«A Correus, la carta ha baixat moltíssim i la paqueteria ha fet un salt brutal»

Com i quan va començar a treballar a Correus?

Vaig començar fa 42 anys, un any a Girona i després ja vaig venir destinat a l'oficina de Figueres i tota la vida laboral l'he fet aquí.

Una llarga carrera, fins a arribar a la direcció. Recorda les diferents etapes?

Vaig començar per baix, coneixent tots els diferents serveis que hi havia en aquell moment. Quan el director que hi havia aleshores es va jubilar, van començar a venir comissionats. Aleshores costava molt treure les vacants a concurs i vaig estar treballant amb els comissionats, ajudant-los durant bastant temps. Després va cobrir la plaça un director que va venir d'Igualada, llavors jo em vaig quedar d'adjunt fins que va plegar, i va venir un nou comissionat i, tot seguit, ja vaig agafar jo la plaça de director de l'oficina de Figueres, i d'això ja fa 24 anys.

Com recorda el pas de les oficines de la plaça del Sol a les actuals instal·lacions del carrer Santa Llogaia?

Va ser una mica anecdòtic. Vam marxar de la plaça del Sol perquè l'edifici tenia aluminosi i es va haver d'enderrocar tot, i al solar, que era de l'Ajuntament, en el seu moment van decidir construir-hi l'actual biblioteca. Pensa que abans, en aquella oficina, a dalt de tot, hi vivia l'Administrador de Correus, l'Administrador de Telègraf i el conserge; doncs en el que eren els habitatges va aparèixer una esquerda que podies arribar a passar-hi la mà. Enguany es compleixen 25 anys que ens vam traslladar on som ara, al carrer Santa Llogaia. I comentava que era anecdòtic, ja que el moment en què es va detectar el problema s'estaven informatitzant totes les oficines i a causa d'això, nosaltres, que érem la segona oficina més important de la província, vam ser l'última oficina en ser informatitzada, ja que no tenia sentit instal·lar tot un sistema informàtic en un edifici que havia d'anar a terra. Encara ara guardo fotografies de com anaven destruint l'antiga oficina.

I com va ser aquest canvi del format en paper a la informatització de tot?

Va ser molt complicat, vam obrir tot nou, tot preparat, però gairebé sense formació i durant tres dies, aquí, hi va haver tres o quatre persones ensenyant a saco com funcionava tot. Va ser molt estressant, fins al punt que, l'últim dia, vaig dir: «Prou, si no me'n surto i no sé com va, ja trucaré a una altra oficina», perquè rebre tanta informació, de tantes aplicacions, de cop, era impossible.

Exactament la seva feina de director de l'Oficina de Correus en què ha consistit?

Si tirem enrere, la feina del director, a l'època que érem a la plaça del Sol, era la gestió de tota l'oficina, de tots els carters de Figueres i dels pobles. Hi havia gairebé 40 carters de pobles, i a l'oficina érem 7 i carters eren 6 o 7. Ara, des que es va canviar l'organigrama de Cor­reus, que es van crear dues àrees totalment diferenciades (una és Red de Oficinas, que és on es fa l'atenció al client, i l'altra és Logística, d'on surten tots els carters de Figueres i de pobles). La meva funció ha estat la d'admissió de productes i d'atenció al client, amb l'organització i direcció de l'oficina, el seguiment d'objectius i de novetats, ja que pràcticament cada dia hi ha actualitzacions a les nostres aplicacions i als nostres productes, aliances noves que es van fent amb altres socis, etc. Hi ha feina!

Des del seu punt de vista, què tal funciona aquesta oficina?

Doncs molt bé, hem estat atenent una mitjana de 550 clients cada dia i el mes de desembre hem arribat a punts d'atenció de 800 clients. Les sis finestretes que tenim són totalment polivalents, tothom fa de tot. Hi ha hagut mesos que hem generat tants o més ingressos que l'Oficina Principal de Girona, que és més gran i té més gent treballant.

Com ha evolucionat el servei de Correus en aquests 42 anys?

Al començament, vam estar molts anys estancats fent el mateix, era una rutina sense canvis: arribava el correu amb tren, havies d'anar a l'estació amb una furgoneta petita a recollir els sacs de cartes que arribaven. Aleshores tan sols fèiem cartes ordinàries, el servei de telègraf, la paqueteria bàsicament era a escala particular, i no hi havia aquesta gran paqueteria d'empresa que hi ha ara... i fèiem serveis bàsics com ara certificats, enviar telegrames, caixa postal (com a part bancària). No oferíem tants productes ni serveis com fem ara. A finals de ser a la plaça del Sol, va començar una empresa de venda per correu, principalment de roba, que es deia Venca, i era la més gran de paqueteria que teníem en aquell moment.

Els temps han canviat.

Si fem un salt i ens posem ara i aquí, la carta ordinària ha baixat moltíssim, en canvi, la paqueteria ha fet un salt brutal. Amb la carta ordinària estem perdent quota de mercat cada any, quan és un dels productes que ens genera més ingressos... El 2018, Correus va tancar l'any amb 153 milions de pèrdues, en canvi, aquest any 2019 ha estat el primer any a treure beneficis amb 15 milions d'euros, aquests beneficis venen de la paqueteria, de les aliances amb socis nous com per exemple Amazon o AliExpress, i, encara que no ho sembli, el fet que hi hagués tres processos electorals també ha generat uns ingressos.

La mobilitat i el transport també deuen haver canviat.

Fa 40 anys anàvem a buscar el correu amb una furgoneta petita i ara ens arriben fins a quatre o cinc camions, cada camió porta una dotzena de gàbies i cada una fa un metre vuitanta d'alt i venen plenes fins a dalt de tot. La carta ordinària anirà desapareixent i Cor­reus -per poder equilibrar aquesta pèrdua, que representa bona part dels ingressos més importants que té- cal que faci aliances amb molts socis, com ja he dit. A més, aquest 2020 es volen ampliar els contractes amb la banca online perquè es facin les gestions des d'aquí.

Per tant, ja no és tan sols la carta i el paquet.

Ja no és el correu tradicional que hi havia abans. S'està obrint amb perspectives de futur i intentant avançar-se a les pèrdues que hi puguin haver i trobant altres fons d'ingressos. Es fan canvis constantment i requereix formació, que fem online. A més, ens serveix la gran capil·laritat, ja que tenim més de 2.500 oficines grans, aquí no comptem les petites de poble.

Què succeeix amb aquestes oficines petites?

Tenen un horari d'atenció molt reduït, la que menys un quart d'hora i la que més una hora. Molt poques d'aquestes poden fer les tasques d'admissió, mentre que abans un carter estava en un poble, però ara un en fa diversos amb un sol punt d'atenció.

El dia 7 de febrer de 2020 ha estat el de la seva jubilació. I ara què?

El que no he pogut fer abans ho podré fer ara, estar més per la família. M'agrada molt anar amb moto i caminar. Podré estar més pel partit republicà, que últimament l'he tingut una mica penjat. Podré gaudir de la neta. I són coses que quan surts de la feina a vegades no tens ganes de fer-les. A més, tinc al cap fer algun curset d'idiomes. Soc incapaç d'estar un quart d'hora sense fer res. He estat molt actiu sempre, i que em jubili no vol dir que m'apalanqui, ni de bon tros, faré altres coses, però ara sense responsabilitats.

Deixa la feina amb recança?

Hi ha molt bon rotllo, he tingut uns molt bons companys d'oficina, estic molt content de tota la gent que ha passat per aquí durant tots aquests anys, és molt bonic això.