Clam massiu per la independència a Salt

Més de 135.000 persones de totes les comarques gironines es manifesten en l'acte descentralitzat de l'ANC i Òmnium per la República catalana Sumant Lleida, Berga, Tarragona i Barcelona els concentrats a la Diada van arribar a uns 875.000

14.09.2016 | 06:30
Clam massiu per la independència a Salt
Clam massiu per la independència a Salt

Unes 875.000 persones van tornar a fer història ahir en sortir per cinquena vegada consecutiva en una multitudinària manifestació descentralitzada a cinc ciutats catalanes a favor de la República Catalana. Segons les policies locals, a Barcelona 540.000 manifestants van omplir els trams entre passeig Sant Joan i passeig Companys. A la resta de localitats, les xifres, segons les respectives policies locals, van ser les més massives de la història: a Salt, 135.200 persones van bategar en un atapeït passeig Països Catalans; a Tarragona 50.000 a la Rambla Nova, a Berga 60.000 i a Lleida 30.000 assistents més. La delegació del govern espanyol a Catalunya va rebaixar la xifra global a 370.000.

Sigui com sigui, Salt no va fallar. De fet, va superar les expectatives. Els aparcaments estaven a rebentar, 153 autocars d'arreu de la demarcació van arribar a la ciutat. Amb una xifra d'inscrits divendres de 42.000 persones i la previsió de les entitats convocants, ANC i Òmnium, d'unes 60.000, al final es va haver d'afegir un tram als sis existents (corresponien a totes les comarques gironines excepte la Cerdanya i el Ripollès, que eren a Berga).

Uns 400 metres es va allargar fins a arribar al pont de l'autopista AP-7, com va explicar el mateix presentador de l'acte a Salt, l'actor Quim Masferrer. I mentre al darrere s'omplia d'història la vila de Salt, just al davant de l'escenari el protagonista era el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el primer president que participa en la manifestació independentista. Ho feia a primera fila acompanyat de nombrosos alcaldes, com el de Salt, Jordi Viñas, consellers com Santi Vila i Dolors Bassa o l'adjunt a l'alcaldia de Perpinyà, Brice Lafontaine, a més d'altres representants locals.

Salt va ser el tercer lloc de Catalunya on tots els manifestants es van unir en un batec per alçar el pilar de la "solidaritat i la diversitat" de la futura República catalana.

El tret de sortida el va donar Lleida a les 17.14. El presentador de la Seu donava lloc a la lectura de la primera part del manifest i continuació, al ritme de la música, els lleidatans s'unien en un batec (alçant cartolines en forma de punt). Després va ser el torn de Berga i llavors Salt, amb un ambient festiu i reivindicatiu. L'enèrgic Masferrer cridava: "Avui Salt és la república de la diversitat i la convivència!". I el públic responia al crit d'independència. L'actor va donar pas al cantant Gerard Quintana, que va llegir la tercera part del manifest.

"Catalunya és un país acollidor, de fraternitat i defensor dels drets humans" que va "més enllà d'ideologies i fronteres", va començar per enumerar que Catalunya serà "llibertat, justícia, fraternitat, concòrdia i solidaritat amb tots els pobles del món". El cantant va reivindicar que la República "estarà a punt per defensar i acollir persones perseguides, exiliades i refugiades" en un món "més just on ningú haurà de fugir de casa seva".

"Som i serem un poble acollidor", va acabar per cridar "estarem a punt!". Donava pas a la música de la Diada, que tothom va interpretar formant el batec. Als trams, la festa no parava i els castellers construïen pilars de la diversitat.

En acabar els batecs de Tarragona i Barcelona, i exactament a les 17.45 de la tarda, van esclatar uns coets de forma simultània a les cinc ciutats catalanes. Els punts van bategar alhora tancant la jornada amb el cant d'Els Segadors i crits a favor de la independència.

En acabar l'acte, Puigdemont va dir que "Catalunya ha tornat a fer història", la cinquena vegada consecutiva "que aquest país es comporta d'aquesta manera". Per això, va afegir que "ja és hora" que "la classe política espanyola prengui nota" i "s'adoni que sense Catalunya no es pot governar Espanya i que la solució de la demanda catalana és política, no judicial".

Així, va subratllar que "això ha vingut per quedar-se" i "la gent està mobilitzada fins al final, ens demana al govern que siguem fidels al mandat, que siguem dignes de l'encàrrec". "En prenem bona nota", va dir, i "la classe política espanyola hauria d'entendre que cinc anys després d'aquestes mobilitzacions extraordinàries, aquí a Catalunya el que hi ha té molt de fonament, hi ha molta raó, i és molt transversal". El president va acabar agraint "l'esforç de tants catalans" que van dedicar la jornada "a voler enviar aquest missatge a la nostra gent i al món sencer".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema