Amb l'inseparable llaç groc a la solapa de l'americana s'asseia a la taula de negociació, ahir, a Madrid, el president de la Generalitat a punt de ser inhabilitat pel joc absurd (gairebé infantil) de la pancarta dels presos de l'any passat en període electoral, Quim Torra, sabedor que el proper referèndum que se celebrarà a Catalunya s'assemblarà més al de Gombrèn, el petit poble ripollès que ahir votava si les campanes han de tocar les hores amb més o menys decibels, que al d'Escòcia del 2014, en què la regió de més al nord de la Gran Bretanya va decidir que no se separava de la mare pàtria. S'asseia Torra cara a cara amb Pedro Sánchez, el president que, a tenor d'una aritmètica parlamentària capriciosa, ha de fer equilibris polítics a la corda fluixa que li ha posat ERC a canvi de la investidura, primer, i de negociar els Pressupostos de l'Estat, després.

Cara a cara

Cara a cara, els dos presidents encetaven el diàleg en una taula llarga i atapeïda, amb més ministres -la de Presidència, el de Transports i Mobilitat, el de Sanitat, la de Política Territorial, la d'Hisenda i el d'Universitats- que consellers -el vicepresident econòmic, Pere Aragonès; el d'Afers Exteriors, Alfred Bosch, i el de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. L'objectiu de Sánchez,«el retrobament entre catalans i entre Catalunya i el conjunt del país»; la condició de la delegació catalana, que completaven tres diputats -Elsa Artadi, de JxCat, i Marta Vilalta i Josep Maria Jové, imputat en la causa contra el referèndum de l'1-O, d'ERC- i un assessor -Josep Rius, excap de gabinet de Torra i de Carles Puigdemont-: no hi ha solució que valgui per a Catalunya «si es deixen les urnes al marge», avançava al matí en la sessió de control al Congrés la portaveu de JxCat, Laura Borràs, premonitòria. La Generalitat «republicana» insisteix que Catalunya segueixi les passes de Gombrèn amb el toc de campanes. A tot això, com ja se sabia de vell antuvi, el mediador no hi era -de fet no se l'esperava, ni se l'espera-; tampoc el vicepresident Pablo Iglesias, que tenia mal de coll i provava de fer net a casa, informa Europa Press.

Música «chill out»

Minuts abans de la retransmissió en directe de la compareixença de Quim Torra, el web del canal de notícies vint-i-quatre hores 324 amenitzava l'espera amb una música chill out, relaxant, hipnotitzadora gairebé; donava la sensació que més que un president, qui acabaria sortint a la petita pantalla seria, en tot cas, algun DJ de renom; però no, pels volts de les 20.30 hores, aproximadament, l'aparició estel·lar -en català i doblada a l'espanyol (!)- era l'esperada: «Creiem en el diàleg», «no ens aixecarem de la taula», «hem tingut un debat obert i franc», va anar dient el president català, per recordar seguidament que el «conflicte polític» que es discuteix neix de la «negació de drets fonamentals», entre els quals hi compta «el d'autodeterminació». La part catalana, que també va plantejar «l'amnistia» dels presos, va sortir de la «taula zero», en paraules de Torra, amb la convicció que «la discrepància» i «la distància» que la separen de l'espanyola són galàctiques. Així les coses, el president calcava la tesi matinera de la diputada Borràs: o referèndum o referèndum (com a Gombrèn, però independència en lloc de tocs de campana). Res de nou. «La voluntat popular és la primera institució republicana ( sic.)», insistia el president, que, això sí, posava en valor que la reunió bilateral d'ahir servís per asseure dos governs que fa uns anys pràcticament ni parlaven per telèfon. Encara al web del 324, música de saxo i piano tranquil·la posava fi a la compareixença del president i anticipava la rèplica del Govern d'Espanya, que no va arribar fins a les 20.56, uns minuts abans de l'hora dels directes als telediaris. Per a la ministra portaveu, María Jesús Montero, la reunió d'ahir va ser un «primer pas molt important» per recuperar les «relacions institucionals i afectives» entre els governs espanyol i català. La Moncloa, va dir, busca crear un «nou clima», obrir una «nova etapa» caracteritzada per «la sinceritat». Realista, Montero va apuntar que les dues parts se situen a les «antípodes» i que allò que per a uns és la solució a l'embolic, l'urna, per als altres és un «projecte polític» que només condueix cap a «la frustració». Així les coses, Torra va voler desvincular la negociació política de les eleccions i dels Pressupostos de l'Estat; Montero va presentar esmena a l'argument: algunes qüestions lligades al comptes podran tenir «encaix» en les trobades bilaterals, va dir. Els dos executius es van comprometre a reunir la taula un cop al mes i, cada sis mesos, convocar una cimera de més alçada, amb els presidents respectius, per fer balanç. També van pactar convocar la comissió bilateral Estat-Generalitat en unes setmanes.