La segregació urbana de Figueres és un dels escenaris derivats de l'alta taxa de risc de pobresa en què es veuen immersos el 48% dels figuerencs. La classe mitjana no veu en la capital de l'Alt Empordà una ciutat atractiva per viure-hi i es produeix un èxode cap als municipis dels voltants.
En canvi, les persones amb les rendes més baixes tendeixen a concentrar-se territorialment allà on el preu de l'habitatge és més econòmic. «Busquen l'habitatge més barat», assenyala l'economista i exalcalde de la ciutat Joan Armangué, i el troben a Figueres.
La ciutat és altament activa en la segregació urbana. L'existència de polígons va propiciar, durant l'època de l'urbanisme franquista, que s'hi aixequessin bosses d'habitatges aïllades del centre de la ciutat. Són aquests barris perifèrics, amb mancances urbanístiques, que tenen un preu més baix. Però, no només se'n troben als afores de la ciutat, sinó que també s'ha produït una degradació d'immobles al centre.
A tall d'exemple, només el 35% del col·lectiu mèdic de l'Hospital viu a Figueres. La situació similar a l'institut Ramon Muntaner (36%) i a l'Alexandre Deulofeu (30%). Només en el cas de la Fundació Dalí és lleugerament superior el nombre de treballadors que resideixen a Figueres (55%).
La capital és poc atractiva per fixar-hi la residència i els treballadors més qualificats viuen fora de la ciutat. «Figueres és poc atractiu per fixar-hi la residència, als treballadors més qualificats els resulta més còmode desplaçar-se a treballar a la ciutat i viure a una certa distància», insisteix Armangué. Tot plegat, converteix els municipis dels voltants en pobles dormitori i fa de la mobilitat un factor important i un repte per a Figueres.
L'envelliment d'habitatges
«L'envelliment del parc d'habitatges hafet que la població autòctona busqués una millora de l'habitabilitat». Són edificis antics i que no s'han reformat. Per tant, hi resideixen persones amb una renda baixa i on es concentra un percentatge important d'immigració, assenyala Armangué.
Els barris amb més immigració coincideixen amb aquells en què el preu de l'habitatge és més baix. En primer lloc, la Marca de l'Ham que supera el 60% de la taxa d'imimgració, seguit del Nucli Antic de Figueres i els Habitatges de Sant Josep-Ponent, per sobre del 40%. Superen també la mitjana la plaça de l'Estació, l'antic Escorxador, Sant Pau-Sant Vicenç o Horta Capallera.
En canvi, els sectors amb menys imigració són Vilatenim, i l'Olivar Gran, aquest per sota del 10%, al mateix nivell que Vilafant, tal com es recull en un article publicat als Annals el 2017 per Joan Armangué.
«Figueres què vol ser de gran?»
El cercle viciós entre la dependència del turisme, la precarització laboral i la pobresa a Figueres es fa difícil de trencar sense un «pla de xoc». Així ho veu l'exregidor de Promoció Econòmica i actualment no adscrit a l'Ajuntament, Manuel Toro, que es mostra partidari de formar un front comú entre l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament per acabar amb l'alarmant situació de pobresa que viuen part dels figuerencs. Hi coincideix també Armangué, que veu en la unitat de les administracions públiques el primer pas per afrontar un repte «complex i vèncer les pors».
L'Alt Empordà ha viscut històricament del turisme, però «el sector serveis es molt sensible a qualsevol moment de crisi», assenyala Toro. «El primer que fa la gent és reduir en desplaçaments i viatges i el turisme deixa de venir», alerta. Així, insisteix en la premissa d'Armangué: Figueres s'ha de reconvertir i diversificar la seva economia.
La diagnosi no es corregirà, s'incrementarà si no s'executa cap pla de xoc ni s'interactua amb la comarca a nivell formatiu i empresarial. La segregació urbana és conseqüència de la falta de política urbanística, però la dependència del turisme i la poca activitat industrial també hi tenen molt a veure.
S'han emprès mesures per captar empreses a la comarca, com ara el programa Invest in Girona-Figueres, però que, segons Toro, «funciona sota mínims».
«Figueres, què vol ser de gran?», es pregunta el regidor, que no veu que l'Ajuntament tingui cap pla definit de cap a on s'encamina la ciutat. Al seu parer, Figueres s'ha de convertir en un centre de serveis i interactuar amb tota la comarca.
La ciutat, tal com matisa Armangué, «assumeix tots els dèficits socials del conjunt de l'àrea urbana» i, per tant, «hi ha d'haver una coresponsabilitat amb la realitat social que té Figueres».
Vèncer les pors
La transformació urbana de Figueres és una peça més per resoldre l'empobriment dels seus habitants i «requereix valentia i ambició», diu Armangué. A més, «si no es fa amb unitat, difícilment es podrà dur a terme».
Figueres no pot funcionar de manera autònoma i l'Ajuntament s'ha de «posar les piles» per definir cap a on vol anar.
