar-los", ha conclòs.
"Amb tots els permisos necessaris"
L'empresa interessada, Minerals Girona, ha assegurat que els estudis que s'estan realitzant per analitzar la viabilitat de les mines "disposen de tots els permisos". L'assistent de direcció, Meritxell Garrido, ha explicat que fins ara l'empresa importava primeres matèries de l'estranger i que ara ho vol fer al Pirineu català.
Tot plegat, però, es troba encara en una fase d'avaluació econòmica i mediambiental per veure si és factible o no. En tot cas, Garrido ha recordat que en cap cas les mines "es farien a cel obert" i també ha explicat que "no preveuen cap instal·lació industrial" al voltant d'aquestes perquè ja disposen de les que tenen a la ciutat de Figueres.
Minerals Girona
Minerals Girona, de Mineralia, son uns dels principals fabricants del món de sulfat de bari. A més, però, treballen altres minerals, com el talc.
Actualment s’està important des de Pakistan, India o china. L’empresa té diferents unitat de producció a Catalunya, Italia i el Marroc. Amb un volum d’exportació de volum de venda del 86%.
La subdirecció general de mines ha atorgat els permisos a Minerals Girona per a realitzar una investigació sobre terreny, per analitzar la viabilitat ambiental i econòmica de la reobertura de les mines de talc de la zona Maçanet de Cabrenys-Darnius.
L’empresa argumenta que aquest estudi respon a «l’objectiu de millorar en l’obtenció de la matèria primera i evitar importar-la, de manera que es pugui oferir un talc de qualitat català, de manera que es redueixi el cost ambiental, en quant a transport marítim». Asseguren que ara per ara només «s’està estudiant aquesta opció, respectant sempre les normatives marcades per les administracions».
Minerals Girona es defensen davant les declaracions realitzades pels ecologistes: «Per a nosaltres, que som empordanesos des de l’any 1985, el territori és molt important i no hem previst fer, mai, una explotació o extracció a cel obert» i afegeixen que l’extracció de talc a les mines de Salines-Bassegoda «seria un win win, generaríem llocs de treball, tindríem un talc d’origen català i reforçaríem la nostra posició al mercat europeu amb un talc de qualitat. Tots els nostres processos industrial tenen petjada verda, i estem comrpomesos amb el territori i l’entorn».
Un dels altres aspectes que preocupen amb la possible activitat d’extracció de talc és l’augment de vehicles pesants, i que es puguin malmetre les carreteres i pistes forestals. Des de l’empresa argumenten que « el pas de camions no seria molt elevat. S’està parlant d’un volum d’unes 20.000 tones l’any perque els costos d’explotació siguin assumibles. L’empresa es situa a Figueres i a aquella zona només es faria l’extracció, no preveu fer-hi cap instal·lació industrial»
Francesc Viñas, l’enginyer de minas de l’empresa, assegura que plategen una «activitat d’interior» i que de moment es troben en fase d’estudi «això no comporta cap explotació». En el cas que fos viable, l’empresa hauria de determinar el sistema d’explotació i caldria presentar el projecte, el programa de restauració de l’activitat i l’estudi d’impacte ambiental. «Dins d’aquests documents es recullen les mesures preventives i de mitigació així com les diferents afeccions que podrien generar les opcions, evaluant els riscos que pot generar el projecte». Una de les afeccions que es consideren en aquestes activitats extractives es sobre els recursos hídrics « Amb la informació que tenim fins a dia d’avui, no hi ha cap afectació, cal tenir en compte que estem estudiant una zona on ja hi havia unes mines de talc, que no havien afectat als nivells freàtics»
Un dels riscos de les extraccions en interior és el d’enfondraments en superfície, l’enginyer concreta que «dins qualsevol projecte d’explotació hi ha controls de subsidències, i el sistema d’explotació és reomplint el forat executat per tenir la garantia d’estabilitat del terreny en superficie i disminuir l’impacte d’emmagatzemant de roca que no és d’interès. Per això no es necessien abocadors externs».
D’altra banda, l’empresa ha posat sobre la taula la possibilitat de reduir o acordar els mesos d’extracció «de manera que no sigui un impediment per al desenvolupament d’altres activitats dels municipis».
