L'expresident Carles Puigdemont i els seus fidels han augmentat la pressió sobre Esquerra Republicana per arribar a un pacte sobre què fer si, com és probable, el Tribunal Suprem confirma la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. La formació de l'expresident vol que s'acordi el calendari electoral, sí, però sense que Torra convoqui abans dels comicis. Però també demanen que el pacte inclogui una eventual candidatura conjunta, així com els tempos del nou període i l'estratègia independentista.

En el mateix sentit, el mateix Puigdemont, a Catalunya Ràdio, va donar per fet que s'haurà d'acatar la legalitat si Torra és inhabilitat, i proposa una resposta «de país» a aquesta decisió que vagi més enllà de l'independentisme. Puigdemont és partidari de manifestar un rebuig global i a partir d'aquí acordar els següents passos, sense revelar si serà o no candidat per Junts.

Poc després, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, advertia que el debat que ha d'assumir l'independentisme no és el de si «eleccions sí o no», perquè «les hi haurà de totes maneres», sinó «si es desitja un temps de provisionalitat de 54 o de 124 dies», informa Xabi Barrena.

La intenció dels seguidors de Puigdemont és que el president del Parlament, Roger Torrent, acordi amb ells l'activació del rellotge electoral un cop es produeixi la inhabilitació de Torra. Això vol dir que Torrent podria adoptar una decisió executiva sense haver de convocar un ple del Parlament per buscar un eventual candidat alternatiu. Candidat improbable atès que Torra no vol que es presenti cap nom dins del sobiranisme, i l'oposició tampoc disposa d'una figura alternativa amb vots suficients.

La decisió no està presa, però Torrent té una alta capacitat i marge de maniobra, com bé sap Junts, que al respecte ha deixat de pressionar explícitament perquè no hi ha alternatives i el calendari està molt definit. Així doncs, es tractaria d'aplicar el que un informe dels lletrats de Parlament el 2018 ja apuntava amb relació al «tamayazo» a la Comunitat de Madrid, i és l'«acte jurídic equivalent» pel qual ja s'activa la convocatòria electoral 54 dies després d'aquesta decisió, sense esperar més a que es presenti un candidat a president. Però tot això de forma pactada i acordada amb ERC, que és el partit que tindrà les funcions de presidència de la Generalitat -amb algunes facultats limitades- en la figura de l'avui vicepresident Pere Aragonès.

Càlculs electorals

En tot aquest context actuen els càlculs electorals d'uns i altres. Les negociacions segueixen el seu curs. I de moment se sap que Torra no vol forçar la legalitat si és inhabilitat. És a dir, que no té intenció d'escenificar actes de desobediència. L'aposta de Junts passa per emmarcar la inhabilitació en la «repressió» de l'Estat, carregar contra la via negociadora i així pressionar Esquerra.