13 de juliol de 2018
13.07.2018
Llanįā

Albert Reixach guanya la primera Beca Albert Tomās i Bassols

L'autor ha analitzat el poder local i la mobilitat social a les principals viles de l´Empordā durant la baix edat mitjana

13.07.2018 | 11:21
Lliurament del premi en presčncia d´Albert Tomās i Bassols, al centre.

Poder polític i mobilitat social a les viles de l'Empordà entre el darrer terç del segle XIV i inicis del segle XVI, és la proposta de treball guanyadora de la primera edició de la Beca Albert Tomàs i Bassols, que va ser lliurada aquest dimecres al seu autor, Albert Reixach i Sala.

La Fundació Albert Tomàs i Bassols, amb seu a Llançà, va fer pública a principis d'aquest anys la Convocatòria de la Beca Albert Tomàs per a projectes de recerca originals, viables -a realitzar en el termini de dos anys- i justificadament relacionats amb alguna de les temàtiques previstes en les seves finalitats fundacionals: "L'estudi, la recerca, la conservació, la promoció, la valorització social i la difusió del coneixement del Patrimoni artístic, monumental, cultural i natural de l'Empordà".

Tal com es preveia en dites bases, la Fundació va nomenar una Comissió Acadèmica, formada per membres del Patronat i per experts externs, a fi de jutjar totes les propostes i emetre el seu veredicte. A la vista dels treballs presentats, els experts externs van ser:

Dr. Pol Meseguer Bell, historiador i arxiver. Doctor en Història i Màster en Història Comparada.
Josep Maria Barris Ruset, historiador i arxiver. Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Història Moderna i Contemporània. Director de l'Arxiu Municipal de Roses.
Hug Palou i Miquel, historiador i arxiver. Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Història Antiga i Medieval. Director de l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar.
Antoni Mayans Plujà, historiador i arxiver. Director de l´Arxiu Comarcal de la Garrotxa.


En funció del veredicte emès pels experts, el projecte guanyador i, per tant, mereixedor de la beca és Poder polític i mobilitat social a les viles de l'Empordà entre el darrer terç del segle XIV i inicis del segle XVI, per Albert Reixach i Sala. Avalat pel Dr. Pere Verdés i Pijuan, del CSIC-Institució Milà i Fontanals.


El treball

Aquest projecte pretén analitzar el poder local i la mobilitat social a les principals viles de l'Empordà durant la baix edat mitjana fent atenció a llurs elits en l'etapa compresa, a grans trets, entre el darrer terç del segle XIV i inicis del segle XVI. Així, se centrarà en els protagonistes de les diverses instàncies polítiques que hi coexistiren, és a dir, no només els individus o famílies amb més presència al capdavant dels respectius governs municipals, sinó també en relació amb l'administració reial i les pròpies de les dues grans senyories laiques assentades en aquest espai del nord-est català: els comtes d'Empúries i els vescomtes de Rocabertí.
Segons l'autor: "L'àrea del nord-est del bisbat de Girona es presenta com un observatori òptim d'aquests fenòmens tant pels trets de la xarxa urbana que acollia com pel substrat d'historiografia local i, sobretot, la disponibilitat de fons documentals. Gràcies a això, ha de ser possible resseguir l'estructura i el funcionament de les administracions locals i, en especial, la identificació i caracterització dels actors implicats".


El guanyador
Nascut a Santa Pau (1986 ) Albert Reixach és un investigador postdoctoral vinculat a la Universitat de Girona amb una ja llarga experiència en el camp de la investigació. Doctorat en Història, amb menció Internacional i Premi Extraordinari de Doctorat del Programa de Ciències Humanes, de la Cultura i del Patrimoni de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, la seva tesi: Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval: Girona, 1345-1445 , li va valer la Qualificació d' Excel·lent cum laude
Ha obtingut diferents premis i distincions, entre elles i com a més recents, la Beca de recerca Francesc Eiximenis 2017 (Institut Ramon Muntaner– Diputació de Girona) amb: «La vertebració de les comunitats rurals a la vegueria de Girona (c. 1350-c. 1510): l'impacte de les dinàmiques fiscals i financeres»; el Premi Extraordinari de Doctorat del Programa de Ciències Humanes, de la Cultura i del Patrimoni (Universitat de Girona, Facultat de Lletres, 2016) i el Premi Raimon Noguera per a tesis d'Història Medieval (2015).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook