Vivim arrapats a l'escorça d'aquest astre cansat, però, a vegades, alcem la vista cap al cel i veiem planetes com el que ens ha tocat en dissort. Ens encalça un sentiment d'universalitat i de grandesa, i pensem que hi pot haver altres mons semblants, però aleshores recordem que pertanyem a una espècie que un dia va creure en déus amb cap d'hipopòtam i ens baixen els fums. Som hereus de mil estranyes idees i dels crims comesos en el seu nom.
L'any 1940, els anglesos van decidir desmuntar tots els indicadors de les seves carreteres, com a primera mesura de defensa contra una probable invasió germànica. Pensaven que d'aquesta manera el general Erwin Rommel es confondria i aniria a parar novament amb els seus tancs al llindar dels blancs espadats de Dover i allà només caldria una petita empenta per tornar-los al canal de la Mànega. Però les coses no són tan senzilles i va costar Déu i ajuda guanyar la partida al monstre de la guerra nazi.
Els nazis eren els extraterrestres dels anys quaranta, ara són uns altres, però sempre ens mirem el perill com si vingués d'una altra galàxia. Potser finalment arribarà una invasió d'un d'aquests exoplanetes que els científics acaben de descobrir i per defensar-nos segurament no se'ns acudiran idees millors que les dels anglesos i els indicadors de carreteres. De fet, a una civilització capaç de viatjar des de distàncies de centenars d'anys llum de la terra potser els faria gràcia i tot.
Però el problema no és aquest, el que hem de fer és advertir els pobres desgraciats que viuen en aquests planetes, perquè l'amenaça som nosaltres, amb les nostres obscures religions i els nostres fiscals generals, amb els nostres trens de rodalia que no acaben mai de funcionar i les carreteres amb indicadors que ja estan mal posats d'entrada. Per confondre el personal no cal marejar més la perdiu. Senyors alienígenes, vinguin quan vulguin i posem fi d'una vegada a aquesta història!
