El dia 2 de juny es va declarar, a l'abocador comarcal, un incendi que es va allargar prop de sis hores i va requerir deu dotacions de bombers. Exactament un mes abans, el 2 de maig, s'havia produït un incendi menor probablement produït per unes bengales. Segons el director de l'explotació, Miquel Garriga, l'episodi del diumenge passat podria tenir el mateix origen.
Aquest no és un cas puntual. A finals d'agost del 2017 el dipòsit controlat de Pedret i Marzà també va patir una sèrie d'incendis amb el mateix denominador comú. En aquell cas, es va detectar la presència de sofre en els diferents focus. Aquestes coincidències avalen la tesi dels responsables, que descarten que siguin incendis provocats i ho relacionen directament amb la presència d'impropis que, sumat a la manca d'humitat i l'augment de la temperatura, provocarien la combustió de les deixalles.
A més, els incendis a l'abocador solen tenir rèplica i això fa sospitar que el focus pot ser el mateix. El 85% dels focs a la instal·lació tenen lloc al vas i s'originen en residus abocats a granel, que majoritàriament provenen d'empreses.
La tasca dels bombers
Durant la setmana passada, el Centre de Tractament de Residus (CTR) va organitzar jornades de formació in situ pel cos de bombers dels parcs de l'Alt Empordà. L'objectiu de les sessions era que els professionals coneguessin les noves instal·lacions, no solament sobre plànol, sinó que poguessin veure els riscos de cada espai, de la maquinària, així com la situació exacta dels hidrants i el material d'extinció.
Tot aprofitant la formació a les noves plantes del CTR, es va visitar l'abocador, tant les fases ja clausurades com el lloc del darrer incendi, on alguns dels bombers havien actuat el diumenge 2 de juny. D'aquesta manera, els professionals van poder constatar el volum de residus que s'acumulen a l'abocador. Josep Mateu, cap del Parc de Bombers de Figueres, explica que «el principal problema en l'extinció d'incendis a l'abocador és que poden agafar molta amplitud i profunditat pel fet que tot el que conté és inflamable. Les escombraries són com la palla, per apagar-les, cal remenar i remullar molt». Alhora, però, Jordi Colomé, director del CTR, recorda que «apagar les escombraries amb aigua genera més lixiviats, i augmenta el volum d'aigües contaminades que es recullen i s'han de tractar». Per tant, l'extinció, principalment, es fa per sufocació mitjançant l'abocament de terra.
Una de les grans preocupacions a l'abocador és que s'incendiï la làmina de propilè que segella tot el perímetre del vas. Aquesta capa evita que els lixiviats -aigües contaminades procedents dels residus- s'escolin a les aigües subterrànies.
El problema d'origen
Dins el contenidor gris, s'hi aboquen tota mena de residus que poden ser susceptibles de generar un incendi, com els encenedors o les bengales. El risc no només és a l'abocador, sovint es cremen contenidors i caixes de camions de transports de residus. Ara, però, s'hi suma tot el procés de tractament de la planta de triatge de la fracció resta. Els residus, que provenen dels contenidors dels carrers dels municipis, arriben a una fosa comuna. Posteriorment, se'n separen els més grans de manera manual i segueixen un procés a través de maquinària automatitzada i especialitzada. Els responsables alerten que abocar residus que poden cremar o explotar als contenidors és un perill per a les instal·lacions i per a tots els treballadors del sector.
Segons la responsable tècnica de l'Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Helena Valent, «la solució és la correcta separació dels residus en origen», tant per a les empreses com a escala particular. Els responsables ja han avisat les empreses usuàries que hauran de tenir més cura dels residus que entrin al CTR, i que en cas de detectar una imprudència, es faran els tràmits perquè sigui sancionada.
Actualment, un dels residus que més preocupa als responsables de la instal·lació són les bengales. La comarca té una gran flota nàutica, tant a escala professional com particular, i resulta que aquestes embarcacions han d'estar equipades amb les bengales reglamentàries. El problema és que les bengales caduquen i ningú se'n fa càrrec. Els propietaris no saben on les han de portar i les llencen a les escombraries, amb els problemes i el risc d'explosió i d'incendi que això comporta.
