El cabal i les lleres dels rius són sovint motiu de concòrdia entre les organitzacions i l'administració. Un dels punts del pla d'actuació de l'Ajuntament de Girona és «mantenir i netejar les lleres fluvials urbanes com a mínim un dia a la setmana, en concret, divendres» i és per això que durant els últims anys s'han dut a terme treballs d'adequació a alguns trams dels llits fluvials de la demarcació de Girona. Per exemple, el passat mes de maig l'Agència Catalana d'Aigua (ACA) va realitzar diferents maniobres per incrementar de manera controlada el cabal del riu Ter, alliberant aigua des de la presa de Susqueda amb l'objectiu de millorar l'estat de la llera i de diversos hàbitats de peixos.

L'ACA s'ha encarregat de les actuacions de manteniment tant a les lleres urbanes com a les no urbanes realitzades durant els anys 2016 i 2017, encarregant les gestions a Forestal Catalana. En aquest període, les dotacions econòmiques que l'ACA va destinar per conservar els llits fluvials públics del districte de la conca fluvial de Catalunya van ser d'1.300.00 euros. L'agència pública finança el 80% de les gestions de les actuacions quan es tracta de trams urbans i el 100% en els trams no urbans.

Pel que fa a les dotacions específiques de la província de Girona, la inversió és de 95.500 euros en les lleres urbanes. La llera del riu Ter és la que té l'import més elevat, de gairebé 12.000 euros, seguida per la riera de Corbatges a Vall-Llobrega amb 11.300 euros, la riera de Campllong amb 9.900 euros i el riu Muga a Peralada amb 9.800 euros.

En un tram del llit fluvial del riu Ter, concretament, durant aquest últim any s'ha treballat per reduir la densitat de vegetació entre la passera de vianants de Fontajau i el pont de l'avinguda de França, conegut com el pont de La Barca. L'actuació ha tingut un cost superior als 12.300 euros i ha estat finançada en un 80% per l'ACA i en un 20% pel consistori. L'objectiu dels treballs s'ha centrat a garantir la lliure circulació de l'aigua en aquest tram del riu, minimitzant així el risc d'inundacions en cas de registrar-se avingudes en períodes de pluges intenses.

Connector fluvial a l'Onyar

L'Ajuntament de Girona i el Consorci del riu Ter van iniciar el març les obres per a la construcció d'una escala de peixos al riu Onyar, a l'altura de la resclosa de sota el pont de Pedret, on es troba la unió amb el riu Ter, que obstaculitza el pas dels peixos aigües amunt i avall. La funció principal de la iniciativa és restaurar i fomentar la connectivitat fluvial per a la fauna que es localitza en aquest tram. Aquesta estructura va tenir un cost aproximat de 50.000 euros i va aconseguir que el riu fes la seva funció de corredor biològic i connector ecològic per superar les barreres existents al riu Ter i els seus afluents, ja sigui en forma de rescloses, preses, ponts o canalitzacions. Aquesta va ser la primera escala per a peixos que es va fer a la ciutat i la previsió és que se'n facin més.

Altres actuacions que està previst que s'executin aquest any i que també tenen com a propòsit la millora de la connectivitat fluvial són una altra rampa per a peixos a la resclosa de la Corba del riu Ter a l'altura de Ripoll o el connector fluvial de safareigs successius a la resclosa Sèquia de Camós a la riera de Llémena de Sant Aniol de Finestres.

A banda d'aquests objectius, fonts de l'ACA asseguren que també s'estan duent a terme moviments per a la restauració de la morfologia i les riberes a les conques internes de Girona en què la previsió d'inversió per al cicle 2016-2021 és de 2.650.000 euros. Concretament, està previst recuperar la morfologia, la connectivitat i les riberes a les conques de la Costa Brava sud, a la conca del Ter (que s'emporta gran part del pressupost: 1.100.000), a la del riu Fluvià i a la de la Muga.

Paral·lelament, l'ACA manté tres convenis de custòdia fluvial a Girona: per a la riera de Santa Maria a Caldes de Malavella, per a l'entorn de la presa de Colomers i per a les rieres de Colera, Llançà, Romanyac i Garbet.