12 de febrer de 2018
12.02.2018
40 Años
40 Años

Comencen a prendre declaració als més de 200 afectats per les càrregues de l'1-O

Els advocats voluntaris se centren a intentar demostrar que l'actuació policial va ser "desproporcionada"

14.02.2018 | 17:29

El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona, que investiga les càrregues policials de l'1-O, ha començat a prendre declaració als més de 200 afectats que van presentar denúncia. Assistits pels advocats voluntaris, aquest dilluns n'hi haurà una vintena que passaran davant la jutgessa. El dia del referèndum, estaven als col·legis electorals que hi havia a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch o al pavelló de Sant Julià de Ramis. Les declaracions dels afectats, a les quals s'hi unirà la querella conjunta interposada pels ajuntaments, s'allargaran fins al 12 d'abril. Els advocats voluntaris se centren a demostrar que l'actuació policial va ser desproporcionada. Una postura que contrasta amb la de la fiscal. Entre d'altres, segons explicaven els mateixos denunciants després de sortir de sala, la fiscal els ha demanat per què havien decidit participar en un "referèndum il·legal" i la jutgessa, al seu torn, si van anar als col·legis "per impedir alguna cosa" (en referència a la retirada de les urnes). La majoria d'ells han respost que durant l'1-O eren allà per exercir el seu dret a vot.

Les denúncies que van interposar els afectats per les càrregues policials de l'1-O continuen fent camí. Després que els forenses els visitessin, per certificar les lesions que van patir, avui els primers denunciants han començat a declarar davant del jutjat d'instrucció que porta el cas.

Entre aquest dilluns i el 12 d'abril, més de 200 afectats explicaran què van viure el dia del referèndum. La majoria d'ells ho faran assistits pels advocats voluntaris, que volen demostrar que l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra els col·legis electorals va ser del tot desproporcionada.

En total, per avui hi ha citats una vintena d'afectats. El passat 1 d'octubre, van patir les càrregues a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch, al Servei Municipal d'Ocupació (SMO) de Sant Narcís o al pavelló de Sant Julià de Ramis.

Un a un, els denunciants s'han anat esperant que els cridessin a fora la sala de vistes. A la porta, el cartell que hi havia penjat ja era prou explícit: "Perjudicats 1 d'octubre". Però després de passar davant la jutgessa, molts dels afectats per les càrregues sortien xocats –i alguns, fins i tot indignats- pel què s'han trobat a dins.

"Com si ens culpabilitzessin"

"A vegades, semblava que et culpabilitzessin a tu del què va passar", explicava una de les denunciants, la Montse Oller, en referència a l'actitud "insistent" de la fiscal i, fins i tot, de la jutgessa. El dia 1 d'octubre ella es trobava a Pedret i recorda la càrrega policial "com un malson". "Som aquí per intentar que hi hagi una mica de justícia, però a dins el que m'han preguntat és què hi fèiem nosaltres allà, si havíem oposat resistència i si havíem sigut violents", ha concretat.

En la mateixa línia també s'explicava la Mireia Ripoll. El dia del referèndum, ella també va viure les càrregues de Pedret. Va perdre una arracada, li van estripar el jersei i avui portava fotos que testificaven les lesions que va patir.

"Ha sigut molt dur, perquè encaminen les preguntes a voler-te fer veure que has fet alguna cosa dolenta; no hi ha dret", ha explicat, a la sortida de la declaració. "Et demanen si sabies que el referèndum era il·legal, quan allò que estàvem fent era exercir el nostre dret a votar i protestar", ha afegit, precisant que la policia "va carregar" perquè va voler, ja que si volia "podia entrar perfectament al col·legi sense fer ús de la força".

"Van ser inhumanes"

Entre els qui van viure les càrregues a Sant Narcís, i que avui han passat pels jutjats, hi havia l'Anna i en Hicham Fellahi. Després de declarar, ella explicava que s'ha sentit com si fiscal i jutgessa volguessin "convertir una denúncia per violència policial" en un delicte "per impedir una votació que consideren il·legal". "Feien servir un to bastant autoritari: tinc la sensació de ser una formigueta davant d'un imperi", ha dit, indignada.

L'1-O, ella va anar a defensar un home gran a qui la policia colpejava. Va ser aleshores, explica, quan nn agent la va empentar, la va fer caure al terra, li va donar una puntada de peu als ronyons i li va trencar una costella. "Això és clarament persecució contra un poble", ha dit.

Per la seva banda, en Hicham Fellahi considera que les càrregues policials van ser "inhumanes" i critica que, des del jutjat, es vulgui fer passar els afectats com a "culpables d'haver agredit la policia". "Aquell dia vaig anar a votar i, mentre m'esperava, va entrar la policia i va començar a colpejar tothom", recorda.

Protesta pacífica contra brutalitat policial

Un dels advocats voluntaris, en Jordi Colomer, ha explicat que la seva postura és la de fer veure que l'actuació policial va ser "del tot desproporcionada". Colomer recorda que, el dia del referèndum, aquells qui eren als col·legis electorals van actuar de manera "pacífica" i "en cap moment van impedir l'actuació dels agents".

L'advocat, però, sí que admet que durant les declaracions, les preguntes de la fiscalia "van més encaminades a justificar l'actuació policial" i fer veure que els denunciants "podrien estar obstruint" l'acció dels agents. "Nosaltres, però, entenem que en cap moment hi va haver obstrucció, sinó brutalitat policial", conclou.

A l'hora d'obrir diligències, de moment el jutjat d'instrucció ha aplegat totes les denúncies per col·legis electorals. És a dir, que ha obert un procediment per a cadascun dels centres de votació. I aquí dins, també hi ha inclòs la querella conjunta que van presentar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.

En paral·lel, el jutjat també ha rebut un primer informe sobre els policies i guàrdies civils que l'1-O van anar als col·legis electorals. El document, però, identifica els responsables de l'operatiu i només algun dels agents que van prendre part a les càrregues.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema