Està estudiat que dins del medi penitenciari hi ha més incidència i prevalença a tenir trastorns de salut mental que no pas si s'agafa una mostra de població corrent. Concretament, quatre vegades més. A la presó del Puig de les Basses de Figueres hi conviuen actualment uns 800 presos, la meitat dels quals tenen algun problema relacionat amb la salut mental i les addiccions. Hi ha un 10% dels interns que tindrà o té una depressió major, fins a un 4% amb algun tipus de trastorn psicòtic, gairebé un 50% amb trets de trastorn de personalitat i es calcula que un 40% de la gent que entra té un problema d'ús de tòxics desenvolupat prèviament (addicció a l'alcohol i drogues com cocaïna o heroïna).
Per tal de fer front a la situació, des de ja fa uns mesos s'ha incorporat la figura d'un psicòleg i una infermera especialitzada en salut mental que s'afegeixen al psiquiatre que ja estava treballant al centre penitenciari. Així, es forma un nou equip de salut mental que permetrà atendre millor els presos i treballar de manera més intensiva i col·laborativa amb la resta d'actors. Claudi Camps, el cap de la xarxa de salut mental a Girona, explica que «el fet de posar aquests professionals ajuda a activar i a coordinar-se millor entre tots els agents que han d'intervenir amb una mirada global i més àmplia». També creu que pot ser útil per a la recuperació «no només en els aspectes més típics centrats en els símptomes, sinó pel fet que representa estar a la presó, com es gestiona o com s'ha de prevenir de cara a un futur».
Camps parteix del fet que a la presó de Figueres hi ha tres grans potes: els equips d'atenció primària, els equips de salut mental i els equips de rehabilitació i reinserció (formats per psicòlegs i treballadors socials). «Necessitem una bona connexió entre tots, perquè així podran tenir maneres per detectar si algú té algun problema greu i disposar de diferents eines per poder-ho abordar de seguida» assegura.
Relacions de solidaritat
Un altre de les possibilitats que s'obre arran de la creació del nou equip és la possibilitat de fer més teràpies en grup, que no necessàriament han de ser amb persones diagnosticades del mateix trastorn mental. Camps suggereix que «es poden fer grups psicoterapèutics o grups psicoeducatius on es poden tractar temes com la gestió de les situacions d'ansietat, o bé els conflictes que puguin sorgir en el seu dia a dia a la presó».
Moltes de les persones que estan allà tenen molts problemes i són fràgils, motiu pel qual es creu que aquest tipus de teràpies «generen unes relacions de solidaritat entre els mateixos interns que els fan veure que hi ha més persones que es poden sentir d'una determinada manera».
Més eines a Girona
A més del nou equip de salut mental de la presó, hi ha una figura més que complementa aquests seguiments. «A Girona tenim una especificitat, i és perquè històricament vam fer un esforç addicional», relata el cap de la xarxa de salut mental. Es tracta d'una psicòloga especialitzada en addiccions, la qual treballa amb l'equip de rehabilitació i es dedica a tractar aquest tema en concret. Realitza trobades motivacionals, entrevistes en grups terapèutics... amb un objectiu clar: intervenir de manera més potent sobre aquest camp. «Creiem que és molt útil perquè després aquesta psicòloga es relaciona molt amb els centres que tenim a les comarques gironines i quan els usuaris reben l'alta ja poden continuar el seguiment fora de la presó», explica Camps.
Paral·lelament, dins de la nova estratègia de salut mental a Girona hi ha una infermera que treballarà al centre penitenciari obert de Girona, allà on van els interns que obtenen la llibertat condicional. Quan l'equip sanitari de Puig de les Basses sap que una persona passarà a tercer grau, s'avisa la professional i aquesta -abans que surti- s'hi pot posar en contacte. «Li assegura la continuïtat assistencial i prova d'establir un vincle de confiança. En trastorns mentals greus les persones tenen tendència a negar que tenen una malaltia, i a través d'aquesta relació es pot facilitar que pugui acceptar el tractament», explica Camps.Trastorns adaptatius
La situació a la presó no és gens senzilla. Els lideratges interns, les jerarquies existents o una certa intimidació per part d'altres persones que també estan a dins poden generar en alguns dels presos trastorns adaptatius que abans no tenien. Claudi Camps explica que poden venir derivats de «la pèrdua de llibertat, de la normativa establerta o bé d'un entorn que pot ser una mica hostil».
Es calcula que ho pateixen entre un 30 i un 40% dels interns, els quals poden presentar símptomes d'ansietat i depressius en forma d'angoixa, desconfiança o tristesa. «Quan som molt rígids i responem sempre de la mateixa manera davant de diferents situacions és quan tenim dificultats que poden derivar en problemes d'adaptació», diu Camps.
