- Qui el legitima com a portaveu dels venedors ambulants de Roses?

- Els meus companys, i també soc el president de l'Associació Ayuda Africa. Òbviament, però, no tenim una organització que defensi concretament els drets dels manters perquè la nostra feina, malauradament, és il·legal.

- Però els seus companys estan d'acord amb la seva visió i el seu lideratge?

- Sí, tots estem en una situació similar i ens hem unit per buscar solucions.

- Quines solucions proposen?

- Un mercat de nit com el de Sant Pere Pescador o Empuriabrava. Allà els manters han rebut ajuda de l'Ajuntament i treballen a les parades de nit. Paguen els seus impostos, l'electricitat, etc. És a dir, el que nosaltres volem fer des de fa anys i no ens deixen.

- Estan contents amb el pacte que han arribat amb l'Ajuntament?

- Sí, almenys d'aquesta manera podem treballar més tranquils. Nosaltres no els molestem i ells no ens molesten a nosaltres.

- L'Ajuntament de Roses no els escolta?

- No, quan vaig a parlar amb l'alcaldessa la resposta sempre és la mateixa: no. És un Ajuntament poc humanitari.

- Els comerciants es queixen que són competència deslleial.

- Només volem treballar. Estem en una situació en la qual només podem fer diners de forma il·legal, però abans de robar o vendre drogues, fem de manters. És l'única sortida laboral que tenim.

- On compren la mercaderia?

- En un magatzem de Badalona.

- A quin?

- No puc dir el nom, però és completament legal.

- Els botiguers també protesten que alguns de vostès es dediquen a la venda ambulant per guanyar uns ingressos extres.

- Això és mentida! Treballem de manters perquè no trobem res més i ho fem per necessitat. O et penses que ens agrada que ens persegueixi la policia davant de tothom com si fóssim delinqüents?

- Quants manters són a Roses?

- No sé la xifra exacta, però aproximadament som uns 200.

- Guanyen molts diners?

- En prou feines en tenim per menjar. Saps com vivim?

- No.

- Aquest és el problema, que la gent no és conscient de la nostra situació.

- Com viuen?

- Trenta companys meus comparteixen un pis al centre de Roses perquè ningú els vol llogar res. Què passa, que els negres no som persones?

- Quant paguen de lloguer?

- Cada company paga 200 euros al mes per un matalàs. Un home va ocupar el pis d'un francès que es va morir i el va ocupar, i ara els el lloga. El pitjor de tot és que la setmana passada la policia els va tallar la llum i l'aigua.

- Vostè viu millor?

- Jo tinc papers i els meus fills tenen la nacionalitat espanyola, van néixer a Roses. També em dedico a la importació i l'exportació d'electrodomèstics i de coses del Senegal a aquí, o del Senegal a França, i a la inversa. Però no tothom té la mateixa sort que jo. Mira en Hasan [assenyala el seu veí].

- Què li passa?

- Va arribar a Tenerife amb pastera des de Nigèria amb 46 persones més, 4 dels quals van morir en el trajecte. Té 53 anys i fa 5 anys que està aquí tot sol, només el volen per fer de jornaler a Andalusia sis mesos l'any en unes condicions de treball molt dures, per res més. I, a més, ha d'enviar diners a la seva família, que encara viu pitjor que ell.