El reconeixement legal de la diversitat religiosa a Espanya no té una translació pràctica i completa a les presons i hospitals, on els drets de les minories religioses no estan del tot garantits, segons un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L'estudi "GEDIVER-IN: La gestió de la diversitat religiosa en centres hospitalaris i penitenciaris a Espanya", realitzat pel grup Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR) de la UAB, ha constatat "una feble implementació d'aquests drets i l'escassa difusió d'eines com guies de recomanacions que impedeixen que puguin exercir en condicions d'igualtat respecte a l'Església catòlica". Segons la directora de l'ISOR, Mar Griera, els canvis s'han produït majoritàriament en aspectes formals, com canviar el nom de capelles catòliques per "oratoris" en alguns hospitals, "però la situació de les minories religioses dista de ser equivalent a la qual ostenta l'Església catòlica".

L'estudi constata una desigualtat estructural entre l'Església catòlica i la resta de confessions, tant en el marc legal com en les pràctiques diàries en els centres. Com a exemple, Griera esmenta l'existència de capelles catòliques i despatxos per al sacerdot en pràcticament tots els hospitals, la familiaritat a les presons cap al personal catòlic i la celebració de les festivitats catòliques en el marc de les dues institucions.

L'estudi reconeix que el temps d'assentament de les minories religioses a Espanya influeix a l'hora de reclamar el seu dret a l'exercici de la seva religió i a l'assistència religiosa.Així, els grups protestants són els que mantenen una postura més reivindicativa, mentre que altres col·lectius, com el musulmà i l'ortodox, tenen una actitud més conformista.

Segons Griera, les causes d'aquesta menor reivindicació té a veure amb ser col·lectius formats majoritàriament per persones d'origen immigrant i, en el cas de la comunitat musulmana, per sentir-se més en el punt de mira de les autoritats.

D'una altra banda, estan proliferant pràctiques relacionades amb la nova espiritualitat o la religiositat holística, com cursos de ioga, reiki o meditació zen, entre d'altres. L'estudi indica que això fa necessari aprofundir en aquests processos per entendre com es defineixen les fronteres entre el que és considerat religiós i no religiós, i comprendre l'impacte d'aquestes pràctiques espirituals en la vida d'interns, de pacients i de treballadors dels centres.