10 de abril de 2021
10.04.2021
L'Empordà

El pols per liderar el procés entre ERC i Junts allunya la investidura

Els republicans accedeixen a impulsar Madaula al Parlament Els postconvergents veten els intents d'ERC de negociar en paral·lel l'estructura de Govern i el rol del Consell per la República

10.04.2021 | 06:30
Pere Aragonès i Laura Borràs, en una imatge d'arxiu.

No hi ha avenços. El retorn a la taula de negociació de la investidura de Pere Aragonès després del parèntesi de les vacances de Setmana Santa no ha anat acompanyat d'un canvi d'inèrcia i això provoca que les converses es dilatin sense que s'obtinguin resultats palpables. La confiança que després de fer caure del cavall el candidat d'ERC en la primera doble votació s'aconseguiria una velocitat de creuer ha resultat, de moment, una pura expressió de desig, especialment d'ERC i dels sectors de JxCat que advoquen per l'acord.

La màxima expressió de com estan d'embarrancades les converses és la mateixa temàtica que, encara avui, centra el debat: qui i com dirigirà l'estratègia per arribar a la independència. Un assumpte sobre el qual les dues parts amb prou feines s'han mogut en l'essencial. I això és que uns, els postconvergents, defensen que el lideratge ha d'orbitar al voltant de l'actual Consell per la República (CxR), i els altres, els republicans, que sense donar massa importància al nom, sí que demanen que sigui un òrgan molt més transversal que aquesta entitat creada per Carles Puigdemont.

Sense explicar que, cada dia que passa, el fang es fa més espès. Amb la campanya de promoció del «DNI» del Consell per la República, que ha inclòs múltiples declaracions de Toni Comín (ex d'ERC i avui a JxCat) que no han agradat els republicans, Esquerra creu que ha quedat demostrat que l'entitat era, sobretot, un òrgan del partit fundat per Puigdemont.

Executiu sense estructura

Però la discussió sobre aquest lideratge ocupa tota l'escena. Encara no s'ha començat a parlar de l'estructura del futur Govern. I els republicans temen trobar-se, d'aquí a poques setmanes, davant un escenari que, per exemple, la CUP ja ha denunciat més d'una vegada: l'enroc postconvergent fins a les últimes hores per forçar un pacte de darrera hora amb moltes concessions. I Junts té al cap tots els guanys que va obtenir ERC en el pacte del 2017 i ara pretén un acord-mirall que deixi a les seves mans, per exemple, des de la Conselleria d'Economia a la de Salut.

És per això que, des de l'inici de les converses, Esquerra ha proposat dividir la taula de negociació en dues subparts que discorrin en paral·lel. En una es tractaria el lideratge del procés i a l'altra, les qüestions sobre el futur Govern, des de l'estructura al programa de govern. La idea ha estat en va.

La guerra de posicions o trinxeres, amb tot, ja ha tingut el primer efecte de desgast. Tot i que els republicans tenien clar que acabarien per votar Aurora Madaula com a secretària segona de la Mesa del Parlament, en substitució del defenestrat, per tebi, Jaume Alonso-Cuevillas, van mirar, a inicis de setmana, de teixir una estratègia de tensió amb JxCat. Aquesta passava per no donar per designada Madaula, deixar el seu suport en suspens i fer visible que si Laura Borràs és presidenta del Parlament, és perquè hi ha un acord marc entre independentistes que s'ha d'aplicar al líder extramurs republicà.

Cessió per «generositat»

ERC, finalment, no va arribar a final de setmana amb aquesta tàctica i ahir ja va donar el «sí» a Madaula. Fonts republicanes apunten que es tracta d'«un gest de generositat» amb el qual miren de diluir el fang que encalla la negociació. En algunes veus del partit s'escampa l'estupefacció, perquè senten que aquest fang no és fruit tant d'una oposició ideològica, sinó que és una conseqüència del fet que JxCat «no vol avançar».

El perquè, manifesten coneixedors de les converses, és el grau de tensió interna en el partit de Puigdemont. Es pot recordar que el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ja ha anunciat que hi haurà un «sí» a Aragonès i, per tant, l'amenaça es basa en si entren o no a l'Executiu o deixen els republicans a soles amb la CUP. El taló d'Aquil·les d'aquesta tàctica postconvergent és que Junts, un partit de nou encuny sense una gran base municipal, en gran part en mans del PDeCAT, hauria de maniobrar en un futur sense la folgança econòmica que suposa tenir la cúpula a sou de l'erari. Una situació que podria acabar afectant, en segona derivada, el mateix Puigdemont.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook