Un estudi impulsat per investigadors catalans i espanyols ha relacionat per primera vegada el càncer amb errors en la protecció de cromosomes. La investigació està centrada en les mutacions que afecten el gen POT1, un dels implicats en la protecció dels extrems dels cromosomes, els telòmers. En concret, POT1 és la grapa que fixa un caputxó protector format per proteïnes a l'ADN dels telòmers, situats a l'extrem del cromosoma. Quan aquest gen pateix una mutació no pot exercir la seva funció i per tant l'ADN de l'extrem del cromosoma queda sense protecció. Els investigadors també han descobert que les mutacions de PTO1 són les més freqüents en les formes més agressives de la leucèmia limfàtica crònica.
L'estudi ha estat publicat aquest diumenge a la revista 'Nature Genetics' i dirigit pels investigadors Elías Campos, de l'Hospital Clínic - DIBAPS/Universitat de Barcelona, Carlos López-Otín, de l'Institut Universitari d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo i Maria Blasco, director del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).
López-Otín ha explicat que un cop desxifrats els canvis genètics i epigenètics més freqüents en el desenvolupament de la leucèmia limfàtica crònica "és necessari conèixer els mecanismes bioquímics alterats per aquests canvis per poder millorar el diagnòstic i el tractament d'aquesta malaltia". La troballa ajudarà en la investigació de molts càncers però especialment en el cas d'aquest tipus de leucèmia.
Per això, i seguint treballs anteriors dirigits per Campo i ell mateix, els investigadors es van centrar en les mutacions que afecten PTO1. El resultat és que per primera vegada han trobat que apareix mutat en un càncer humà un gen amb aquesta funció protectora dels extrems dels cromosomes, els telòmers.
Cada cromosoma té en el seu extrem, als telòmers, un caputxó protector format per proteïnes i POT1 és la grapa que el fixa al seu lloc unint-lo a l'ADN telomèric. Totes les mutacions trobades ara a POT1 impedeixen a aquest gen complir la seva funció. L'ADN de l'extrem del cromosoma es queda per tant sense la seva coberta protectora. L'estudi de la ruta bioquímica que porta d'aquestes anomalies al creixement descontrolat dels limfòcits B pot proporcionar claus importants sobre la leucèmia limfàtica crònica i sobre el càncer en general, asseguren els investigadors.
Un dels gens mutats més sovint en la leucèmia
L'altre clau de la investigació és que s'ha descobert que POT1 és un dels gens més freqüentment mutats en aquesta malaltia. Els resultats previs del Consorci Espanyol per a l'estudi del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica ja havien mostrat que en aquesta malaltia hi intervenen més de mil mutacions i que cada pacient presenta una combinació única de centenars d'elles. Els diversos gens mutats identifiquen subgrups relativament petits de pacients amb característiques diferents en la seva malalties i les mutacions que més es repeteixen es donen només en el 15% dels pacients.
La investigació que es publica ara revela que el 3,5% dels pacients amb leucèmia limfàtica crònica presenta mutacions a POT1, xifra que augmenta fins el 9% en el subgrup de pacients amb una forma especialment agressiva de la malaltia. Els investigadors conclouen que POT1 és un dels gens més importants en la malaltia.
En aquest sentit, Campo afirma que els pacients amb mutacions a POT1 "pertanyen al grup amb pitjor pronòstic" i afegeix que la intervenció terapèutica sobre aquesta ruta "podria ajudar al tractament d'un grup de pacients les perspectives clíniques dels quals són molt desfavorables".
