La setmana passada, una trucada telefònica entre la Laia i l’Oroitz posava en comú el caliu que se sent a la plaça del poble, l’encant de la petita botiga on compren el que els falta per fer el dinar, l’ambient que es respira al centre social o les dificultats que presenta tenir una escola rural amb fuga d’alumnes. Estaven parlant de Cistella. I també de Zerain, el seu poble basc agermanat.
Els dos pobles, agermanats recentment, es van conèixer el cap de setmana passat i van descobrir que tenien moltes característiques comunes. Els dies 15 i 16 de setembre, 45 veïns de Cistella van decidir emprendre un viatge sociocultural per conèixer els seus amics bascos i participar en la fira ecològica que organitzaven.
La relació amb Zerain havia començat mesos abans quan la Pat Bros va arribar un dia a l’Ajuntament entusiasmada amb la idea de tirar endavant un agermanament, inspirada per l’experiència que tenien alguns pobles veïns com Lladó o Avinyonet. La jove dinamitzadora, amant de pobles petits del País Basc, va buscar un poble que, com Cistella, tingués entre 250 i 280 habitants, estès a uns trenta minuts del mar i fos rural. Després d’una visita de l’alcalde, Enric Gironella, a Zerain el mes de maig per conèixer l’alcaldessa i formalitzar l’acord, Cistella es va posar mans a l’obra. En tornar, l’alcalde va transmetre que Zerain era un poble de postal emmarcat per la muntanya Txindoki, «natural i autèntic». Allà tenen moltes cases de turisme rural, agricultura, pasturatge, formatges, etc. Tots aquests factors els va permetre establir un vincle de connexió des del primer moment. Un cop allà, com diu Bros, es van adonar que, efectivament, «som pobles amb realitats socials molt semblants».
El dissabte 15 de setembre, després de vuit hores d’autobús, els cistellencs van arribar a la plaça de Zerain, on els van rebre els seus nous amics bascos amb llaços grocs i amb dues pancartes, una en català i l’altra en basc, que reivindicaven la tornada dels presos polítics. «Va ser molt emocionant», explica Pili Martín, una de les cistellenques participants.
Aquesta bona rebuda inicial va anar a més. Junts van compartir moments preparant i celebrant l’ecofira, buscant pomes per fer suc, gaudint d’una festa a una sidreria amb música i balls tradicionals amb passos senzills i visitant unes mines de ferro locals que tenien una projecció audiovisual en català.
Afinitats
Amb cada activitat anaven augmentant els vincles afectius i personals. A més a més, l’agermanament va tenir una part que va ser una sorpresa per als de Cistella. Prèviament a la seva arribada, els bascos s’havien informat de les característiques dels visitants i se’ls havien repartit en totes les cases particulars en funció d’afinitats comunes. «A la meva família, per exemple, tenien nens de l’edat del meu, feien hort com jo i vam poder compartir els mateixos problemes», explica la Laia Salleras. Aquest sistema de compartir la intimitat dels locals va ser l’ocasió perfecte per conèixer la cultura i llengua basca i permetre que cadascú trobés la seva realitat reflectida en la família que l’acollia.
Aquests dos dies tan intensos van acabar amb llaços d’empatia, proximitat, amistat i la sensació que «aquest agermanament ja no pot anar enrere», explica Robin Mc Arthur. A l’autobús de tornada, amb el bon regust que els havia quedat després de conèixer uns germans tan hospitalaris, la gent de Cistella va començar a organitzar la rebuda dels bascos a finals d’aquest any o a principis del vinent. «Els hem de tornar el que ens han donat, seguir sumant experiències i fer que casa nostra sigui casa seva» diu Gironella.
