04 de gener de 2020
04.01.2020

La inhabilitació de Torra encén de nou els ànims de l'independentisme

El president equipara la decisió de la Junta Electoral Central a un «cop d'Estat» i demana una reacció del Parlament Casado insta Sánchez a «intervenir immediatament» mentre el PSOE qüestiona la decisió de la JEC

04.01.2020 | 06:30
La inhabilitació de Torra encén de nou els ànims de l'independentisme

La Junta Electoral Central (JEC) va ordenar, ahir, retirar la credencial al diputat de JxCat a Quim Torra i va decidir, a més, inhabilitar-lo durant any i mig per a l'exercici de càrrecs públics, quelcom que suposa que no podrà seguir com a president de la Generalitat de Catalunya. L'organisme arbitral va estimar així el recurs interposat pel PP i parcialment el presentat per Ciutadans i Vox, que havien demanat que li retirés l'escó a Torra, fet que comportaria l'abandó de la Presidència de la Generalitat perquè l'Estatut exigeix ser diputat com a condició per ocupar aquest càrrec. La decisió ha encès els ànims de l'independentisme, que en alguns casos parla de «cop d'Estat».

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Torra a un any i mig d'inhabilitació per haver desobeït les resolucions de la JEC, que li exigien mantenir la neutralitat en els períodes electorals i retirar propaganda independentista com els llaços grocs. Llavors, el PP, Ciutadans i Vox van demanar a la Junta Electoral de Barcelona que, en compliment d'aquesta sentència, es retirés a Torra l'escó de diputat del Parlament, però aquesta va rebutjar aquestes sol·licituds. No obstant això, els tres partits van recórrer davant la JEC aquesta decisió. En la seva resolució, una JEC dividida -hi va haver set vots favorables a la inhabilitació i sis en contra- anul·la l'acord de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, declara que Torra és «inelegible», segons la Llei Electoral, per haver estat condemnat pel TSJC, li imposa una pena de multa i l'inhabilita durant un any i mig «per a l'exercici de càrrecs públics electius i l'exercici de funcions de govern». Així mateix, l'òrgan encarregat de vetllar per la transparència dels comicis deixa sense efecte la credencial com a diputat que Torra va aconseguir en les eleccions de 2017 i ordena a la Junta Electoral de Barcelona que declari la seva vacant i expedeixi la corresponent credencial al següent candidat de la llista de JxCat.

Les resolucions de la Junta Electoral Central no són definitives i es pot presentar contra elles un recurs davant la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem, en les mans del qual quedarà previsiblement el futur de Quim Torra i Oriol Junqueras, van recordar diversos juristes. L'esperable en el cas de la resolució que ordena inhabilitar el president de la Generalitat, van assenyalar responsables de les principals associacions judicials de l'Estat, és que es recorri a l'alt tribunal i que se sol·licitin mesures cautelaríssimes perquè no s'executi la decisió de la JEC mentre es resol el fons de l'assumpte.


Una JEC dividida

Per al president de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), Manuel Almenar, en el cas de Torra la resolució de la JEC, amb sis vocals discrepants d'un total de tretze, demostra que és una qüestió «d'interpretació estrictament jurídica». La majoria entèn que la inhabilitació de Torra s'ha d'abordar des la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg), amb la qual cosa la condemna per desobediència, encara que no sigui ferma, s'ha d'executar, com s'ha fet en altres casos d'alcaldes i regidors inhabilitats en primera instància. Els que discrepen consideren que no seria aplicable la Loreg, sinó l'Estatut català, que estableix que per inhabilitar un president la condemna ha de ser ferma. En opinió d'aquest grup, la junta electoral no seria competent per prendre una decisió, sinó el Parlament català.

Torra va demanar al Parlament que rebutgi l'ordre de la Junta Electoral Central per inhabilitar-lo, ja que ho considera un «cop d'Estat contra les institucions catalanes» que pretén alterar la voluntat dels catalans per vies «irregulars i antidemocràtiques».

Després d'una reunió extraordinària del Govern, l'expresident de la Generalitat va comparèixerdavant els mitjans, juntament amb els consellers, per reaccionar a la decisió de la JEC. «Només la cambra que representa els catalans pot decidir qui és o deixa de ser president», va defensar Torra, que va assegurar que exercirà les seves funcions al capdavant de la Generalitat «mentre el Parlament no digui el contrari». I va declarar, amb to solemne: «Soc diputat i president de Catalunya».


Torra demana respondre

Torra va reivindicar que cal respondre a la decisió «autoritària» de la JEC amb un reforç de les institucions catalanes, fet pel qual va demanar al ple de Parlament que avui «es pronunciï clarament per rebutjar aquesta resolució que vulnera la llei». El ple extraordinari i urgent de la cambra catalana, que el president va demanar que es convoqui en virtut de l'article 78.2 del reglament de Parlament, començarà a les cinc de la tarda.

El president del PP, Pablo Casado, va demanar al Govern que «intervingui immediatament per fer complir la Constitució a Catalunya». «Sánchez ha de posar ordre avui mateix i trencar els seus pactes amb els independentistes», va afegir a través de Twitter, on va destacar que l'expresident de la Generalitat «desacata la legalitat, es declara en rebel·lia i retira la bandera nacional de la seu de la Generalitat». Per la seva part, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, va atribuir a la feina dels populars que la Junta Electoral Central hagi inhabilitat Torra, quecom que també van fer Ciutadans i Vox. En aquest sentit, la vicesecretària general del PSOE i portaveu parlamentària, Adriana Lastra, va assegurar que espera que el Tribunal Suprem respongui «com més aviat millor» a la decisió de la JEC, tot advertint que tenen «seriosos dubtes» que la JEC sigui competent per adoptar aquests acords. Lastra va voler deixar clar que la JEC «no és un tribunal» i que el seu partit espera és que el màxim òrgan jurídic de país, això és, el Suprem «respongui com més aviat millor a aquesta qüestió». Els dubtes de Lastra són compartits pel PSC.


Arriada la bandera espanyola

Funcionaris de la Generalitat van arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, tot i que poc més de quinze minuts després la van tornar a penjar, entre esbroncades de milers d'independentistes concentrats a la plaça Sant Jaume. Membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) van tornar a penjar al balcó del Palau de la Generalitat la pancarta de suport als polítics presos, per la qual Torra ha estat inhabilitat. Uns 700 gironins, convocats per Girona Vota, es van concentrar ahir al vespre a la plaça del Vi per mostrar el seu rebuig a la inhabilitació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook