Estrasburg rebutja la queixa d'una sindicada de l'1-O per «infundada»

La demandant, resident a Valls i nascuda el 1957, va presentar una demanda contra Espanya el passat 29 de novembre en estimar que no va tenir un judici just per no rebre una notificació personal de la multa imposada pel Tribunal Constitucional per exercir aquest càrrec en la consulta independentista.

També es va queixar que va ser multada per un fet que no constitueix delicte, que va ser discriminada per «ser objecte d'una persecució política» i de no tenir dret a un recurs efectiu. Després de la designació dels membres dels col·legis electorals per a la consulta i «ignorant una providència constitucional», l'Alt Tribunal va suspendre el 13 de setembre la resolució 807/XI del Parlament català, que va nomenar els membres de la sindicatura.

Al cap d'un temps, va notificar personalment amb un requeriment judicial la suspensió a tots els membres dels col·legis electorals, entre ells la demandant, i els va donar 48 hores per explicar-se.

Davant «la falta de resposta i la passivitat dels membres» designats, el Tribunal Constitucional va imposar el 20 de setembre una multa diària de 12.000 euros als components del col·legi electoral central i de 6.000 als dels col·legis territorials.

La decisió, que acabaria en el moment de la renúncia, va ser publicada en el BOE el 22 de setembre i no va ser notificada personalment a la demandant. En la seva decisió, la Cort europea recorda que, «contràriament a la demandant, els altres membres dels col·legis electorals van interposar un recurs de súplica contra la decisió del Tribunal Constitucional» referent a les multes.

Afegeix que l'absència de notificació personal de la multa «no va impedir a la demandant tenir-ne coneixement i presentar les seves al·legacions al Tribunal Constitucional».

Les restriccions que al·lega «no van suposar cap minva en els seus drets i llibertats que protegeix el Conveni» Europeu de Drets Humans, segons el Tribunal d'Estrasburg. La decisió afirma que la demandant va ser notificada personalment sobre la suspensió de la resolució 807/XI i que «sabia -o havia de saber- que el seu comportament podria conduir a la imposició de multes, així com processos penals».

Constata la Cort europea que, després de la dimissió de la demandant, el Tribunal Constitucional va aixecar la multa, per la qual cosa «no va patir cap perjudici econòmic efectiu».

Respecte a la suposada discriminació, la decisió la considera infundada, per no haver presentat Aumatell dos casos suposadament iguals amb diferent tractament, el que hauria pogut suposar un tracte discriminatori.

Més queixes

El Tribunal Europeu de Drets Humans té pendents de resolució 19 sol·licituds més relacionades amb la situació política a Catalunya, segons va poder saber l'ACN.

Aquest 2018 el tribunal amb seu a Estrasburg ha rebut 17 denúncies més que se sumen a les dues encara pendents del 2017: la demanda «Forcadell i altres vs. Espanya» contra la suspensió preventiva del ple del Parlament posterior al referèndum i una demanda particular. Entre les noves destaquen 14 demandes més d'altres membres de la sindicatura electoral, dues queixes particulars que invoquen «el dret d'expressió a l'opinió del poble» i una denúncia d'una trentena de jutges contra La Razón per l'article del 2014 «La conspiració dels 33 jutges sobiranistes».

Si bé ahir es va rebutjar el cas d'una exmembre de la sindicatura electoral de l'1-O, al juny d'enguany es van presentar 14 demandes més d'altres membres, com el catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona Jordi Mates Dalmases pel mateix cas. Ara el TEDH haurà de decidir si les admet a tràmit o no. Pel que fa als casos particulars «Basela Caba contra Espanya» i «Reichardt Berini contra Espanya» presentats el març del 2018, els demandants al·leguen davant del tribunal d'Estrasburg que, com a votants a les eleccions del Parlament de Catalunya el 2017, van partir una violació «del dret d'expressió a l'opinió del poble en l'elecció del cos legislatiu».