Pia Seriñana, alcaldessa de Cadaqués: «No som un parc d'atraccions, hem de valorar quin turisme volem»

Des de FEM, no éreu persones vinculades directament a la política municipal. Com ha sigut capbussar-se en aquest món?

Hem aterrat a l'administració pública, i no la coneixíem. Ara comencem a veure-ho més clar, a saber com funciona, a qui hem de demanar la informació, i fins a finals de setembre estarem apagant focs i fent coses que ja estaven programades. Després podrem plantejar fer el que portàvem al programa, tornar a fer les taules de treball, i serà quan la gent del poble tindrà més temps lliure.

Heu tingut alguna sorpresa d'entrada?

No. Amb l'antic alcalde havíem parlat força. Hi havia coses que no sabíem abans de guanyar, però que després ell ens va anar explicant possibles problemes, com la gespa del camp de futbol, que s'ha de fer una inversió no pressupostada.

I el poliesportiu, que s'aixecava el terra?

El poliesportiu té un problema molt gran. Quan es va fer la construcció es va injectar ciment al clavegueram i s'ha de canviar tota la xarxa. S'està intentant arreglar.

Així segurament ja teniu els temes més controlats.

Un dels més greus és que no tenim secretària. Quan vam arribar ens va comunicar que, a final de mes, plegava. Pel ple del cartipàs ens van haver d'assistir des de Xaloc. I d'ençà que hem entrat, crec que és més fàcil trobar un jugador d'elit de futbol, com en Messi, que un secretari. Hi ha un dèficit en l'àmbit d'estat, i per l'estructura que tenim de personal, no podem habilitar cap funcionari que faci de secretari. Hem de buscar-ne un, amb el hàndicap d'haver de venir a Cadaqués.

I com ho feu ara?

Tenim una secretària un dia i mig a la setmana, com a favor. La veritat és que és molt bona i ens ajuda molt. És terrible entrar a l'Ajuntament amb el desconeixement del funcionament de l'administració pública i no tenir secretari. Hem parlat amb tothom, i molts alcaldes ja m'han dit que «pobre de tu que m'adoni que em robes el secretari!». Van molt buscats. I des d'aquí faig una crida: Cadaqués busca secretari!

Sa Guarda, un objectiu assolit parcialment per SOS Costa Brava.

De moment hi ha dues afectacions. Una per part de la Generalitat, sobre el tema de la moratòria sobre la costa, que probablement es resoldrà a l'octubre. I d'altra banda, des de l'Ajuntament, l'antic equip de govern va fer aturar les obres d'urbanització perquè una part del procediment no era correcte i s'havia de fer una revisió d'ofici. És un contenciós important perquè s'hi veu implicat l'Ajuntament, SOS Costa Brava, els Amics de la Natura de Cadaqués i particulars.

Es van destruir molts quilòmetres de parets de pedra seca i pous històrics.

Quan nosaltres estàvem fent taules de treball, abans de les eleccions, vam estar parlant amb molta gent d'aquest tema, i es trobaven que el projecte inicial era molt més abusiu. Es va aconseguir arribar a un acord amb els promotors per a una millor conservació: els murs de contenció han d'anar recoberts de pedra seca, algun pou s'ha pogut preservar, molta olivera replantada i altres que estan en espera. Però sí, s'ha fet mal.

Només a Cadaqués pot passar que s'hagi de tancar el poble!

No el tanquem, però sí que hi ha grans cues. Una de les coses que volem fer és posar un cartell a la rodona de Sa Perafita, què és on comença la nostra carretera. Aquesta senyalització seria com la dels Ports de muntanya que informen si està obert o tancat, o si es necessiten cadenes. En el nostre cas, podríem avisar del temps de cua per arribar al poble, perquè, si no, la gent arriba desesperada.

L'aparcament és un altre punt pendent.

En el nostre programa, ja prevèiem un pla de mobilitat. Però no podem crear bosses d'aparcament a correcuita. Necessitem espais no només per a la gent que ens visita, sinó per als residents. Hem de tenir en compte que la gent que viu aquí, a l'estiu, es troben que no poden aparcar. Cal fer zones verdes on siguin necessàries. Però també ens cal tenir transport públic. Els espais que tenim per fer aparcaments, esplanades, estan a la carretera anant cap a cap de Creus, zona del cementiri o poliesportiu. Allà necessitaríem unes llançadores, com busos elèctrics, que portin la gent fins a primera línia. No només per als turistes, per a la gent del poble també és important, perquè molts viuen a la part alta. A més, l'orografia de Cadaqués dificulta molt la circulació. Té molts carrers estrets, un barri antic de vianants que no es respecta, la gran quantitat de motos....

És el vehicle estrella dels cadaquesencs?

Per circular pel poble és el millor. Això fa que tinguem un parc de motos molt gran. Podríem comptar-ho i segurament seríem els que tenim més motos per habitant.

Teniu por de morir d'èxit?

Sí. Molta gent ens ho diu. Tothom vol venir a veure Cadaqués. És una marca que té reclam per si mateixa. Però molts venen sense saber a què, sense entendre què és Cadaqués. Et pregunten per una platja de sorra, per un centre comercial o una gran discoteca. No és això. Quan em pregunten «Què fem a Cadaqués?», jo els responc «Doncs seus a davant de mar, amb un cafè o una copa i relaxa't. O vés a passejar. O vés a banyar-te». No som un parc d'atraccions. El turisme de massa ve amb unes perspectives amb les quals després surt decebut. Hem de valorar cap a quin turisme volem anar.

I el turisme de masses no és una opció.

Està molt clar que aquest fet diferencial que tenim de la Costa Brava, que som com la joia, s'ha d'intentar preservar. Tenir cura d'aquest caràcter cultural, i que el seguim mantenint, d'aquesta gent que venen cada estiu i es troben aquí, de les gales d'art. Tot això s'ha de preservar. I, moltes vegades, no és compatible amb el turisme de masses.

Hi ha un tarannà cadaquesenc?

Sí, com a l'Empordà, estem tocats per la tramuntana. Però, a més a més, hem estat molts anys aïllats i seguim força aïllats, doncs sí, som diferents. A més, ens estimem molt el nostre poble i tenim un orgull molt gran de ser cadaquesencs.

A la ràdio teniu un programa Gent Salada

S'ha de conservar. Al Facebook, tenim un grup que es diu «Jo també parli cadaquesenc». No només salem amb sa, ses, també canviem terminacions com jo parli, i tenim moltíssimes paraules diferents. Abans, la majoria érem fills de gent del poble i, malgrat que alguns mestres no salaven, a casa i al carrer sí que ho fèiem. Per això encara ho mantenim, però els nens i nenes d'ara, no. A l'escola, la majoria de mestres no parlen salat. I sempre ens han fet notar que parlar salat no queda bé. Això fa que quan parles amb algú que no sala, canvies el xip. Amb ses meus nenes, i sa meu casa s'ha parlat salat sempre, però tot just ara la més gran comença, i la petita, no hi ha manera.

Des de l'Ajuntament podeu elaborar material escrit així.

No tenim un català normatiu, però, si fem el programa de festes en salat, a qui pot molestar? Sempre ha de ser tot planer? Aquí som una mica diferents. Nosaltres som un reducte, juntament amb Ses Illes, i què més bonic que conservar-ho.