Josep Buixó (1954) va treballar en el sector de les arts gràfiques i com a comercial de la Unió Esportiva. En el pròxim ple, si arriba l'autorització de la Junta Electoral, serà el nou regidor del PDeCAT.

Com afronta aquest nou càr­rec?

Amb molta il·lusió. Jo el que no faré, i no he fet mai, és ser-hi per escalfar la cadira

Li hauria agradat haver ocupat la Regidoria d'Esports?

M'ho pensava perquè hi tinc quaranta anys d'experiència. Puc ser feliç perquè en tot aquest temps ningú m'ha pogut retreure res, sempre he estat al servei de les persones, tot ho he fet amb molta il·lusió i perquè m'ha sortit del cor. Al cap i a la fi, jo estic a disposició de l'alcalde i, si mai necessita res, en l'àmbit esportiu, també hi seré.

Pel que fa a la Regidoria de Discapacitació. És un col·lectiu que coneix bé, oi?

He estat més de dotze anys amb ells i he viscut de tot. Als Special Olympics de l'any 2000, vaig ser el cap del futbol sala i allà va ser quan m'hi vaig vincular. Aquesta gent m'ha ensenyat a estimar més aquesta vida i és per això que m'hi vaig implicar.

Però també estarà al capdavant d'habitatge i d'associacions veïnals.

Sí, personalment, sempre he estat molt vinculat amb el meu barri; la meva intenció és poder parlar amb tothom i que m'expliquin quines necessitats tenen. Pel que fa a habitatge, intentarem aportar tot el que faci falta.

S'ho pensava el 2015 que arribaria un moment en què formaria part de l'equip de govern?

No, la veritat és que no.

Com li arriba l'encàrrec?

Quan l'alcaldessa, el mes de juny, ja va dir que aniria cap a Barcelona, vam tenir contacte i em va dir que em preparés que aviat seria regidor.

Se li deu haver fet llarga l'espera.

Sí. Em vaig agafar aquest nou repte amb molta il·lusió, cada dia pensava: 'A veure quan em toquen a la porta'. I ja ha arribat l'hora.

Amb quina voluntat i objectiu agafa aquest repte?

En aquests sis mesos, vull que tant l'equip de govern com tot el consistori, i la ciutadania, pugui veure el que he fet o he intentat fer per la ciutat.

Li fa respecte aquesta responsabilitat?

Sí, és clar. El que veig és que no puc prometre res, ja que la feina s'ha de fer pas a pas, dia a dia.