31 de octubre de 2019
31.10.2019
L'Empordà

El Govern aprova el segellament definitiu del magatzem Castor

Sánchez confirma en un míting aquesta mesura i aprofita per demanar un executiu «fort» que impulsi la «transició ecològica» Enagás va dissenyar la hibernació del projecte per a només dos anys

31.10.2019 | 06:30
La plataforma de gas Castor, davant les costes de Vinaròs.

El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va anunciar ahir a Palma que el Consell de Ministres donarà avui llum verda al segellament definitiu del magatzem subterrani de gas Castor.

En un míting a Palma, Sánchez també va anunciar que l'Executiu aprovarà una ajuda de 18 milions d'euros per a les zones de Mallorca afectades per les inundacions de l'any passat.

El líder socialista va insistir en la necessitat que Espanya tingui un Govern fort per seguir impulsant la transició ecològica, i en aquest context va anunciar l'acord que s'aprovarà demà per al segellament del Castor.

Sánchez va confirmar així el que ja admetien fa uns dies fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica, que estava molt avançat l'expedient sobre el futur d'aquest magatzem subterrani de gas situat davant de les costes de Vinaròs (Castelló), que implicarà el segellament definitiu de la instal·lació.

En paral·lel, Enagás va dissenyar la hibernació de les instal·lacions del projecte Castor per a un període de temps de només dos anys i va pressupostar l'operació en 1,24 milions d'euros.

Així consta al Pla d'Hibernació que va elaborar la Direcció d'Emmagatzemaments Subterranis de la companyia el febrer de 2015, a l'inici de l'obra. Les xifres del document contrasten amb els ingressos que va obtenir, inicialment, per la hibernació i manteniment de les instal·lacions a càrrec de la factura de gas dels consumidors: 32,4 milions d'euros entre finals de 2014 i 2016. Malgrat la previsió de dos anys d'hibernació, el magatzem de gas submarí continua a l'espera de la decisió definitiva del Govern espanyol sobre el desmantellament.


Desmantellament controvertit

Encarregada pel govern del PP dins del controvertit reial decret-llei d'octubre de 2014 que acceptava la renúncia a la concessió d'Escal UGS i indemnitzava l'empresa de Florentino Pérez amb 1.350 milions d'euros, la hibernació havia de servir, sobre el paper, per donar marge a la presa d'una decisió definitiva sobre el futur de les instal·lacions. En aquest sentit, el document, reclamat pel senador de Compromís, Carles Mulet, apunta que el procés es va dissenyar per durar únicament dos anys.

Finalitzada, formalment, el juny de 2016, tres anys i mig després es manté en la mateixa situació, malgrat els anuncis de diferents responsables del Govern espanyol en la línia d'impulsar la clausura definitiva i el desmantellament. Després que transcendís que l'informe de la mateixa Enagás preveia un cost de 260 milions d'euros i cinc anys de treballs, la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va anunciar el cap de setmana passat que el Consell de Ministres donarà aviat llum verda a aquesta actuació i que demanaran a la mateixa companyia que s'encarrega del manteniment que l'executi. Més enllà dels possibles problemes ambientals i de seguretat que pugui suposar la presència d'una estructura al mig del mar sense cap ús ni finalitat, la qüestió del cost del seu manteniment ha estat també motiu de controvèrsia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook