Reus continuarà tenint 'veïns espia' tot i les crítiques

Després que en els darrers dies hagi sorgit a Reus la polèmica per l'existència dels anomenats 'veïns espia' -ciutadans que avisen la Guàrdia Urbana de conductes sospitoses-, l'alcalde de la ciutat, el socialista Lluís Miquel Pérez, ha volgut aclarir que els veïns fan aquesta tasca de vigilància de forma voluntària i independent, com una eina més de prevenció de la delinqüència, i no de control. Pérez s'ha lamentat aquest divendres de la 'denominació despectiva' d'espies que han rebut aquests ciutadans i ha assenyalat que el dispositiu, iniciat el 2006, continuarà funcionant donat els bons resultats obtinguts. També ha criticat que CiU hagi atiat la polèmica amb 'fins electorals'.

La ciutat de Reus s'ha vist envoltada en els darrers dies d'una nova polèmica: la de la presència de veïns a vuit barris i urbanitzacions de la ciutat que tenen contacte directe amb la Guàrdia Urbana i l'avisen mitjançant uns codis sobre conductes o situacions 'sospitoses', que podrien desencadenar en algun fet delictiu. Mentre una part de la població ho veu com una forma de control excessiu a la ciutadania, l'altra ho defensa com a eina per incrementar la seguretat.

L'alcalde de la ciutat ha volgut parlar aquest divendres sobre aquestes 'antenes ciutadanes', totes elles persones membres d'associacions veïnals i d'altres entitats. Després de demanar-los excuses per 'la denominació ofensiva d'espies' amb la qual se'ls ha fet referència, Pérez ha explicat que aquesta col·laboració veïnal es va iniciar el 2006, quan encara no havien arribat els Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona. 'La Guàrdia Urbana tenia els efectius que havia de tenir, però els veïns es van oferir a fer aquesta tasca d'observació i, en no haver-hi cap altre cos policial, es va acordar dur-ho a terme', ha argumentat l'alcalde.

Amb això, ha continuat, els veïns van reunir-se amb responsables de la Guàrdia Urbana per concretar els detalls del contacte i de l'activació d'alertes. A partir de llavors, les 'antenes ciutadanes' han trucat a la policia local per advertir de conductes 'sospitoses', com la presència a les urbanitzacions de persones o vehicles desconeguts i a hores 'no habituals', o altres coses 'que fan mala espina'. 'Es va posar en marxa i ha donat el seu resultat com el que és: una política de prevenció basada en la proximitat', ha ressaltat Pérez.

Des que es va iniciar aquest dispositiu l'any 2006, els veïns han fet unes 450 trucades, la Guàrdia Urbana ha dut a terme 61 identificacions i hi ha hagut 8 deteccions de persones amb antecedents penals. L'alcalde ha insistit que es tracta d'una actuació de prevenció, i no pas de detenció. A més, ha dit, va ser demanada pels veïns, es fa de forma voluntària i anònima, i ajuda a augmentar la sensació de seguretat de la ciutadania.

Crítiques a CiU

D'altra banda, l'alcalde ha lamentat que el grup municipal de CiU, a l'oposició, s'hagi sumat a la polèmica i 'hagi tractat aquests veïns d'espies', així com hagi acusat l'Ajuntament de falta d'una comissió de control sobre aquest dispositiu. CiU també va assegurar que la presència de 'veïns espia' era la conseqüència 'd'una mala gestió de la seguretat' i va advertir que hi havia el risc que Reus es convertís en una 'societat-denúncia'. Per Pérez, això demostra 'la falta de coneixement de CiU dels temes de la ciutat'. L'alcalde ha atribuït a la proximitat de les eleccions municipals el fet que CiU hagi volgut posar damunt la taula aquest debat.