Una vintena de poblacions treballen per crear una xarxa catalana de calls jueus el 2017

Girona, Castelló d'Empúries, Besalú i Tortosa lideren la iniciativa després de deixar la Red Española de Juderias

22.09.2016 | 06:30
Una turista al call jueu de Girona.
Una turista al call jueu de Girona.

Un total de 21 municipis catalans estan treballant per crear una xarxa de calls jueus. Es tracta d'una iniciativa sorgida de quatre ajuntaments –Girona, Castelló d'Empúries, Besalú i Tortosa-, que fa pocs mesos van deixar la Red Española de Juderias per discrepàncies en la gestió i els objectius (criticaven que només tenia un enfoc turístic).

Aquest municipis ja s'han reunit en diverses ocasions i tenen a punt una proposta d'estatuts. Properament, estendran la iniciativa a d'altres poblacions catalanes que tenen algun element patrimonial relacionat amb el llegat jueu. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que la voluntat és que la xarxa estigui funcionant a principis del 2017. A banda de la promoció turística, la xarxa neix amb l'objectiu de reforçar la vessant pedagògica, d'investigació i divulgació del patrimoni.

Entre els mesos de maig i juny, els ajuntament de Castelló d'Empúries, Besalú, Girona i Tortosa van donar-se oficialment de baixa de la Red Española de Juderias- Caminos de Sefarad. Girona havia estat la impulsora d'aquesta xarxa, que va néixer el 1995 i compta amb 24 ciutats adherides. Des de llavors, la capital gironina n'ostentava la secretaria general. En el cas de Castelló d'Empúries, l'alcalde, Salvi Güell, era president de l'entitat en el moment que van decidir sortir-ne. En el cas de Barcelona, també s'havia especulat amb la seva sortida però, finalment, es manté com l'única ciutat catalana a dins l'entitat.

Entre els motius per deixar la xarxa, les quatre ciutats argumentaven que l'entitat s'havia polititzat i que només estava enfocada a fer promoció turística. A més, lamentaven la poca implicació política d'ajuntaments associats i criticaven que, conseqüentment, això feia endarrerir alguns projectes.

Més divulgació del patrimoni

Des de Catalunya, en canvi, creien que calia donar un impuls a la vessant educativa, d'investigació i de divulgació del patrimoni, a banda de mantenir també una voluntat de promoció turística. La idea de la xarxa catalana es va gestar al Parlament quan, l'octubre del 2013 i a petició de CiU, la comissió d'Empresa i Ocupació va aprovar per unanimitat una proposta per crear una xarxa de calls jueus que englobés diferents municipis de Catalunya.

Aquesta proposta està agafant forma i ja s'han celebrat algunes trobades entre els quatre ajuntaments impulsors per tal de definir els objectius, qui l'ha d'integrar i com s'ha d'organitzar. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha confirmat que han contactat amb 21 municipis i que properament celebraran una trobada per exposar la idea a tot el conjunt de poblacions per seguir avançant en la configuració d'aquesta xarxa.

Segons detalla, són municipis d'arreu del país que tenen algun element patrimonial relacionat amb el llegat jueu i, concretament, amb els calls. "Volem tenir una reunió més àmplia, veure què opina tothom i anar decidint", ha manifestat l'alcaldessa de Girona.

En funcionament a principis del 2017

De moment, ja s'ha redactat una proposta d'estatuts i també s'ha comunicat la iniciativa al Departament de Cultura, que està estudiant quina fórmula de col·laboració pot establir amb la futura xarxa de calls jueus. Madrenas ha confirmat que la feina "està avançada" i que la voluntat és que estigui operativa a principis del 2017.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema