En els quasi dotze anys que fa que Martí Armadà és al capdavant de l'alcaldia de Vilabertran, el poble ha viscut una transformació radical. S'ha dotat d'equipaments bàsics i essencials que li mancaven i s'ha convertit en el pulmó verd de Figueres, un poble agradable per viure i passejar. Per a Armadà és ben clar que un alcalde «ha de voler ser-ho, tenir una proposta de poble que parteixi d'una anàlisi de present i una proposta de futur». «Ser alcalde per ser-ho, no val la pena, jo ho he fet molt a gust», conclou.

Vilabertran ha canviat molt des que vostè és alcalde.

Es tractava de posar-nos al dia com els altres municipis. Els equipaments bàsics de les persones hi són i en edificis nous. Aquí de superflu, res. Fins que no va haver-hi aquesta nova realitat tot era una mica precari o, senzillament, no existien.

No s'han aturat mai: Can Rostoll, l'ordenació del parc de la Font i la plaça de l'Església, la zona de l'Absis, la renovació de la plaça Catalunya, entre d'altres.

Als inicis, el ritme era frenètic perquè calia actualitzar Vilabertran. Les dues primeres legislatures vaig dormir poc. Tota aquesta nova realitat no cau del cel sola. Darrere d'això hi ha tota una sèrie de gent que ha treballat en cos i ànima i jo al capdavant com a alcalde. Era un ritme tan frenètic que, fins i tot, per a mi, en l'aspecte personal mig atemptava la meva salut. Però, bé, la feina de l'alcalde l'has de fer perquè vols i a gust però ha d'anar acompanyada d'una proposta de poble.

En disposar dels equipaments bàsics, han anat més enllà.

En paral·lel hem anat a millorar l'espai públic, que és el més important que tenim. Una persona, l'espai privat el vol net i cuidat. Doncs el públic, també, i amb més interès perquè és de tots. L'espai públic ha de ser net, curiós i amable. Això es fa cuidant-lo, posant el mobiliari adequat i la vegetació que l'acompanyi, això és vida, alegria, pau, són moltes sensacions que cadascú percep dins la seva línia de pensament.

És una perspectiva de segle XXI, de crear pobles amables.

És evident perquè la idea era que la gent s'hi quedés. Amb això vam treballar i per això totes les obres fetes al llarg d'aquests anys, de reconvertir i millorar l'espai públic, sobretot l'eix central del municipi, que comença al rentardor, al parc de la Font i acaba a la plaça Major. Ha estat com un puzle global que hem anat fent per fases. Tot té un sentit: el de recuperar espais a favor de les persones, tant els ciutadans locals com aquells que se sentin bé de venir aquí i gaudir. Perquè si arregles un espai i no s'hi acosta ningú, no ha valgut la pena.

Què s'ha fet darrerament?

Hem millorat camins municipals. Els darrers anys ja els hem anat asfaltant però en faltaven un parell cap al sud i la zona de llevant, on no viu gent. Hem actuat al camí de la Gorga i ara es començarà la primera fase del camí del Rossinyol, perquè la nostra economia no permet fer-ho tot.

Una economia que, crec, està del tot sanejada.

Som un ajuntament amb deute zero i tenim estalvi acumulat. Quan vam arribar fa dotze anys hi havia un deute bancari que vam procurar amortitzar anticipadament i, en paral·lel, fer totes les obres. Ara l'estalvi que tenim serveix per a noves adquisicions de sol o per a equipaments.

Quin és el secret?

Fer el que pots fer i viure de la realitat, no de coses virtuals.

Ha parlat de nous equipaments. Quins són?

Justament ara comencem les obres del magatzem municipal i l'espai jove, a la plaça Hortalans, en un solar que vam comprar, que donarà servei a totes les entitats. Les obres duraran entre cinc o sis mesos i espero que el proper estiu ja sigui operatiu. Ocuparà planta baixa més un pis. Serà un punt de trobada i de conservar el material a peu d'on se celebren les activitats. Això facilita la continuïtat de les festes perquè quan es fa amb voluntaris cal facilitar-los la feina.

El projecte de l'escola també està sobre la taula.

Arranquem d'un punt en què ja estàvem en fase de licitació i va venir la crisi. En aquests anys aturat, va haver-hi l'oportunitat d'adquirir un solar al carrer Figueres de millors característiques, tant en proximitat com en ubicació dins el terme. Això implica, però, començar tot de nou. Només la tramitació urbanística ja ha durat més de dos anys però ja la tenim acabada i ara comença el següent pas, que és condicionar urbanísticament l'accés amb la portada de serveis. Llavors estarem en condicions que Ensenyament pugui iniciar la redacció del projecte.

Què diu Ensenyament?

Que la necessitat és patent i per tant estem davant però hem de ser realistes, no es pot encarregar el projecte si el solar no està en regla urbanísticament i, segon, sense la portada de serveis i la urbanització de l'entorn.

Com està ara l'escola?

Actualment els nens estan dispersats en tres espais: la Torre d'en Reig, amb mòduls escolars a l'aparcament de l'absis i a l'edifici públic de Can Rostoll, on també hi ha l'escola bressol, el consultori mèdic i l'arxiu municipal. Aquesta dispersió és la solució de present però en cap cas de futur.

Tenir una nova escola suposarà buidar la Torre d'en Reig i Can Rostoll. Què se'n farà, d'aquests edificis?

Quan hi hagi la realitat de la nova escola es plantejarà, qui sigui, què fer-ne. Hi ha reptes prou rellevants en el municipi.

Ha crescut molt Vilabertran en els darrers anys?

Sí, estem en el llindar del miler d'habitants. El fet positiu és que ha vingut gent nova i la vinculada al municipi retorna.

S'ha aconseguit crear una imatge de Vilabertran com un poble on es viu tranquil.

Des del meu punt de vista hi ha les coses materials que fan que la gent se senti a gust. Quan se senten a gust, hi ha un benestar general i individual, que afavoreix la cohesió social. Aquesta sempre hi ha sigut però aquests altres elements afavoreixen un benestar personal que és un plus. Per tant, viure a Vilabertran ajuda a tenir un benestar satisfactori.

Amb tota aquesta feina feta i amb les municipals a tocar, tornarà a presentar-se a l'alcaldia?

D'aquí a finals d'any, jo i els regidors parlarem amb claredat de les circumstàncies personals de cadascú. Som un equip i hem de veure com estem. Com a poble petit i amb l'experiència que tenim no urgeix dir un sí o no incondicional. Però amb la tranquil·litat que hi ha al poble, sigui el que sigui, hem de procurar que no hi hagi cap alteració.

Hi ha altres projectes de futur, a banda de l'escola?

Les millores urbanes no s'acaben mai, el tema és no trencar una línia financera i esperar que en un futur no massa llunyà les administracions superiors puguin disposar de més partides pressupostàries per invertir en el territori.

Vilabertran té un dels principals monuments de la comarca, la Canònica. Quin paper juga l'Ajuntament en la seva gestió?

Fa temps que el Patronat va deixar de reunir-se i, la veritat és que cada organisme té el seu criteri. La Canònica es gestiona des de Patrimoni però des de la crisi cap aquí no s'ha invertit res en restauració i ho hem d'acceptar com una realitat. Tot plegat està al mínim operatiu perquè es pugui visitar, fer la Schubertíada o celebrar exposicions. Des del punt de vista d'Ajuntament, si els pressupostos del Govern milloressin, potser començaria l'hora de recordar Vilabertran. A veure, quan els diners corrien, vam aconseguir que es canviés el Pla Director i repensar uns nous usos. Això s'hauria d'haver plasmat en inversió però va quedar truncat.

La Canònica pot generar moltes coses positives per al poble.

Per mi no només ha d'anar encarat per a restauració sinó a donar vida al que es restaura. Això vol dir fer-hi activitats, atraure persones. Amb la restauració per contemplació no n'hi ha prou, s'hi ha de viure alguna experiència.