Joan Plana: «Serà de les més grans fites vitals que tindré a la meva vida i em fa enormement feliç»

Quan va veure el resultat de les eleccions, veia possible pactar amb JUNTS i GdP?

(Silenci) Veure, el veia. Però l'imaginava difícil. Pactar entre dues forces que tenen els mateixos vots, amb una diferència de 30 votants, i compartir l'alcaldia no és una cosa fàcil. Normalment és fruit de negociacions dures i d'esgarrapades, amenaces de pactes amb tercers, i per esgotament s'hi arriba. Però no va ser així. La primera reunió amb JUNTS, la proposta de governar plegats, amb igualtat de responsabilitats, i compartir l'alcaldia va ser d'ells. Ens va sorprendre.

Potser teniu més coses en comú de les que us pensàveu?

En una negociació hi ha dues coses: quants punts t'uneixen i l'actitud amb la qual hi vas. Pots anar-hi tibant la corda, pensant a treure un millor pacte per a tu, o amb una actitud més positiva, amb el risc que la persona que tens al davant se n'aprofiti. Crec sincerament que les tres parts vam anar amb una actitud positiva.

Roses ja no té cap partit a l'oposició independentista.

És cert que les tres forces que conformem l'equip som sobiranistes. Però quan vam parlar del possible acord, així com en el document del 12 de juny del Pacte de Canyelles, no ens definíem com un govern independentista, perquè no ens ha unit la nostra posició respecte al país, és un pacte municipal. Malgrat que és un tema important, el fet que ens uníssim únicament pel caràcter sobiranista per governar quatre anys, seria un acord pobre. El nostre és un acord municipal que el tiraran endavant partits independentistes.

Però si un elector sobiranista no està content amb el govern, en principi no li quedaria opció.

La nostra intenció és que el conjunt dels ciutadans, siguin o no independentistes, puguin estar contents del govern. Per part nostra es tracta d'evitar que l'electorat pugui estar descontent. Volem generar confiança. A partir d'aquí haurà de ser el mateix ciutadà.

Com és entrar per primera vegada al govern?

Com a grup hem entrat en tres etapes diferents i vist amb perspectiva fins i tot pot ser bo. Primer, passant de ser un grup extraparlamentari, com érem del 2011 al 2015, a ser un grup amb representació a l'oposició. El sol fet de ser regidor a l'oposició ja t'ajuda a entendre la dinàmica i les problemàtiques, fent una radiografia de l'ajuntament i el municipi. La segona etapa és la que estem vivint ara, passar de ser oposició a estar a l'equip de govern. Aquí hi ha un altre salt, perquè has d'aprendre temes de l'administració com les contractacions o el personal. Això et dona moltes més eines per conèixer en profunditat com és la teva ciutat i abordar les problemàtiques. Aquesta fase, els quatre regidors l'hem abordat sense supèrbia, però amb molta il·lusió i ganes d'aportar moltes coses. I llavors, i si tot va bé, hi haurà una última etapa, de tenir l'alcaldia. Aquesta sí que serà una responsabilitat meva. Serà la primera vegada que ERC tindrà un alcalde a Roses des de 1938, hem d'estar molt contents.

Què representa per a vostè?

Personalment, segur que serà de les més grans fites vitals que tindré a la meva vida. I més una persona com jo que, des de molt jove, tinc vocació política, i concretament política municipal. Per a mi, aquesta possibilitat és un enorme honor, una gran il·lusió i fins i tot un punt d'orgull personal. Em fa enormement feliç (Riu). Mai estaré prou agraït. Tot i que també hi ha un punt de vertigen quan penses en el dia que agafaràs la vara, perquè hi ha una responsabilitat molt gran.

I més si des de 1938 no hi havia un d'ERC, oi?

Recordo que, quan vaig entrar a la secció local, l'objectiu històric era obtenir el segon regidor, que a més a més no arribava mai. El 2007 vam tenir una crisi interna greu que va provocar que el 2011 no ens presentéssim amb les sigles d'ERC. Teníem unes perspectives difícils. Ara, com a partit, és una satisfacció poder tenir l'alcaldia més de 80 anys després i tenint en compte les dificultats per les quals hem passat a escala interna i que Roses és una ciutat on tradicionalment no havia sigut un espai procliu per a ERC.

Pot afectar el relleu a mig mandat al tarannà de l'Ajuntament, per a la ciutadania o pels projectes endegats?

És clar que la Montse té la seva manera de treballar i jo la meva, i en moltes coses són diferents. Però el programa de govern, els grans eixos, forma part del pacte de Canyelles independentment de qui sigui l'alcalde. Però el més important és que els regidors seran els mateixos. Tinc molt clar que no volem dedicar dos anys a esperar el relleu, estem il·lusionats de treballar des del primer dia! Per tant el gruix de projectes no es veurà alterat.

Diuen que l'alcalde juga amb avantatge en unes eleccions. En el seu cas, tindrà els dos darrers anys per governar.

Totes les parts vam entendre que el més lògic era que l'alcaldessa en funcions seguís dos anys més, i no crear una disfuncionalitat. És veritat que és un cert avantatge.

Però també es diu que l'alcalde és l'únic que pot perdre unes eleccions.

Recau molt més la responsabilitat. Justament el que ens ha passat en les darreres eleccions és que teníem molt més a guanyar que a perdre. Això no ens passarà el 2023. Per tant, suposa un avantatge, però també una responsabilitat afegida. Tota manera podríem córrer el risc que hi hagi un trencament del govern abans que es produeixi el relleu, cosa poc probable perquè la relació entre els socis és molt bona, i, sincerament, la Montse Mindan és mereixedora de la nostra confiança per la manera com ha portat les negociacions. Té tota la nostra lleialtat.

Què en pensa dels càrrecs múltiples d'alcaldes i regidors? Pot afectar el poble?

D'entrada, cal tenir en compte que per formar part d'administracions supralocals s'ha de ser regidor o alcalde. A partir d'aquí, cada persona pot preveure el volum de feina i el grau de responsabilitat.

Quins projectes té ara per tirar endavant?

En temes de seguretat, hem posat fil a l'agulla a una aposta contundent per l'ordenació de la circulació de moltes zones, i començarem per Mas Oliva, millorant la seguretat, aconseguint més aparcaments, i ho complementarem amb una participació ciutadana amb l'Àrea de Seguretat i la d'Infraestructures.

Però no estaria bé fer la participació abans?

Primer cal aplicar les decisions de criteri tècnic, sobretot en mobilitat i seguretat. A partir de l'experiència, els veïns podran aportar tots aquells punts que no s'han solucionat, i abordar totes les demandes ciutadanes.

Continua posant sobre la taula el soterrament de l'avinguda de Roda i de l'aparcament?

No és un projecte que hàgim de soterrar, és una infraestructura de futur. Hem d'analitzar les necessitats, el pressupost i les normatives de planejament que ens afecten o afectaran.

Com es posicionen ara en el tema del top manta amb els socis de govern?

Tot el que és competència municipal compartim criteri. No és una responsabilitat exclusiva de l'Ajuntament, però tenim l'obligació de posar-hi totes les eines.

L'estratègia, ara, són actuacions de paisà i fora del Passeig, és menys visible, però és molt més efectiva.

En dades actualitzades, ja tenim més decomisos que en tot l'estiu passat. Per tant, així garantim millor la seguretat dels agents, dels manters i dels vianants.