El judici al Tribunal Suprem segueix aquest dimecres a la tarda amb l'interrogatori a les exconselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Per a la primera, la fiscalia demana 16 anys de presó per rebel·lió i malversació, mente que per a Borràs (en llibertat provisional) la petició es rebaixa a 7 anys perquè no hi veu rebel·lió sinó desobediència i malversació.
L'exconseller de Justícia Carles Mundó ha defensat que signar conjuntament per part de tot el Govern el decret de convocatòria del referèndum "emfatitzava el caràcter polític" del moment però que "no treia ni posava valor jurídic" al decret. A preguntes del fiscal Javier Zaragoza ha dit que va "atendre" els requeriments del TC i ha concretat que, a partir del 15 de setembre de 2017, "no va fer res més" un cop l'alt tribunal havia suspès la llei del referèndum.
Ara bé, ha dit que quan havien signat el decret de convocatòria estaven "absolutament convençuts" que "no és delicte". Com la resta, ha negat que conegués el document 'Enfocats' i l'ha qualificat "d'estrambòtic". A l'inici, ha remarcat que només respondria preguntes directament relacionades amb els delictes dels quals se l'acusa (malversació i desobediència).
21.44 h
El judici es reprèn demà a les 10.30 hores amb els interrogatoris de Santi Vila i els 'Jordis'
La cinquena jornada del judici pel procés independentista a Catalunya ha finalitzat aquest dimecres a les 21.30 hores, després de nou hores d'interrogatoris, i es reprendrà demà a les 10.30 hores amb la declaració de l'exconseller d'Empresa Santi Vila, per a qui la Fiscalia sol·licita set anys de presó per malversació i desobediència.
El seguiran les compareixences de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents en 2017 de les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, respectivament. Tots dos estan acusats de rebel·lió i el Ministeri Públic sol·licita una pena de 17 anys de presó per a cadascun. L'última a declarar serà l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, qui s'enfronta a la mateixa condemna que els 'Jordis'.
18.16 h
Bassa diu que van aprovar la llei de transitorietat per "estar preparats" si arribaven a un pacte amb l'Estat
L'exconsellera catalana de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha assegurat aquest dimecres durant la seva declaració al judici pel procés independentista que van impulsar la llei de transitorietat, una de les denominades normes de desconnexió, amb l'objectiu de "tenir alguna cosa preparada" en cas que la Generalitat arribés a un acord amb l'Estat.
Fins i tot ha arribat a dir que l'expresident Carles Puigdemont va afirmar públicament que la data i la pregunta del referèndum podrien ser modificades "perquè fins a l'últim moment" el Govern català va considerar la possibilitat d'obrir un diàleg i arribar a un acord.
17.00 h
Bassa diu que va assumir la gestió directa dels centres cívics per evitar "problemes" als directors
L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa ha explicat aquest dimecres a la tarda davant del Tribunal Suprem que el cap de setmana de l'1 d'octubre el departament va assumir la gestió directa dels centres cívics de la Generalitat per tal d'evitar "problemes" als directors. Per aquell cap de setmana moltes entitats van presentar sol·licituds d'activitats com "balls per a gent gran o cursos d'escacs", i això generava "inquietud i malestar" en els directors per si podia anar contra la prohibició del referèndum, o fins i tot generava "problemes de responsabilitat civil" si algun usuari es feia mal o algun material es feia malbé. "No hi va haver cap incident", ha afegit. En resposta al fiscal, Bassa ha explicat que no va destituir cap director ni va fer cap decret. Simplement, ha explicat, va enviar un correu electrònic als directors dient-los que podien "abocar" les seves competències al departament fins el següent dilluns, dia 2, a les 7 del matí. "Es va fer per la seva tranquil·litat", ha reblat. No podien dir que no a les entitats, perquè "un centre cívic serveix per a la participació, perquè és la màxima expressió de ciutadania i participació".
14.00 h
Camil Ros (UGT) reivindica la innocència de Bassa: "Decretar els serveis mínims no és cap delicte"
El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha considerat que l'exconsellera de Treball de la Generalitat Dolors Bassa està acusada per uns fets que no són cap delicte, com decretar els serveis mínims en la vaga general celebrada dos dies després de l'1-O: "No té cap lògica que estigui en presó preventiva, ni tampoc té cap lògica pel que se l'acusa. Decretar els serveis mínims no és cap delicte". Així s'ha expressat en declaracions als mitjans davant de la seu de la UGT de Barcelona, on desenes de persones del sindicat s'han concentrat aquest dimecres al migdia per reclamar la llibertat de Bassa, que previsiblement declararà aquesta tarda al Tribunal Suprem.
13.21 h
Rull diu que ell no va negar l'entrada del 'Piolín' a Palamós
Josep Rull ha negat que fos ell personalment qui negués l'entrada del vaixell que allotjava policies 'Moby Dada' (conegut com 'el Piolín') a l'entrada del Port de Palamós el setembre de 2017. Ha afirmat que la decisió va ser dels responsables del port, que va ser "encertada" i nega que fos "arbitrària". A preguntes de la fiscalia ha dit que ni l'Estat va demanar atracar com a buc d'Estat ni tampoc el consignatari del vaixell va fer una "sol·licitud formal" a través de l'aplicació digital. Rull diu que només hi va haver una "comunicació verbal" amb el port i que, inicialment, es va dir que era per atracar 20 dies per reparar camarots. Rull diu que el moll estava ocupat per creuers i que se'ls va negar entrada perquè sinó caldria "desactivar tota l'operativa del port". Segons sosté, es va assabentar de l'assumpte quan el buc ja anava cap a Barcelona.
{C}
12.06 h
Rull sobre l'1-O: «Mai m'hauria imaginat que la policia desplegaria aquell nivell de violència»
Josep Rull ha assegurat que no es podia imaginar "mai" les imatges que es van produir l'1-O. "Mai em podria imaginar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar davant de gent pacífica, joves i avis, que defensaven pacíficament uns ideals amb una dignitat extraordinària", ha respost a la fiscal Consuelo Madrigal, que li demanava si havia tingut "por" del que els pogués passar. Rull ha dit que el precedent que tenien era el del 9-N i que llavors no es va produir violència. I sobre l'1-O, ha afegit que a les escoles que van tancar els Mossos no hi ha haver "cap problema" ni cap "indici" de violència. Com ja va fer Turull, ha afirmat que no sap d'on van sortir les urnes però que tenia la "confiança íntima" que n'hi hauria.
10.57 h
Rull denuncia un «ús sistemàtic» del TC per «minimitzar l'autonomia de Catalunya»
Rull ha denunciat que el govern espanyol va fer un "ús sistemàtic" del Tribunal Constitucional per "minimitzar l'autonomia de Catalunya". A més, ha dit que els magistrats es van deixar "instrumentalitzar" pel govern espanyol i que la Generalitat s'havia de moure per buscar l'equilibri entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic". A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, també ha defensat que sempre va pensar que un referèndum pactat amb l'Estat era "possible" i que van "esgotar tots els instruments interns amb l'Estat" per aconseguir-ho. A més valorat que es va sentir "honorat" d'haver signat el decret de convocatòria del referèndum perquè la llei era "perfectament legal i emanada d'un Parlament legítim", tot i que l'endemà el TC la va suspendre.
10.25 h
El tribunal amplia el calendari i assenyala tres dilluns del mes de març
El tribunal del judici de l'1-O ha ampliat les previsions de calendari de sessions durant el mes de març i ha assenyat sessions per a tres dilluns del mes de març. Així ho ha indicat el president del tribunal, Manuel Marchena, just a l'inici de la sessió d'aquest dijous. El tribunal ha habilitat el dilluns 4, 11 i 25 de març. Aquelles setmanes també hi haurà sessió de dimarts a dijous, com ja es preveia inicialment. A més, ha deixat la porta oberta a fixar una sessió per divendres 29 de març, en funció de com es desenvolupin les previsions d'aquella setmana. Pel que fa als interrogatoris dels acusats, el tribunal manté la previsió d'acabar-los aquest dijous i ha avançat que no habilitarà divendres. Tot i això, ha deixat la porta oberta a assenyalar algun altre dia, previsiblement dilluns, si s'allarguen: "Si hi ha algun problema, no estarem fins a la matinada".
09.35 h
Els familiars de Rull i Bassa veuen una "formalitat artificial" en el judici
La germana de l'exconsellera Dolors Bassa, Montserrat Bassa, i la dona de l'exconseller Josep Rull, Meritxell Lluís, veuen en el judici de l'1-O una "formalitat artificial" i interpreten amb "desconfiança" que es vulguin guardar les formes. Així ho han expressat en una entrevista a 'Catalunya Ràdio' el dia que està previst que tant Rull com Bassa declarin al Tribunal Suprem (TS) acusats de rebel·lió. I han posat d'exemple que el jutge Manuel Marchena tallés les preguntes de l'advocada de l'Estat i de la fiscalia en les primeres sessions. D'altra banda, la germana de Bassa ha confirmat que l'exconsellera respondrà les preguntes, a banda del seu advocat, de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat.
{C}
09.30 h
El tribunal habilitarà el dilluns si no acaba els interrogatoris als acusats aquest dijous
El tribunal habilitarà sessió del judici de l'1-O el proper dilluns si no ha acabat amb els interrogatoris als acusats aquest dijous. D'aquesta manera, els magistrats descarten allargar el judici a divendres i, en cas que no doni temps a fer totes les declaracions, es faria també vista el dilluns. Encara falten per declarar vuit acusats entre aquest dimecres i dijous i aquesta fase s'ha d'acabar abans de dimarts, quan estan citats els primers testimonis com Mariano Rajoy, Artur Mas o Roger Torrent, entre d'altres.
