La data de les properes eleccions catalanes segueix retardant-se, un any després que el llavors president, Quim Torra, donés per liquidada la legislatura anticipadament. Aquesta vegada és l'impacte de la covid-19 el que serveix com a argument al Govern per decretar, previ pacte amb la majoria de les forces parlamentàries, que la cita amb les urnes es posposi del 14 de febrer al 30 de maig. La decisió va concitar un ampli acord a la taula de partits, però la nova data no va aconseguir la unanimitat perquè el PSC volia que es votés abans de Setmana Santa, el 14 o el 21 de març. Els socialistes van rebutjar la decisió presa perquè, segons el seu parer, no atén a motius sanitaris, sinó a interessos partidistes, i es reserven el dret a recórrer als tribunals si l'executiu reobre tràmits electorals ja tancats, com la presentació de candidatures i coalicions. El Govern va anticipar que el cens s'ha d'actualitzar.
En una reunió vespertina extraordinària, el Gabinet en funcions va acordar i signar el decret d'ajornament dels comicis. El blindatge legal és una de les claus, de manera que en la compareixença (sense preguntes dels periodistes), el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència i portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, van fer referència a diverses bases legals per justificar la decisió.
Primer, l'informe que Torra va encarregar a la Comissió Jurídica Assessora, en el qual es considera que l'absència d'una disposició «expressa» en la llei electoral sobre aquest tipus de pròrrogues «no ha estat un obstacle» per entendre que la suspensió es pot decidir. Els serveis jurídics de la Generalitat van elaborar un altre informe que insistia en aquesta possibilitat, i l'executiu sosté que el decret pel qual es van convocar les eleccions del 14-F preveia l'escenari d'un canvi de data per la pandèmia.
Sobre si el Govern estava preparat per celebrar el 14-F, Aragonès va afirmar que ho tenia «tot a punt», però que l'evolució de la pandèmia ha fet que mantenir la cita fos «un risc inassumible». En canvi, Budó va fer rferència a la Conselleria d'Acció Exterior -encarregada dels processos electorals i en mans d'ERC- per afirmar que «les mesures adoptades» fins a la data eren «insuficients». Segons fonts coneixedores de la reunió, a la cita matinal amb els partits, Aragonès va reconèixer que els protocols dissenyats «no són suficients», cosa que li va retreure bona part de l'oposició.
A partir d'ara, el Govern haurà de detallar què canvia i què es manté de cara al 30 de maig. El seu criteri bàsic és que es puguin convalidar les decisions ja preses (candidatures i avals), actualitzar el cens i permetre noves ofertes electorals o coalicions. Unes modificacions que fins i tot Junts veu «peculiars» i que el PSC estudiarà amb lupa per si alteren «les regles del joc».
Després d'una setmana d'informes sanitaris i reunions constants entre partits i Govern, el Parlament va acollir la cita definitiva en la qual malgrat les reticències es va pactar endarrerir la data de les urnes. Segons fonts presents a la reunió, la nova cita es va decidir per l'evolució de les corbes epidemiològiques -cada onada sol durar 6 setmanes- i tenint en compte la pujada de les temperatures a la primavera i el pla de vacunació, que el 30 de maig preveu haver aconseguit del 9% al 30% de la població de Catalunya. Les prediccions del Departament de Salut auguraven que el 14 de febrer hi hauria entre 3.000 i 4.000 casos positius per covid-19 diaris i entre 620 i 750 pacients a les ucis.
«Ens oposem a l'ajornament de les eleccions i més encara al 30 de maig perquè aquesta decisió no es pren en base a criteris epidemiològics», va dir després del conclave el líder del PSC, Miquel Iceta. «Volem llegir el decret perquè una cosa és canviar la data de les eleccions i una altra les regles del joc», va afegir, i va posar en dubte l'encaix legal de deixar oberta la convocatòria a noves candidatures. «No es poden reobrir terminis ja exhaurits», va advertir. Un cop fet públic el decret, fonts socialistes afirmaven que contenia elements que generen «una gran inseguretat jurídica respecte un dret fonamental». Vox també amenaça de presentar un recurs, encara que dubta que tingui recorregut legal.
Segons el Govern, l'evolució de les xifres de la pandèmia feis evident la necessitat de posposar les urnes, malgrat que no es donen els dos escenaris previstos inicialment i pactats amb la resta de partits: un confinament total o una restricció absoluta de l'activitat social. Per una vegada, i pel que fa a la necessitat d'ajornar els comicis, les dues trinxeres de la Generalitat coincideixen.
