Longevitats

19.04.2017 | 06:30

Els reis sumeris, anteriors al diluvi universal, vivien i governaven durant milers d'anys. Vuit monarques –D'A-lu-lum a Du-du– van sumar 240.000 anys de regnat, que no és poca broma. Els personatges que van protagonitzar la Bíblia, uns quants santjordis després, no van arribar a superar mai l'edat de Matusalem, que en el darrer tram de la seva vida havia de bufar més de 960 espelmes en les seves angoixants festes d'aniversari.

A nosaltres ens ha tocat viure en una època d'existències més discretes, cap als 30 ja no som prou joves per optar a segons quines feines, a 60 anys –o abans– ja ens volem jubilar i no hi ha ningú que resisteixi trenta estius més veient les reposicions de Verano Azul. És evident que molt ha canviat, des de l'època dels escribes sumeris, que publicaven els seus bestsellers en escriptura cuneïforme, fins a l'actualitat, en què les celebritats ens presenten les seves obres el dia del llibre i la rosa.

Josep Maria Mainat, el ros de La Trinca, fa temps que ens parla del seu desig de viure i de viure molt. Primer ho va fer en el programa El Convidat de l' Albert Om i ara en un altre espai de TV3, on també ha aprofitat per recordar-nos que ha escrit un llibre sobre el tema de la longevitat, perquè ell s'ha proposat, trinco-trinco, arribar més enllà dels 120 anys, gràcies a un sistema anti-aging del qual és un fervorós creient.

Ja fa temps que sabem que la ciència mèdica és capaç de fer miracles i que l'esperança de vida va augmentant ostensiblement. Però la qüestió, crec jo, no és purament estadística sinó de qualitat de vida. Segurament és lícit voler viure eternament, però, tal com deia Woody Allen, les eternitats es fan llargues sobretot cap al final, si –i això ho afegeixo jo– has de pagar algú que t'empenyi la cadira de rodes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema