L'estació de Figueres Vilafant es va convertir, l'any 2013, en un punt estratègic per la connexió entre la península Ibèrica i França. Ara fa sis anys, s'inaugurà la línia que connecta París amb Barcelona i que continua des de la ciutat comtal fins a Madrid i Màlaga.

Es tracta d'una línia de transport intermodal i, per tant, hi circulen tant viatgers com mercaderies. Això suposa un impuls de gran impacte per a l'economia de la zona, tant en l'àmbit logístic com per al sector turístic, ja que les possibilitats de visites augmenten gràcies a les facilitats de connexió.

Segons dades cedides per RENFE, durant el 2018, per l'estació ubicada en el terme de Vilafant han circulat 23 trens setmanals de mercaderies per sentit. Pel que fa al recompte de viatgers, es calcula que per l'estació passen uns 600 mil viatgers per any. D'aquests, 50 mil són turistes internacionals que provenen de París, majoritàriament, i Perpinyà. Per altra banda, el gruix més gran de passatgers són de destí nacional que es dirigeixen a Barcelona (394 mil persones), seguidament, el segon destí més concorregut és la capital de província, Girona, que registra 50 mil passatgers i finalment Madrid és el tercer destí més sol·licitat amb 45 mil viatgers.

Actualment, hi ha una oferta de cinc trens diaris que surten de Vilafant en direcció cap a Perpinyà i cinc que n'arriben de la ciutat francesa. Els primers trens surten a les 8 del matí i els últims arriben a les 21.23 hores, permetent d'aquesta manera, als usuaris de la línia, una estada de més de dotze hores a les ciutats frontereres. Des de la inauguració de la línia fins ara, els horaris de la Línia d'Alta Velocitat (LAV) Figueres-Perpinyà s'han anat modificant per tal d'abastir la demanda dels usuaris.

Els primers anys, la línia presentava l'inconvenient que els horaris només preveien el sector d'oci i turisme, perquè els primers sortien entre les 9 i les 10 del matí i, per tant, la línia no tenia utilitat com a connexió per a aquelles persones que feien aquest viatge amb motius laborals. La proposta d'oferir trens més d'hora suposa una resposta a la demanda dels viatgers que realitzen aquest tram diàriament i permet un creixement important d'ús de la LAV que d'aquesta manera respon a la necessitat de fer créixer l'ús de l'AVE i aconseguir convertir-lo en un servei rendible.

Reducció del temps de transport

L'estació d'AVE de Figueres Vilafant, a més de connectar de forma directa el país francòfon amb estat espanyol, ha solucionat un problema que s'arrossegava des de feia anys. Cal recordar que l'estat espanyol té un ample de via diferent de la resta de països europeus i això obliga a fer transbords tant als viatgers com a les mercaderies, dificultant un enllaç fluid. Amb la parada empordanesa s'ha aconseguit posar solució a aquest problema i reduir el temps de transport.

En l'àmbit europeu, Figueres Vilafant té una situació estrat+egica del corredor nord-est com del corredor mediterrani, pendents de completar. Aquestes dues vies són les més importants pel que fa a transport de mercaderies, ja que connecten el Port Barcelona, un dels més importants d'Europa, amb la resta del continent.

Anualment, l'estació rep un finançament milionari concedit pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el Connecting Europe Facility (CEF) per poder mantenir el bon funcionament de la línia, que en inaugurar-se, el 2013, va provocar un creixement de l'ús de la LAV en un 104%. En aquell any, van registrar-se fins a 337 viatgers per dia, un número que ha anat en augment amb els anys i que fa que aquesta línia, operada per RENFE i SNCF, l'empresa estatal que s'encarrega de l'explotació de les vies ferroviàries a França, sigui de les més utilitzades, tot i que encara no ha assolit els mínims de rendibilitat, segons les investigacions de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea).

L'estació de Figueres-Vilafant costa anualment a Adif, l'entitat pública empresarial que administra les infraestructures ferroviàries espanyoles, uns 90 mil euros, segons informacions que va fer públiques l'administració el 2015.