30 de octubre de 2017
30.10.2017
40 Años
40 Años

La complicada tasca d'aplicar l'article 155 a Catalunya

?La intervenció podria veure's dificultada amb la desobediència de milers de funcionaris i simpatitzants del moviment sobiranista

30.10.2017 | 06:30

El Govern espanyol prendrà avui el control de l'autonomia de Catalunya, però la tasca es preveu difícil i podria xocar amb la desobediència de milers de funcionaris i simpatitzants de la causa independentista. Entre aquestes mesures, emparades per l'article 155 de la Constitució i aprovades divendres passat pel Senat, com era preceptiu, hi ha la destitució en bloc del Govern independentista i la posada sota control de l'Executiu central de tota l'administració catalana.

Entraran en vigor quan es publiquin al Butlletí Oficial de l'Estat. Però tal i com va advertir Josep Borrell, exministre i expresident del Parlament Europeu, «no n'hi ha prou amb publicar les coses al BOE, després cal dur-les a la pràctica, i estic segur que això serà molt complicat».


un estat poc

present


Només un 9% de funcionaris de l'Estat a Catalunya

Actualment, només un 9% dels funcionaris de Catalunya, és a dir unes 26.000 persones, corresponen a l'administració de l'Estat central. L'Estat disposa de 842 jutges i de tot just 5.900 membres de les forces de l'ordre, davant dels 16.000 efectius dels Mossos d'Esquadra. Això explica que el Govern central hagués d'enviar de reforç uns 10.000 guàrdies civils i policies nacionals.


desobediència i boicot


Pressió independentista

A Catalunya, amb 7,5 milions d'habitants, la pressió de carrer dels simpatitzants de l'independentisme és habitual. El col·lectiu En peu de pau ha difós una sèrie de consignes en què detalla tota una «estratègia no violenta d'alliberament»: llançar campanyes de no-cooperació, a través de vagues i boicots, o de desobediència civil i que assumeixin el fet d'incórrer en il·legalitats. A Catalunya treballen un total de 304.000 funcionaris, dels quals 167.000 depenen de la Generalitat i 84.000 dels ajuntaments. Des de la seva posició, molts d'ells podrien mostrar-se reticents a complir les directrius arribades des de Madrid.

«No reconeixerem que es vulneri l'autogovern de les institucions catalanes (...) Nosaltres com a sindicat no reconeixerem la legitimitat d'aquestes autoritats» designades per Madrid, va dir Marc Casanova, portaveu del sindicat IAC, majoritari entre els funcionaris de la Generalitat.

La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir en aquest sentit que podria haver-hi «sancions respecte d'aquells càrrecs que obertament segueixin sense complir amb la Constitució». Un sector espinós és el de l'educació, ja que a Catalunya es practica una política d'immersió lingüística, en funció de la qual gairebé totes les hores lectives són en català.

Ramon Font, portaveu del sindicat Ustec, majoritari entre docents de primària i secundària, va assenyalar que des de la seva organització no es donen consignes, però ell personalment no cedirà. «Si em fan fer en castellà una classe d'història, no ho faré», va advertir.

La resistència podria venir igualment dels bombers. «Si tallen (els manifestants) una carretera i ens demanen desbloquejar-la, pot ser que no responguem», va explicar un d'ells demanant que es mantingui el seu anonimat.

la policia autonòmica


El control dels Mossos, un altre escull per al Govern central

Un altre escull és la presa efectiva de control dels Mossos d'Esquadra, que tenen moltes competències, des de l'ordre públic en el dia a dia fins a les investigacions en matèria antiterrorista.

«Està clar que no és fàcil ni agradable. Seria traumàtic, perquè no estaria ben vist que vingués un policia o algú extern a assumir el control dels Mossos », encara que sigui uns mesos, va assenyalar Ramon Cossío, portaveu del sindicat de policia nacional SUP, majoritari.

Les relacions entre els Mossos i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil s'han tensat des del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, en què hi va haver alguns incidents entre els agents catalans i els estatals.


els comptes, punt a

favor


Les finances de la Generalitat, sota el control de l'Estat

Un dels aspectes a favor de l'Estat central és que ja té el control dels comptes de la Generalitat de Catalunya. Des de setembre, les finances de l'Executiu català estan sota tutela del Govern central, i al final d'aquest mes ja no podrà pagar directament als seus funcionaris ni als seus creditors. Paral·lelament, l'administració fiscal segueix a més en mans de l'Estat central.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema