El figuerenc Ramon Cos (Barcelona, 1973) és l'actual president de l'Associació pel Desenvolupament de l'Educació Viària de Catalunya (ADEVIC). Es defineix a si mateix com «un tractor, que li pots posar un remolc amb tota la càrrega que vulguis, el qual anirà més lent, però tirarà».

En quin moment decideix dedicar-se a l'educació viària?

Sempre havia treballat investigant accidents de trànsit. Però em vaig trobar amb un cas en el qual em vaig implicar personalment, vaig fer la notificació als familiars. Es tractava del fill del director de l'escola de Vilajuïga, on jo vaig fer el meu primer projecte d'educació viària a la comarca. Arran de l'accident de l'Arnau, la meva obsessió va ser fer molt més. No entenia per què no fèiem més coses per a prevenir-ho. A l'enterrament, la plaça de Pau era plena, recordo apartar-me dels alumnes, però van venir cap a mi igualment. Vaig plorar sense parar. Em feia molta ràbia no haver pogut fer res per ell. Recordo que vaig agafar el Nokia N70 i vaig veure la foto de la meva filla petita. Arran d'això, els meus esforços diaris havien de ser perquè la gent no es faci mal en un accident de trànsit. No ho vull.

Però és pràcticament inevitable que no hi hagi accidents.

El risc zero no existeix. No som suficientment responsables del fet que quan estem compartint un espai públic prenem decisions personals, sense adonar-nos de què fem i com afecta la resta.

Això va en consonància amb la societat, cada vegada més individualista.

Quan parles en l'àmbit empresarial, fins ara s'utilitzaven termes de competències, però ara les empreses s'han adonat que com més comparteixen més creixen.

Quan planteja postular-se com a president de l'ADEVIC?

El 2006 vaig fer el curs d'educació viària de l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya. Allà et parlaven del factor humà. Al Postgrau de director de seguretat a l'Autònoma també deien el mateix: el factor humà. I el que tracto jo com a formador de mobilitat segura són les persones, més enllà de les fórmules i la tecnologia.

Ara tenen molta feina a l'ADEVIC?

Som l'associació amb més socis de tot Espanya. Catalunya som l'enveja, segons els altres, juguem la Champions perquè fem coses innovadores i diferents. La meva presidència és això, no parar. Ara estem amb les entitats del Pacte Nacional per la mobilitat segura i sostenible de la Generalitat. I volem ser capdavanters a Europa.

Innovant en formació viària?

Un dels problemes és que tothom ho enfoca amb l'activitat d'un policia a l'escola. Però resulta que no té res a veure, que això és un a més a més, la foto. Si ho traslladem a Figueres, a la setmana de la mobilitat sostenible i segura tindrem...

Els nens pintant el carrer!

Exacte. Activitat acabada. Molt bonic. Què ens estan dient els nens? Només ho diuen aquella setmana? Els heu preguntat les seves necessitats? Com es desplacen amb els pares?

Llavors l'educació s'hauria de fer més als pares que als fills.

Les morts per accident de trànsit són d'adults, de dilluns a divendres, sortint de la feina, en homes d'entre 60 i 65 anys, amb una tendència a partir dels 40, amb una concentració més important en ciclistes i motoristes en caps de setmana. Llavors, per què els hi fem als nens?

El Ministeri i el Servei Català de Trànsit ja fan campanyes.

Les del Ministeri són molt dures i sempre es juga amb la por. El Servei Català de Trànsit busca la reflexió. Justament en el Pacte Nacional reclamàvem campanyes, però volem una lectura diferent. Si mires la premsa, tots els titulars són «Accident», «Mort», però caldria incloure una lectura positiva en el sentit de «S'han pogut salvar dues persones gràcies a l'ús del cinturó».

En cursos d'educació viària es convida gent que ha sofert accidents, apel·lant als sentiments. Fins a quin punt és útil?

Una de les coses que més m'agrada com a formador és tancar cercles. Si només enfoques a la victimització, només apel·les a la pena. És com la imatge dels paquets de tabac sobre la gent fumadora. Veure una persona amb una discapacitat, és el mateix efecte. Per si sol no serveix. Cal un complement. És com les sancions, serveixen d'alguna cosa per si soles?

Com es pot canviar l'actitud de la gent al volant?

De la mateixa manera que hem acceptat que els fumadors no ho facin a llocs tancats. Si estem anant a 120 km/h pel carril de la dreta a l'autopista, i un avança a més velocitat, per què no truquem al 112 si aquella persona ens pot matar? Es tracta d'un nivell de consciència social. No estàs tu sol en aquest món, hi ha molta més gent. Quan fem una formació, si aconsegueixo que una sola persona canviï un hàbit, he salvat moltes altres vides, perquè aquesta persona és el centre de referència de moltes altres.

Quines accions es poden fer en adults?

Estem incidint molt en l'accident laboral in itinere in mission. Fa uns anys, com a director de seguretat, analitzava les necessitats, els errors de l'empresa i oferies unes propostes de millora. En el cas del Consorci de transport sanitari a Girona -400 treballadors, més de 80 ambulàncies- vam reduir la sinistralitat a la demarcació de l'Alt Empordà sobre un 40% i un 20% de baixes. Si la inversió és assumible i et dona un estalvi així, per què no ho fem?

I com a administració local?

Per exemple, reduir les velocitats a 30 km/h. La reacció de la gent és atorgar-ho a la sanció i a la recaptació. Però, i si t'expliquen que els estudis tècnics dels vehicles per dir que tens 5 estrelles de seguretat del cotxe, o d'atropellament, es fan a un màxim de 64?km/h? És molt diferent atropellar algú a 30 que a 50 que pot ser mortal.

Però és impopular.

A les administracions públiques els agrada molt la fotografia, només cal mirar la setmana de la Mobilitat sostenible i segura. Tots els ajuntaments i la policia s'omplen a fer activitats. I durant la resta de l'any? Només es moren aquella setmana? Només mirem la mobilitat d'aquella setmana?

Vostè va estar a les darreres eleccions, quins són els pros i els contres d'aquesta decisió?

Els pros és que m'encanta preocupar-me per la gent. De fet, no em considero policia ni funcionari. Soc servidor públic.I ser regidor de Seguretat em permetia servir la gent. Sempre he estat vinculat a entitats: a l'associació de veïns de l'Horta de l'Hospital o a la Federació d'associacions de veïns. Penso que el desenvolupament social és importantíssim per als humans. Que algú em digués: Ramon, comptem amb tu per fer alguna cosa a Figueres, va ser genial. Era un gran projecte i em va motivar moltíssim. Ho vaig sospesar, tot i que puc portar l'etiqueta, no em preocupa.

Però va deixar l'acta de regidor en saber-se del pacte.

Jo tenia una excedència per serveis especials. El meu lloc de feina es basa en els 23 anys de mosso de trànsit, i no podia ni volia perdre el que m'apassiona, la meva professió i el contacte amb la gent.