Les hortes de Sta. Eugènia

08.06.2016 | 06:30

El camí que creua les hortes de Santa Eugènia i de Salt és un dels passadissos naturals més concorreguts de Girona. I també un dels més febles i delicats. El camí transcorre entre hortes petites i veritables camps de conreu. Però també discorre entre hortes abandonades i munts de deixalles. Si bé al seu inici s'hi pot intuir una intenció en l'ordenació de l'espai a través dels horts municipals, de seguida és veu que la majoria de rengleres estan abandonades, brutes i les seves tanques, d'una vulnerabilitat quasi incívica, abatudes i xafades. No s'entén massa, doncs, que quan un ciutadà demana un hort de lloguer, el funcionari en qüestió adverteixi de que el procés de concessió pot durar a prop de les 8 setmanes. Anant bé, diu. És sabut també que hi ha hagut qui ha pagat el baix lloguer anual per tenir l'hort i una caseta minúscula on dormir, mentre esperen poder tornar a la Sopa.

Un cop deixades enrere les hortes municipals el paisatge heterogeni pot esdevenir desolador: àrees de descans embardissades, taules i bancs d'ús col·lectiu trencats i bruts, panells informatius sobre la fauna i la flora fets malbé. En un punt concret el camí permet descobrir uns aiguamolls dotats de certa artificialitat i que van presentar millor estat de salut. Es fàcil d'endevinar, però, quina era la intenció estètica dels qui van ?decidir instal·lar miradors i ponts de fusta tractada sobre els llacs plens de granotes. El que no van preveure tan bé va ser l'efecte de la natura sense control i dels bordegassos que han arrencat pals de fusta, xapes d'unió i tanques de protecció per vendre-les a pes, per reparar qualsevol destrossa del pati de casa seva, o per simple plaer maliciós.

I dono la volta per tornar a casa just a la cruïlla on la porqueria s'acumula sobre el que hauria de ser un punt de recollida de brossa orgànica. Perquè encara que seria fàcil dir que l'Ajuntament té les hortes descuidades, la veritat cruel és que qui embrut, fa malbé i destrossa les hortes de Santa Eugènia som nosaltres mateixos. I així ens va.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema