ijous passat el Tribunal Constitucional (TC) desbaratava els plans de JxCat per intentar investir president de la Generalitat el primer candidat de la coalició independentista, Carles Puigdemont. Admetia a tràmit la impugnació que des de la Moncloa els havia fet arribar, el 23 de gener, Mariano Rajoy. El Tribunal Suprem ja havia avortat les opcions dos, Jordi Sànchez, i tres, Jordi Turull: a Sànchez li va negar la possibilitat de sortir de la presó per ser votat al Parlament, i a Turull el va enviar a Estremera l'endemà mateix que defensés la seva candidatura a l'hemicicle. Tres intents, tres fiascos. L'autonomia de Catalunya segueix a mercè de l'article 155 i el 22 de maig, data límit que tenen JxCat i ERC per decidir qui serà l'inquilí de la Casa dels Canonges, la residència oficial del president, és a tocar. El temps s'esgota -han passat més de quatre mesos del 21-D- i una eventual nova convocatòria electoral és més possible. O acord -ERC es deleix per tancar-lo; a JxCat les dissensions són més notòries- o urnes -la capsa de Pandora que gairebé cap partit té ganes d'obrir.

Hi haurà quart candidat?

Hi haurà quart candidat? I si hi és, qui serà? Dues preguntes del milió que, en funció de qui les respongui, situen la política catalana en escenaris ben diferents. Esquerra Republicana, en paraules del portaveu Sergi Sabrià, està disposada a explorar «qualsevol via» per a una investidura efectiva (és a dir: si d'ells depèn, govern ja). A JxCat, coalició que el PDeCAT no va poder impedir després que Puigdemont, en contra del que havia sostingut quan era president, va decidir ser candidat, la unitat és menys evident cada dia que passa. Deia ahir Maria Senserrich, portaveu dels demòcrates, en una entrevista a l'agència ACN, que el quart presidenciable juntaire ha de comptar amb l'aval dels 34 diputats de la coalició. Expressava dubtes sobre «fins a quin punt s'ha de tensar la corda» coneguts els posicionaments del TC sobre Puigdemont i del Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma ad hoc de la Llei de la Presidència que promulga l'independentisme amb l'objectiu de fer possibles investidures telemàtiques (segons el Consell, la proposta és inconstitucional). No a noves eleccions i sí a un nou govern presidit per algú que compti amb el vistiplau del PDeCAT, ve a dir Senserrich. Fins ara els exconvergents han ballat al ritme que han marcat els diputats afins a Puigdemont, que no són del partit, que són les cares visibles de JxCat i que es consideren legitimats per a la presa de decisions, convençuts que sense la llista del president la nova convergència hauria fet aigües el 21-D.

Res de descartar eleccions

«Les eleccions sempre s'han de tenir en compte», afirmava, també ahir, en aquest cas a l'agència Efe, el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, puigdemontista fins al moll de l'os. A parer de Pujol, la formació de govern és l'escenari «més còmode i més útil», però «la carta» de les urnes «no es pot rebutjar». I sobre el quart candidat? El portaveu té «clar» que Carles Puigdemont «tornarà a ser president d'aquest país» (no diu quan); i «tant de bo» que l'eventual investidura de l'exmandatari català es pogués fer abans del 22 de maig, afegeix. O sigui que el PDeCAT ja pot dir missa que qui mana a la coalició és el grup d'independents que Puigdemont, esperit lliure des que va entrar en política, va escollir en el seu moment. Es dona la circumstància que fa unes setmanes, en una reunió dels diputats de JxCat al Parlament, Pujol va ser un dels que van aixecar la mà quan la direcció va preguntar en veu alta qui estaria disposat a ocupar la presidència en cas que les opcions A (Puigdemont), B (Sánchez) i C (Turull) fracassessin. Ho expliquen fonts parlamentaries, les mateixes que confirmen que entre els «voluntaris» hi havia l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ahir no va trigar ni cinc minuts a matisar la posició ( a priori) oficial del seu partit, el PDeCAT, expressada per Maria Senserrich. «Si ha d'haver[-hi] un candidat ha de ser Puigdemont o qui digui Puigdemont. I naturalment tindrà tot el suport de tot el grup parlamentari de JxCat. Llevat, és clar, que es vulgui anar a eleccions». Neus Munté, presidenta dels demòcrates, pensa com Madrenas.

Que Elsa Artadi, la preferida de Puigdemont, oposi resistència als cants de sirena de la Presidència ha situat Pujol i Madrenas en les travesses, si bé sembla que l'opció de l'alcaldessa de Girona -Puigdemont va proposar en primera instància Albert Ballesta, ara director territorial d'Interior, per substituir-lo a l'Ajuntament- s'hauria refredat força. En qualsevol cas, en la Catalunya del procés els canvis bruscos de temperatura són constants i allò que ahir era fred avui passa a ebullició. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, és un altre dels noms que circulen, tot i que cobra força la hipòtesi d'una nova puigdemontada de l'estil Ballesta.

Així les coses, al calidoscopi de JxCat, des de Cs reclamen a l'independentisme «un candidat que compleixi les lleis». L'afirmació és d'Inés Arrimadas, que recorda que si hi torna a haver eleccions serà cosa dels indepes. Per cert: ahir La Sexta deia que Albert Rivera vol Mario Vargas Llosa presidint la Comunidat de Madrid, extrem que la direcció del partit va desmentir. Sant Pere també va negar tres vegades Jesucrist.