26 de gener de 2019
26.01.2019

La Crida aprova les ponències organitzativa i política per àmplia majoria

El moviment defensa dissenyar una estratègia per assolir la independència de Catalunya apostant pel diàleg amb l'estat

26.01.2019 | 16:00

El congrés fundacional de la de la Crida Nacional per la República ha avalat àmpliament les ponències per posar en marxa el moviment polític impulsat per Carles Puigdemont. 2.125 dels milers d'assistents fundacionals han votat a favor de l'estructura organitzativa, que ha rebut 11 vots en contra i 63 en blanc. Pel que fa a la ponència política, s'ha aprovat amb 1.280 vots a favor, 8 en contra i 13 en blanc –la sala s'ha buidat per la coincidència amb les votacions per escollir Govern-. "Cal desplegar una estratègia per construir una Catalunya independent", sostenen els documents, defensant els mètodes "exclusivament pacífics i democràtics". La Crida reivindica el "diàleg" amb l'estat espanyol per celebrar un referèndum acordat i adverteix que "mai" renunciarà a l'autodeterminació.

"El nostre compromís és el diàleg, la democràcia, la no-violència, l'honestedat i la transparència", assevera la ponència organitzativa de la Crida Nacional per la República, que es marca com a finalitat "desplegar una estratègia destinada a convertir Catalunya en un Estat independent". El moviment polític insisteix també en remarcar la importància de la "pluralitat ideològica", motiu pel qual preveu la confluència i el reconeixement de diversos corrents interns d'opinió.

La ponència organitzativa remarca que el "president impulsor" de la Crida és Carles Puigdemont, a qui senyalen com a "president legítim de Catalunya", i destaca que és ell qui "lidera" l'acció política del nou moviment. Al mateix temps, l'organització interna defineix que la Crida s'estructura en una Assemblea, un Govern de Direcció Política i el Consell de Representants.

Els membres del Govern es coneixeran aquest dissabte a la tarda en base a la votació que s'està celebrant durant el congrés fundacional, i seran càrrecs revocables, després d'haver acceptat una esmena en aquest sentit respecte el text original. Pel que fa a l'Assemblea, la componen els fundadors i associats que estiguin al corrent de les quotes corresponents, mentre que el Consell de Representants el formen membres del Govern, els tres impulsors – Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sánchez- i representants sectorials i ideològics.

Tots els òrgans de gestió de la Crida, però, quedaran dissolts si s'assoleix la independència de Catalunya. Els documents fundacionals del nou moviment polític recullen reiteradament el compromís de dissoldre l'entitat si s'arriba a aquesta fita.

Es rebaixen les perspectives d'un acord amb la Moncloa

La ponència política aprovada aquest dissabte defineix la Crida com a moviment polític sobiranista "amb voluntat de ser una eina d'acció política que pugui també participar a les cites electorals". Durant el congrés fundacional, però, no s'ha especificat que la Crida participi ara per ara en cap convocatòria electoral, mentre s'ha apel—lat insistentment a la "unitat" dels partits independentistes. "La prevalença dels interessos de part i la rivalitat entre les parts del sobiranisme acaben sovint danyant les possibilitats de la unitat d'acció", apunta el text.

Pel que fa al diàleg amb l'estat espanyol, la ponència política que s'ha aprovat aquest dissabte ha acabat rebaixant les expectatives d'arribar a un acord amb la Moncloa, en comparació al text
inicial amb què es va presentar la Crida a l'octubre. Un cop acceptades algunes esmenes, tal com va avançar l'ACN, el text apunta que la voluntat d'un 80% de la societat a favor d'un referèndum "pot acabar tenint receptivitat en l'Estat", en condicional. En canvi, el text original afirmava que aquest clam "acabarà tenint, tard o d'hora", una resposta positiva de Madrid.

Amb tot, el text persisteix en intentar una entesa amb l'estat espanyol. "Mai ens negarem a una sortida negociada", insisteix la ponència de la Crida, que defensa la celebració d'un referèndum "vinculat, efectiu i acordat", alhora que senyala que el nou moviment polític té "l'obligació" d'implantar el resultat del referèndum de l'1 d'octubre.

Complicitat europea i compromís amb els Països Catalans

D'altra banda, la ponència política aposta per trobar la complicitat de la Unió Europea, a qui emplaça a ser "activa" en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Sobre aquesta qüestió, la Crida destaca que "el tipus de solució que Espanya pretén donar a l'autodeterminació (negació al diàleg, violència policial i sobreactuació judicial)" va en contra d'alguns dels elements constitutius europeus, "malgrat els silencis públics i la confiança que els estats fan entre ells".

A nivell territorial, i arran de les esmenes, la ponència política ha afegit un apartat sobre el compromís de Catalunya amb Aran i amb la cultura occitana, mentre subratlla un compromís amb els Països Catalans. "Com a moviment polític la Crida reconeixem la unitat de cultura i de llengua de Catalunya amb el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, tot respectant els diferents processos i ritmes polítics de cada país", apunta el document.

Finalment, la ponència també ha incorporat un punt a la seva "carta de compromís polític", on la Crida aposta per potenciar un teixit productiu que posicioni la República en una situació "favorable" en el marc de l'economia mundial, millorant la competitivitat de les empreses i transformant l'actual mercat de treball en un model laboral "sostenible, cohesionat, equilibrat i equitatiu"

Critiques per ser un "moviment polític amb mentalitat de partit"

Si bé les ponències han rebut l'aval ampli dels fundadors assistents al congrés, un dels fundadors ha reclamat intervenir–possibilitat no prevista inicialment- per exposar diverses crítiques vers els textos que es portaven a votació. Joan Ramon Colomines ha retret als impulsors que el text organitzatiu fundacional presenta un moviment "que té mentalitat de partit polític". L'afirmació ha desfermat aplaudiments a la sala mentre Colomines reivindicava que la Crida és "un moviment d'innovació".

Al mateix temps, ha etzibat crítiques pel que fa a la paritat de gènere i generacional, alhora que ha qüestionat la representativitat màxima del Govern prevista als òrgans de la Crida. Per a Colomines, el fet que un màxim del 50% dels membres de secretariat de la Crida puguin ser membres de l'executiu català suposa "el desembarcament del govern a les llistes", i ha defensat que el percentatge òptim per limitar membres del Govern hauria estat del 15%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook