L'empresari figuerenc Simon Lee ha demostrat que el món del videojoc és capaç de generar llocs de treball qualificats i que ofereix grans possibilitats professionals. És cofundador d'Incubio, una de les tres incubadores epecialitzades en Big Data més importants del món segons Dataconomy, i impulsor de GameBCN, una incubadora orientada al sector dels videojocs que "acompanya els joves des que acaben la formació acadèmica fins que arriben a l´empresa". Un dels seus projectes més immediats és la posada en marxa del Parc de Recerca Creativa a Barcelona, que gestionarà la seva empresa Incubio a través d'una concessió de quatre anys.

En paraules de Simon Lee, la creació d'un videojoc d'èxit no només demana coneixements específics de la matèria, exigeix un correcte funcionament de l'equip de desenvolupament, a l'alçada de les necessitats del projecte i d'un lideratge flexible adaptable a cadascun dels estadis de producció.

Aquesta premissa defineix clarament el perquè la Universitat de Girona (UdG) ha fet una aposta en ferm per a aquest curs 2015-1016, implantant en el seu programa d'estudis el Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs. És important destacar que aquests són els primers estudis oficials a preu públic de Catalunya en aquesta disciplina.

Simon Lee ha estat el conferenciant convidat en la inauguració del curs a l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la UdG i en la seva ponència parla principalment d'una de les peces fonamentals d'una empresa: l'equip. Destaca la importància dels perfils per formar un equip de desenvolupament de videojocs, i, amb el suport d'un power point, fa un homenatge als pioners dels jocs virtuals, els fundadors d'Atari, i també posa èmfasi a un model de negoci d'èxit en el sector, darrere el qual hi ha el joc 'Call of Duty'.

Quan era petit, pensava que de gran voldria treballar en la indústria dels videojocs?

No. Quan era petit pensava que de gran seria inventor. Jugava a desmuntar joguines per tornar-les a muntar i perquè no tornessin a funcionar mai, i m'agradava fer petits invents d'electrònica.

Aleshores, com va ser el primer contacte amb aquest món?

Va ser a través d'uns fascicles que em van comprar els meus pares a la Llibreria Serra de Figueres i que es deien Programa tus videojuegos. A les nits, mentre els meus pares treballaven al restaurant, el meu germà i jo passàvem estones picant un codi al Commodore 64, que ni enteníem, però que ens permetia jugar.

I així va créixer el seu interès?

Evidentment, més endavant, em va agradar jugar a videojocs, com a qualsevol noi jove, i mentre estudiava la carrera vaig crear un portal de videojocs a Internet que es deia 'Ludics'.

En què consistia?

Recopilava crítiques de videojocs. Tenia contacte amb distribuïdors que m'enviaven jocs i jo els reenviava a gent que els provaven i en feien crítiques. Més tard, ja em vaig dedicar a dissenyar producte, però no videojocs concretament, perquè no hi havia indústria de videojocs. Va haver-hi un moment en què va sorgir l'oportunitat d'estudiar un màster de programació de videojocs a la Universitat Pompeu Fabra i, en acabar-lo, em va contrac tar una empresa de videojocs, Digital Legends, que va ser capdavantera.

I ara és jugador?

La veritat és que des que vaig començar a dedicar-me professionalment als videojocs en certa manera vaig començar a veure'ls d'una forma diferent.

Com veu que les universitats facilitin ara els estudis en aquest àmbit?

En el meu cas, mai m'havia imaginat que podria treballar en el món dels videojocs, perquè hi havia un desconeixement sobre aquest tema. Ara, amb els estudis universitaris, com el grau que s'ha implantat a la UdG, sembla molt més fàcil, però en aquells moments no esperava que allò pogués ser una feina. El jovent que està pujant ara està jugant a videojocs i, a més, sap que s'hi vol dedicar. Estem davant d'una potència imparable.

Els temps canvien molt de pressa.

l que ha passat és que s'ha produït una maduresa de la tecnologia. El 2004, quan jo vaig començar, calia tenir uns coneixements densos de tecnologia per crear un videojoc. Avui, aquesta eina s'ha democratitzat. Ara, qualsevol pot desenvolupar un videojoc. Hi ha tecnologia que és gratuïta, que està a Internet, amb llicències obertes. Per això, han sorgit moltes empreses petites fent videojocs que es focalitzen sobretot en la part creativa del contingut i que deixen més de banda la part de la tecnologia.

Això és bo?

Crec que és molt i molt bo, perquè allò important, al final, és competir i crear propietat intel·lectual. El següent videojoc ha de sortir de Catalunya. La creativitat no té barreres i estem davant d'una molt bona oportunitat de començar a produir.

Ha posat com a exemple, en la seva conferència, l'equip que hi ha darrere d'un joc de moda, 'Call of Duty: Black Ops III'. Per què?

'Call of Duty: Black Ops III' és una de les franquícies més exitoses de la indústria dels videojocs. Però no m'hi fixo només des del punt de vista monetari sinó també des del punt de vista social. Es diu que 'Call of Duty: Modern Warfare 2', que és un joc bastant anterior al 'Black Ops', ha estat l'espectacle audiovisual més vist en la història de la humanitat. Aquest és un fet social rellevant.

És curiosa la dada si es té en compte que és un joc amb continguts violents i aconsellat per a majors de 18 anys.

Hi ha dues entitats internacionals que qualifiquen les franges d'edat dels jocs i, en aquest cas, el Call of Duty és violent i està qualificat per a majors de 18 anys. No oblidem que els videojocs no són cosa de nens. El jugador mitjà té més de 30 anys, perquè té un cert poder adquisitiu per comprar jocs com aquests. Després hi ha altres jocs per a públics més infantils i a preus molt més accessibles.

El Parc de Recerca Creativa, que coordinarà des de les seves empreses, té a grans trets aquesta missió. Quina orientació li volen donar?

Nosaltres som tecnòlegs i l'orientació que donem a aquest projecte és impulsar empreses de nova creació que puguin potenciar i fer més competitiva la cultura. També ajudarem empreses més tradicionalistes a fer una transformació digital coherent i intel·ligent. Una part important de la nostra tasca també consisteix a donar molta formació al jovent. I alhora creem un espai en què tindran cabuda diferents entitats del món de la cultura que puguin generar sinèrgies.

Com és el seu dia a dia?

La meva agenda és com una partida del Tetris i el meu dia a dia és reunir-me amb els emprenedors als quals estic ajudant a materialitzar projectes. Si jo pogués, concentraria tota la meva feina a fer només això, però tinc altres responsabilitats que també he de cobrir, com les reunions corporatives.

Troba molt de talent?

És difícil identificar talent a primera vista. El talent per a mi no són uns coneixements específics, sinó una bona actitud i unes bones aptituds. Nosaltres no creiem en una primera entrevista ni en un currículum. La primera impressió no val. Tothom parla d'idees de negoci, d'idees de producte, però per a nosaltres les idees no valen, el que val és l'execució. Diem que la idea és una excusa per seure i parlar, i si apunta a un sector que ens és d'interès podem començar a treballar.

Com es fa la valoració?

La nostra selecció dura unes deu setmanes. En aquestes deu setmanes avaluem la idea de negoci i l'emprenedor. I quan han passat aquestes deu setmanes dictaminem qui entra a ser incubat oficialment i qui no.

Quin és el pas següent?

Quan acabem el procés d'incubació, l'emprenedor té un equip complet, té un producte i té unes quantes mètriques.