Marta Felip deixa l'alcaldia després d'un mandat "de campanya permanent"

Felip ha tingut paraules de record per als presos polítics i per "la incertesa" de la seva imputació penal pel Procés. També ha lamentat que durant tot el mandat "s'ha viscut una campanya electoral permanent".

Una part dels grups de l'oposició han criticat amb duresa que hagi tardat cinc mesos ha deixar el càrrec.

Discurs de comiat de l'alcaldessa Marta Felip

"Avui voldria dir-vos molts coses, voldria recordar tots i cadascun d'aquests set anys i mig que he viscut intensament aquesta ciutat, com a tinenta d'alcalde primer i com a alcaldessa des de fa prop de sis anys.Veig fotografies i ja em queda lluny aquell 2013 en què vaig assumir amb una il.lusió immensa una Alcaldia inesperada, i em vaig disposar a encapçalar el Govern de la meva ciutat: Figueres.Una ciutat, en aquell moment, tremendament impactada per la crisi, que va haver de canviar el rumb del projecte polític previst pel govern municipal, passant dels grans projectes, de les promeses d'equipaments i d'altres accions més magnànimes, a anar pujant, mes rere mes, any rere any, les partides de despesa social destinades a comprar habitatges per a la gent que es queda sense sostre i a articular línies d'ajut per a pagaments de factures de llum, gas, aigua, lloguers... Impensable quatre anys abans!Una Figueres on les demandes dels instituts de Secundària a l'Ajuntament ja no van orientades només a projectes culturals, o de caràcter més lúdic, sinó a la integració d'educadors socials de l'Ajuntament en els equips educatius. La realitat familiar d'alguns alumnes és molt dura i, per tant, el desitjable ascensor social que en l'Estat del benestar, durant dècades, s'aconseguia a través de la formació, està ara en veritable perill de desaparèixer.El principi i la fita inspiradora de tota l'acció de govern dels meus companys regidors, i jo al capdavant, aquests sis anys, han estat com compaginar una necessària i imprescindible política d'atenció social amb abordar les qüestions més estratègiques que han de facilitar el creixement de la riquesa de Figueres.Marxo amb la satisfacció d'una enorme feina feta, juntament amb els meus companys regidors de Govern, en una Figueres que intenta assentar-se en una ciutat en què no es varen planificar les bases de transformació econòmica i social dels anys noranta del segle XX cap a l'actual segle XXI, i no es va saber anticipar ni una crisi i ni una onada de nous figuerencs que es tradueix en una població jove que demanda serveis públics d'una manera forta i intensa: educació, serveis socials, esport, treball... sobre unes bases productives antigues.Malgrat això, amb moltíssima feina, hores i dedicació, els meus companys regidors i jo hem resolt aquests anys dèficits històrics, comunicacions d'accés i de mobilitat a la ciutat, equipaments -Auditori dels Caputxins, Cinema Las Vegas, rotonda de la plaça del Sol, desdoblament de la ctra. de Vilatenim, segon CAP, Depuradora d'aigües residuals, Parc de bombers, etc., etc., etc-.Una ciutat que deixo plena d'obres que reflecteixen una voluntat ambiciosa de reforma i millora del centre històric, i que m'agradaria que continués fins a completar-se els propers anys.A la vegada marxo contenta d'haver donat un nou i potent impuls, com a alcaldessa i regidora de Cultura, al Museu de l'Empordà, i d'haver falcat el finançament de les obres i els projectes museològic i museogràfic que permetran l'obertura de la Casa Natal de Salvador Dalí.També marxo contenta de l'avenç dels continguts del Pla educatiu d'entorn i d'haver reforçat per a tothom la possibilitat d'aprendre més enllà dels continguts d'ensenyament obligatoris.A la vegada que explico que marxo orgullosa, també vull explicar on considero que he fracassat, o no he arribat.Assumeixo com a fracàs meu, i de tot el sistema polític i institucional, que avui en dia famílies d'un barri de Figueres, gent honesta i treballadora que paga els seus rebuts, no pugui tenir la seguretat que tindrà llum cada dia, perquè el sistema no permet posar límits als seus veïns deshonestos, fraudulents o directament delinqüents.Assumeixo com a fracàs meu, i del sistema polític i institucional, els casos puntuals d'ocupació de pisos i cases, que fan que les famílies veïnes perdin la tranquil.litat i la seguretat a dins les seves llars. Ens falten eines, i la lentitud de les institucions i la Justícia no hi ajuden.Vull fer un esment especial als fets viscuts a Figueres, com a totes les ciutats i pobles de Catalunya, l'any passat, la tardor de 2017, que han de marcar un abans i un després en la percepció i valoració dels polítics que, en els últims anys, pateixen un descrèdit de la seva persona i la seva tasca. D'uns polítics, que, durant pràcticament quaranta anys, en un marc constant de democràcia i d'Estat del benestar, han orientat la seva acció a tenir més i més bons serveis públics, més i més grans equipaments per a les nostres ciutats.Això ha canviat aquest 2017, fruit de l'anomenat "procés català ", que es comença a gestar pocs anys abans. La tardor de 2017 la portaré sempre al meu cor. He viscut en primera persona i com a màxima representant d'una ciutat una aspiració col.lectiva que connecta amb voluntats de llibertat política i de dignitat individual, que vindrà de la mà de la independència de Catalunya, fita irrenunciable després del fracàs i l'encallament de l'Estat autonòmic.Un procés que em torna a fer creure en la força de la gent per canviar les coses, i en el sacrifici personal d'uns polítics que han sacrificat la seva llibertat, el contacte amb les seves famílies i el confort econòmic per l'aspiració col.lectiva d'un poble, i que al segle XXI estan tancats a la presó o han hagut d'exiliar-se.Un procés que em dona la qualificació d'investigada judicialment per primera vegada a la vida, i que m'obre un futur incert respecte a un possible processament penal pel simple i democràtic fet de seguir la voluntat majoritària de la meva ciutat.Un procés que porta a una trista realitat: tenir companys regidors al Ple de l'Ajuntament amb qui puc tenir una relació cordial i parlar de tot i fer broma en actes, dinars de barri o allà on ens trobem, i que estranyament no tenen cap dubte a brandar l'amenaça de querelles criminals que poden portar-nos, a qui diferim de la seva opinió politica a nivell nacional, a condemnes penals, amb danys personals, professionals o patrimonials. Una estranya convivència impensable fa uns anys, i que fa que deixi aquesta Alcaldia ambsentiment ambivalent pel que acabo d'explicar, a la vegada que amb un enorme orgull i satisfacció per la confiança que m'ha donat la gent de Figueres, i per totes les experiències humanes i personals viscudes, agraint haver conegut persones humils, entregades i compromeses.He impulsat amb força una acció de govern en un mandat,2015-2019, que ha estat una autèntica campanya electoral des de l'inici i en què s'ha utilitzat erròniament, i en excès al meu parer, el desprestigi de la ciutat com a eina d'oposició a l'adversari polític. Tàctica errònia perquè no es fa mal al govern municipal, sinó que es fa mal a tota la ciutat.Em sento orgullosa de Figueres, de la meva ciutat. De la seva força associativa, de la hiperactivitat cultural, dels seus mercats i comerços, del vigor de l'hoteleria i la restauració, del seu dinamisme i diversitat i del fet que exerceix plenament la capitalitat de l'Alt Empordà i una forta atracció a la Catalunya Nord. Orgull que transmetré en la meva nova tasca al Govern de la Generalitat, una tasca de país des de la qual espero poder seguir ajudant la ciutat, comunicar-li oportunitats i facilitar-li les polítiques i iniciatives empresarials, comercials, turístiques i de coneixement que abasta la Conselleria a la qual serveixo.Per mi, avui finalitza una etapa, una etapa en què he tingut una altra família, la de l'Ajuntament, amb qui he passat moltes més hores aquests set anys que amb la meva pròpia família.Companys regidors, Gabinet d'Alcaldia i personal de l'Ajuntament, us trobaré a faltar, de ben segur. Han estat moltes hores, molts moments intensos, feliços uns, dolorosos altres.Gràcies Figueres, gràcies figuerencs i figuerenques per tot el que m'heu donat. Espero haver-vos servit. I si durant tots aquests anys algú s'ha sentit en algun moment menystingut, sàpiga que no ha estat intencionadament, sinó de manera involuntària, sempre creient i perseguint el que considerava el bé de la ciutat."