Avui fa 45 que aquest diari, en la seva edició preconstitucional, anunciava «El Ministro de Obras Públicas, por Gerona». Com aquell qui surt a fer un volt un dimarts qualsevol, el señor ministro, don Fernández de la Mora, va aprofitar un 8 d'agost per passejar-se «por Gerona». I com no podia ser per cap altra raó, en època franquista i avui mateix, va venir per inaugurar coses. Coses de les seves. A Lloret, l'estació d'autobusos; a Blanes, el tram de la carretera fins a Lloret; i a Girona, el pont de la Font del Rei. El titular periodístic anava acompanyat d'un significatiu: «Nuestra provincia, sexta de la nación en inversiones de su Departamento». Si l'enunciat no menteix, va ser el primer i últim cop que la demarcació gironina arribaria tan amunt en el rànquing de les inversions estatals. Les reserves pressupostàries de l'Estat serveixen perquè els comissaris polítics locals puguin debatre agressivament al voltant de l'interès de qui diu manar sobre el territori manat. Però l'execució de les previsions posa en evidència l'enganyifa. La Nacional II sense acabar, ni ara ni mai, el desgast de la xarxa ferroviària, la pèrdua de competitivitat de l'aeroport i l'insultant tracte d'Adif envers la ciutat en l'assumpte del TAV indiquen que l'interès de l'Estat espanyol «por Gerona» és nul.
Quina seria la raó? Potser perquè, malgrat tot, hi ha una dissociació important entre qui mana i qui sembla manar. Qui fa veure que mana? Els polítics d'Estat. Els que presenten els pressupostos com una prova del seu interès cap al territori. Qui mana? Els secretaris i subsecretaris d'Estat i tota la seva camarilla estatal i territorial. En temps de Franco els ministres formaven part d'aquest estrat. Amb l'arribada de la transició, la democràcia els va obligar a posar homes de palla a donar la cara. I ells es van amagar a les coves dels ministeris, a les cavernes d'Adif, d'Aena i dels seus sequaços i van mantenir les amistats de sempre amb els grans empresaris de sempre. Les úniques amistats que garantien que canviant-ho tot, tot seguiria igual. Especialment «por Gerona».
