"Quan estiguis llegint aquestes línies, ja hauré mort. He decidit finalitzar la meva vida, exercir el meu dret inalienable a disposar lliurement i responsablement de la meva pròpia vida". Amb aquestes paraules, el professor i activista Antonio Aramayona s'acomiadava al seu bloc i explicava els motius pels quals havia decidit morir. Aramaio, de 68 anys, no patia una malaltia terminal, no estava deprimit ni tenia cap patalogía incurable. Simplement creia que havia arribat el moment de posar fi a una vida "digna, lliure, valuosa i bella". "Simplement, ha arribat el meu moment de morir. És el moment just de morir. Ni massa aviat. Ni massa tard. És el moment just de quedar abraçat a la meva mort lliure, a aquesta mort -com diu Nietzsche que ve a mi perquè jo vull ", explica aquest activista, cofundador del Moviment cap a un Estat Laic i membre de Marea Verda i de l'associació Dret a Morir Dignament. Aramaio va ser un dels intel·lectuals que va inspirar a Pablo Echenique, secretari d'Organització de Podem, amb qui va participar en una mobilització a favor de l'ensenyament públic i contra les retallades en 2014. El polític saragossà va acomiadar-se a Twitter publicant precisament una foto d'aquella protesta.
En la seva carta de comiat, Aramayona destaca que "qui estima incondicionalment viure no tem morir" i que si ha decidit liquidar la seva existència ha estat perquè "sóc lliure, sóc amo dels meus actes i errors, dels meus somnis i lluites, i per això mateix decideixo si i com i fins quan existir ".
