El cap sectorial del sector porcí de JARC-COAG, Jaume Bernis, ha defensat aquest dijous "la bona gestió que fan dels purins la immensa majoria de ramaders de porcí i els agricultors", malgrat que, segons aquesta organització agrària, de forma generalitzada i recurrent s'acusa de mala praxis a tot el col·lectiu basant-se en les suposades infraccions d'una minoria, que de ser certes, "evidentment cal denunciar". Bernis considera que els ramaders de porcí "han fet un esforç molt important" per gestionar els excedents de purins de forma eficient i ambientalment respectuosa, "i la prova són els nous sistemes implantats des de que el govern de l'Estat va tancar, sense donar alternatives, les plantes de cogeneració".
JARC-COAG ha dut a terme aquest dijous a Lleida una roda de premsa per manifestar el desacord del sindicat respecte a aquells "que acusen de forma generalitzada als ramaders de porcí català de fer una mala gestió de les dejeccions ramaderes". Jaume Bernis ha deixat clar que cal denunciar "de forma exemplar" als productors que puguin cometre alguna infracció, "però cal fer-ho aportant proves de la suposada mala praxis, i sense esquitxar injustament a tot un col·lectiu professional que treballa de forma exemplar".
El responsable del porcí de JARC-COAG ha posat en valor la utilització correcta del purí com a fertilitzant orgànic per als cultius. Jaume Bernis ha remarcat que els purins són fertilitzants orgànics "de gran valor per a l'agricultura, que poden usar-se enlloc dels adobs minerals, per cobrir la necessitat de nutrients dels cultius", i també "són una font d'energia amb gran potencial, ja que permeten generar gas o electricitat, usada també per escalfar aigua, per a la pròpia explotació ramadera o per a la xarxa general".
En aquest sentit, Bernis ha reconegut que moltes persones desconeixen que les dejeccions dels porcs poden ser una font d'energia per a les explotacions ramaderes i per a la resta de la població, ja que s'han implantat, i es continuen estudiant, sistemes que permeten obtenir gas, electricitat (usat també per escalfar l'aigua), a partir dels excrements del bestiar.
El responsable de JARC-COAG ha recordat que a principis del 2014 la reforma del sector elèctric a l'estat espanyol va suposar el tancament de les plantes de cogeneració, que tractaven els excedents de purins de determinats territoris. Malgrat aquest "important entrebanc", els ramaders "han treballat per adaptar-se a la nova realitat, implantant nous sistemes de tractament de les dejeccions que suposen un cost econòmic important, i buscant inversos per a models de gestió que no només afavoririen l'activitat ramadera, sinó que també generarien energia a la xarxa central urbana".
A tall d'exemple des de JARC-COAG remarquen que amb la modificació de la dieta del animals s'ha aconseguit una reducció de fins el 40% del nitrogen de les dejeccions. Això porta el sindicat a afirmar que les taules que serveixen com a base per determinar quina superfície cal per aplicar els purins "estan desfasades", establint-se un terreny superior al que caldria. "Si no actualitzem aquestes taules estandarditzades es crea una pressió innecessària sobre els ramaders", ha dit Bernis.
El responsable del porcí de JARC-COAG també ha exposat que actualment ja s'estan utilitzant cisternes per fertilitzar, dotades d'una tecnologia que permet determinar amb total precisió la quantitat de nitrogen present en les dejeccions, i aplicar-les de forma més eficient i directament al sòl.
Finalment, JARC-COAG demana que no es posi a tothom dins d'un mateix sac, "perquè com en totes les professions, hi ha gent que possiblement no ho fa bé, i hi ha una immensa majoria que es deixa les banyes per seguir millorant". El sindicat també ha reclamat al Departament d'Agricultura que doni un major suport a les inversions que s'estan fent per a la millora de la gestió dels purins, i que actualitzi, amb urgència, els paràmetres de mesura per a la fertilització orgànica (taules que estableixen la quantitat de nitrogen generada per cadascuna de les espècies).
