19 de novembre de 2019
19.11.2019
25-N: Dia contra la Violčncia Masclista

Les dones de l'Alt Empordŕ també alcen la veu contra la violčncia masclista el 25-N

Coneix la histňria de 'Violeta' i 'Cčlia', dues figuerenques que han patit violčncia en mans de les seves parelles, homes

18.11.2019 | 19:52

La violència masclista és la que s'exerceix com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. La seva expressió més extrema és l'assassinat (més de mil dones assassinades segons Feminicidio.net, l'únic arxiu que recull aquestes dades des de 2013), però existeixen moltes altres formes de violència.

La violència masclista suposa una greu vulneració dels drets de les dones i un obstacle perquè puguin assolir la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat. Segons les dades recollides pel Departament d'Interior de la Generalitat, en una enquesta publicada recentment, un 64,4% de les dones han patit algun tipus de violència masclista durant tota la seva vida. L'enquesta es va realitzar a gairebé 700 dones de les comarques gironines, majors de 16 anys.

El 25-N(ovembre) és el Dia Contra la Violència Masclista i des de fa un temps és una data molt reivindicada per denunciar aquesta situació, que afecta a més de la meitat de la població pel sol fet de ser dona. Entorn aquesta data, diversos municipis de la comarca han organitzat diferents activitats per reflexionar a través d'espectacles, xerrades o actes simbòlics.

Violència d'àmbit públic

Socialment, hi ha la idea que la violència masclista és una qüestió, sobretot, d'àmbit de parella i privat. Així és quan parlem d'assassinat, la majoria de víctimes han estat en mans de les seves parelles, exparelles o familiars. Però les dades desmenteixen que la violència masclista sigui d'àmbit privat: l'enquesta afirma que de les dones que han patit algun fet, un 70,9% ha sigut per part d'un desconegut i produïdes, majoritàriament, en l'àmbit públic.

A Figueres, hem conegut la història de dues dones que han patit aquesta violència per part de la seva parella (primer) i exparella (després). Per respectar el seu anonimat, les anomenarem 'Violeta' i 'Cèlia' (podeu llegir part de la seva història a la pàgina següent). Ambdues mantenien una relació com la forma més extensa: heterosexual i durant anys. El perfil de l'home és diferent, però segueix un patró que afavoreix aquesta discriminació: el poder de l'home sobre la dona.

'Violeta'

Tot va començar quan tenia 16 anys (ara 20) amb un noi que al principi era molt difícil perquè m'enganyava però va arribar un moment que es va centrar i vam començar una relació força bé. El primer cop que va passar va ser estrany, no sé per què ens vam barallar i em va fotre una hòstia, em va sorprendre molt i ell es va disculpar i em va dir que no tornaria a passar. No me'n recordo com va començar a anar tot seguit. Sé que sentia tanta por que tan sols per apropar-se jo ja feia el reflex de cobrir-me. Normalment em picava a casa però si pel carrer veia que no hi havia ningú, li era igual. Enmig d'una baralla de matinada a casa seva, em volia fer fora i jo, com no m'atrevia a tornar a casa meva a aquelles hores, em disculpava fins que em deixava quedar-me. D'una pallissa em va fer perdre una mica d'oïda. L'única vegada que m'he tornat va ser quan va voler tancar-me en una habitació, vam barallant-nos i li vaig donar una bufetada. Estava sempre a casa seva, em tenia molt controlada i em va distanciar de tot el meu entorn. Em sentia tan acorralada que em va fer sentir-me incapaç d'estar sense ell. Vam tallar i tornar diverses vegades. En una ocasió, li vaig explicar a les meves amigues i em van aconsellar parlar amb la meva mare. No ho vaig poder fer, em feia vergonya, i ho van fer elles. El vaig denunciar i, com era menor, va anar tot molt ràpid. Ell va reconèixer els fets però volia contactar amb mi constantment. Moltes vegades vaig intentar estar sense ell i com no podia, quan el vaig deixar definitivament, vaig decidir demanar ajuda psicològica i m'ha anat molt bé. Encara em queda per superar-ho però em noto diferent a fa un temps, estic orgullosa d'almenys estar bé.

'Cèlia'

Tinc 43 anys, visc i treballo a Figueres i la història que explicaré va passar a 2017. Tinc una filla menor i en aquell moment estava casada amb el seu pare. El matrimoni era, el que podem dir, normal, fins que el meu exmarit es va quedar a l'atur. En aquell moment va canviar tot. Ell va començar a entrar en depresió i a consumir alcohol i drogues d'una manera sorprenent per mi, es va convertir en una persona addicta, això ho vaig saber més tard. Tot i que no era a diari, en moltes ocasions, arribava a casa molt exaltat i carregava contra mi el que imagino que seria la seva impotència i rabia. Crits i discusions eren constants. Durant tres anys vaig estar aparentant una vida que no era per a que ni a la feina ni amb la meva filla se'm notés, em feia vergonya reconèixer-ho. A més, en el fons, sentia pena cap a ell. Una nit em va donar una forta empenta i recordo sentir a la meva filla dir «què haces con la mama, déjala». Allò em va fer reaccionar de cop i vaig anar directa als mossos. Ara penso que sort que ho vaig fer en calent perquè, si m'hagués donat temps a pensar, no l'hagués fet mai. Vaig estar molt de temps sentint-me culpable i intentant justificar la seva actitud. Amb la separació no m'ho va fer gens fàcil, va saltar-se l'ordre d'allunyament i intentava posar a la nostra filla en contra meva. Em va costar un any donar-ho per superat. Em va ajudar molt anar al SIAD i rebre l'atenció de la psicòloga. Després d'això el meu concepte de l'amor i la felicitat ha canviat però tinc tranquil·litat i ho valoro molt.

La majoria de dones i homes reconeixen les formes de violència masclista com a greus, però en percentatges diferents. Així, mentre un 2% de les dones no considera greu no deixar parlar amb altres homes, la xifra puja a un 6% quan se'ls pregunta a ells. Fer sentir por, amenaçar, donar un cop, menysprear o humiliar són les formes que la majoria de dones consideren greus i, per un 3% d'ells, no ho són tant.

La percepció és que, per a elles, el consum d'alcohol o drogues i el masclisme és la causa principal d'aquesta violència mentre que, per a ells, és sobretot el consum d'alcohol o drogues i els problemes psicològics o mentals.

Assetjament laboral

Aquesta mateixa enquesta reflecteix com unes 22.000 catalanes pateixen cada any assetjament sexual a la feina. En un 66,8%, aquest atac es produeix per part del cap o superior. En aquest sentit, l'Ajuntament de Figueres, des de l'Àrea de Promoció Econòmica, ha organitzat el mateix dilluns 25 una trobada empresarial per conèixer bones pràctiques en matèria d'igualtat en el món laboral.

Altres violències

La mutilació genital o els matrimonis forçats, tot i haver reduït considerablement el nombre en els darrers anys, continua sent una realitat en el nostre entorn. L'Ajuntament de Figueres ho va posar sobre la taula per primera vegada el passat dijous al Casal Cívic amb l'Associació Valentes i Acompanyades i la Taula provincial de prevenció de la mutilació genital i els matrimonis forçats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent