El camp adapta els cultius davant la pressió de la inflació climàtica

Les onades de calor i els temporals estan portant els agricultors cap a la producció ecològica i a recuperar varietats caigudes en desús

Un agricultor aprofita l’aigua del canal d’Urgell abans del seu tancament a l’abril.

Un agricultor aprofita l’aigua del canal d’Urgell abans del seu tancament a l’abril. / JORDI V. POU

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ

Amb onades de calor cada vegada més freqüents i prolongades i amb nits tropicals en llocs on abans no acostumaven a donar-se, els agricultors ja fa uns anys que estan massa a mercè del canvi climàtic, exposats a pèrdues milionàries i veient com els costos de producció (carburants, electricitat, fertilitzants) no deixen de pujar. En els últims temps, a més, a les altes temperatures se’ls estan unint sequeres, temporals i calamarsades cada vegada més violents, que han desaprofitat collites senceres. "Totes les previsions assenyalen que el 2030, la disponibilitat d’aigua a la conca mediterrània s’haurà reduït un 20% i l’agricultura haurà de continuar produint aliments de la mateixa qualitat i en la mateixa quantitat que ara... Si no prenem mesures urgents, no hi arribarem", avisa Robert Savé, investigador emèrit de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), un organisme dependent de la Generalitat.

El camp, que ha vist com tot això es traslladava als preus que paga el consumidor final, ha hagut de reaccionar. Ho ha fet, d’entrada, ampliant la superfície dedicada a les produccions ecològiques, amb el consegüent estalvi en abonaments i tractaments químics que aquesta pràctica suposa. I ho ha fet també desenvolupant nous cultius o recuperant antigues varietats caigudes en desús, més adaptats a les noves condicions climàtiques. L’exemple més innovador en aquest cas és la poma Tutti, una fruita bicolor resistent a la calor extrema, que han creat investigadors de l’IRTA, en col·laboració amb productors i empreses del sector.

"Ja feia un parell de dècades que treballàvem en noves varietats de pomes i de peres, perquè havíem observat que tenien problemes amb les altes temperatures", explica Luis Asín, cap del programa de Fructicultura de l’IRTA a Lleida. En vista de com el canvi climàtic està modificant el comportament dels cultius, l’institut d’investigació va posar en marxa un programa a llarg termini per obtenir varietats amb més bon rendiment. Les onades de calor tan intenses dels últims anys, relata Asín, "estan provocant danys a la pell dels fruits i parades productives en els arbres, entre altres problemes".

"Per això, treballem associats amb una empresa neozelandesa anomenada Plant & Food Research, que ens ha assessorat en el procés, per mirar de produir fruites més adaptades a la nova climatologia", prossegueix l’enginyer agrònom. A la poma Tutti –que, a més, "s’adapta també a les tendències de gust i textura del consumidor", assenyala Asín–, s’hi dediquen actualment unes 50 hectàrees de terrenys a Lleida i a Girona, afegeix Joan Bonany, director del programa que ha desenvolupat la nova varietat. "Hem tingut ja una primera collita de 100.000 quilos, una xifra encara petita per poder competir al mercat, però que ja ens ha permès comprovar que, efectivament, la Tutti suporta bé els 40 graus durant diversos dies", indica Bonany.

L’agricultura ecològica

Però mentre els investigadors continuen creuant varietats de cultius als laboratoris i els camps d’assaig, molts agricultors han decidit passar-se a la producció ecològica, com a mesura per adaptar-se a la nova situació climàtica. I per, de passada, reduir els costos de producció. "Un exemple d’aquesta tendència és la vinya, que a més de buscar explotacions a més altura respecte al nivell del mar, fa ja uns anys que ha apostat per sistemes biològics per combatre les plagues", assenyala Robert Savé, excoordinador de vitivinicultura a l’IRTA. És cert, admet Savé, que en el cas del vi i del cava, un factor clau ha sigut la demanda dels consumidors, que han empès perquè els cultius siguin ecològics.

Però també s’ha disparat el pistatxo ecològic. I tot i que continua sent una producció minoritària, la xifra de terrenys dedicats ara a aquesta fruita seca ha crescut un 1.057,6% des del 2011, fins a les 49.534 hectàrees. Un altre dels productes en els quals també està guanyant terreny la producció bio és l’oli, que ja porta tres campanyes marcades per la sequera, cosa que ha portat els agricultors a mirar d’estalviar costos de producció reduint els tractaments. La mesura, no obstant, no ha tingut de moment impacte en els preus finals del producte, que ha pujat gairebé un 75% aquest any.

Durant l’any 2022, la superfície dedicada a la producció orgànica a Espanya es va incrementar en un 1,5%, fins a situar-se en un total de 2.675.331 hectàrees. Això equival a un 11% de la superfície agrària útil del país, segons dades del Ministeri d’Agricultura. Amb això, Espanya se situa entre els 10 principals productors per superfície, tant de la UE com del món.