L'Audiència de Barcelona ha absolt un informàtic per qui la Fiscalia demanava prop de 120 anys de presó per fer xantatge a vint noies, algunes menors, a través de les xarxes socials per aconseguir imatges de contingut sexual, a causa de les "irregularitats" detectades en la instrucció del cas, obert al jutjat de Manresa el 2015.
En la seva sentència, la secció setena de l'Audiència absol tant el suposat ciberassetjador, que es feia passar per una fotògrafa per captar les joves, com a un client seu que, entre novembre de 2014 i abril de 2019, va rebre material sexual de les víctimes, a vegades a canvi de diners.
L'absolució de tots dos processats obeeix a les irregularitats detectades en la instrucció del cas, iniciada en un jutjat de Manresa que va acabar inhibint-se en favor d'un altre de Barcelona, la qual cosa ha portat el tribunal a anul·lar les declaracions dels investigats i, en conseqüència, el que en va derivar per falta d'acusació vàlida.
La causa la va obrir el 14 de setembre de 2015 el jutjat d'instrucció número 6 de Manresa, però el mateix dia va acordar el seu arxiu provisional per la impossibilitat d'identificar l'autor dels fets i va encarregar als Mossos d'Esquadra que investiguessin el cas.
No obstant això, afegeix la sentència, el jutjat va continuar practicant diligències per trobar els autors dels fets, "a esquenes" de la Fiscalia, i va mantenir la causa sobreseguda fins i tot quan tenia plenament identificats els sospitosos, la qual cosa desposseïa la instrucció del cas de "cobertura legal".
A més, el 29 de setembre de 2016, el jutjat va ordenar la seva detenció i l'entrada i registre dels seus domicilis, malgrat haver transcorregut el termini màxim de sis mesos d'instrucció que estableix la llei per a les causes que no hagin estat declarades complexes.
Al principal acusat, la Fiscalia li demanava gairebé 120 anys de presó i més de 180.000 euros en indemnitzacions per a les víctimes, amb els qui contactava a través de les xarxes socials mitjançant comptes falsos, fent-se passar per una fotògrafa professional que els oferia posar en sessions remunerades.
Amb el pretext de voler conèixer el seu físic per saber si "encaixaven en el perfil" que buscava, l'acusat convencia les víctimes -diverses d'elles menors d'edat- perquè li enviessin unes primeres fotografies de contingut sensual.
Una vegada en poder d'aquest material compromès, segons el ministeri públic, coaccionava les víctimes fins a obligar-les a enviar-li més fotografies i vídeos de caràcter pornogràfic o a ser filmades a través de webcam, sota l'amenaça de difondre les primeres imatges sensuals si no accedien a les seves peticions.
Temoroses que aquestes imatges es difonguessin entre familiars i amics, les víctimes van accedir de forma unànime a facilitar fotografies i vídeos a l'acusat, que segons la Fiscalia pretenia apoderar-se d'aquest material amb la finalitat de comercialitzar-lo.
Per al segon acusat, el ministeri públic sol·licitava una pena de quatre anys de presó, a més de tres d'inhabilitació per exercir qualsevol ofici que impliqui contacte directe amb menors d'edat.
En el seu interrogatori, l'informàtic va reconèixer que va fer fotografies i vídeos a les víctimes, però va sostenir que aquestes van accedir tant a cedir la seva imatge com a la seva difusió posterior, i ha negat que les coaccionés amb la finalitat d'aconseguir el material de contingut sexual.
