14 de juliol de 2019
14.07.2019
Castelló d'Empúries

El coipú, un rosegador de la Patagònia, colonitza les comarques gironines

Territori admet que l'espècie ha vingut per quedar-se i se centra en minimitzar-ne els efectes en espais protegits

14.07.2019 | 09:33
Un exemplar de coipú capturat a la demarcació.

El coipú, una espècie invasora procedent de la Patagònia, ha colonitzat les comarques gironines. Aquest rosegador herbívor, també conegut com a 'rata-llúdriga', va entrar a Catalunya per l'Alt Empordà ara fa set anys. I des d'aquí ha anat estenent-se pel territori fins arribar ja a la comarca de la Selva. Es caracteritza per les seves incisives, de color taronja i molt desenvolupades, i per la seva voracitat. Té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials, perquè sol menjar les plantes que creixen a les lleres dels rius i fa els caus arran d'aigua. "En trams del Fluvià o la Muga podem trobar fins a una desena de coipús per quilòmetre", concreta el biòleg del servei de Fauna i Flora de Territori Santi Palazón. La Generalitat admet que aquesta espècie invasora ha vingut per quedar-se i se centra en minimitzar-ne els efectes en parcs naturals i espais protegits.

Pot arribar a pesar fins a 10 quilos i es reprodueix amb facilitat (perquè de cada part en poden arribar a néixer fins a vuit cries). Sembla un creuament entre una rata i una llúdriga –d'aquí, el seu sobrenom- i es caracteritza pels seus grans incisius taronges. S'inclou dins el catàleg d'espècies invasores i pot comprometre l'hàbitat fluvial.

A Catalunya, la presència constant del coipú es va detectar per primera vegada ara fa set anys. Va arribar-hi procedent de França, on se'l criava per a la indústria pelletera. Segons explica Palazón, abans del 2012 se n'havia vist algun exemplar a la Cerdanya, però les primeres cites regulars d'aquest rosegador van ser a l'Alt Empordà. Hi va arribar a través de les conques fluvials de l'Albera.

A partir d'aquí, aquesta espècie invasora es va establir als Aiguamolls i va començar a estendre's pel territori. Ha anat colonitzant rius com la Muga, el Ter i el Fluvià i ara, fins i tot, hi ha coipús que ja han arribat a la comarca de la Selva.

Impacte damunt l'ecosistema

Aquest rosegador té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials. El biòleg del Servei de Fauna i Flora explica que canvia "la morfologia" dels rius, perquè sol fer els seus caus arran d'aigua i es menja les plantes que creixen a les vores. "A més, li agrada molt la gespa i els brots verds", concreta Palazón, explicant que s'han arribat a veure prats de camps de golf plens de coipús.

L'espècie invasora, a més, pot comprometre els habitats de ribera. "És un competidor d'altres espècies d'herbívors més pacífics, com la rata d'aigua", indica el biòleg. A més, com que es menja vegetació i plantes aquàtiques, pot deixar sense aliment les aus de la zona (o destruir-ne els nius).

Parcs naturals i espais protegits


El biòleg del Departament admet que és impossible eradicar aquesta espècie invasora. "És difícil de frenar, perquè és un animal aquàtic amb una gran capacitat reproductora; hi ha trams del Fluvià i la Muga on, en un quilòmetre lineal de riu, hi arriben a viure entre cinc i deu coipús", explica Palazón.

"Allò que hem de fer és començar a pensar que hem de conviure amb les espècies invasores, i això significa que allà on puguin crear danys sobre la biodiversitat, hem d'abaixar-ne la densitat", concreta el biòleg. Per això, els esforços se centren sobretot a controlar-ne la població en aquells espais protegits, com ara el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Aquí, es col·loquen paranys per atrapar-los o també, segons concreta Palazón, els Agents Rurals fan aguaits i els abaten. Però els coipús són esmunyedissos i és "complicat" capturar-los, admet el biòleg. Al 2017, se'n van agafar 39; i l'any passat, una trentena.

El coipú, a més, no és l'única espècie invasora que s'ha establert als rius gironins. També hi ha el visó americà o la tortuga de Florida, entre d'altres. A més, segons concreta Palazón, el llistat es podria ampliar amb un altre rosegador: la rata mesquera (Ondatra zibethicus).

En aquest cas, és omnívora i també pot fer el salt a Catalunya procedent de França. La rata mesquera, com el coipú, també fa els caus arran d'aigua. Pot arribar a rosegar gran quantitat de joncs però, sobretot, afectar els cultius de la zona i les poblacions de crustacis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook