«Podem guanyar la Lliga, ens hi deixarem la pell, a Salamanca»

20.04.2016 | 06:30
«Podem guanyar la Lliga, ens hi deixarem la pell, a Salamanca»

Quin ha estat el secret per fer conviure al vestidor les jugadores catalanes i de la base amb les estrangeres que han anat arribant?
Una de les claus ha sigut que hi ha hagut un nucli de jugadores catalanes que ha mantingut una magnífica relació i hem acabat sent amigues. Així les estrangeres que han anat venint s'hi han adaptat. Arriben, veuen com treballem, i ens imiten. Les estrangeres van mig perdudes i aquest any ha estat un dels problemes. Totes eren noves, no saben gaire què han de fer quan arriben... Al principi aquestes jugadores, que són unes professionals i vénen aquí com podrien haver anat a un altre lloc, no s'adonen gaire del club on estan, però quan acaba la temporada ho descobreixen. Ara les d'aquest any ja saben què és Girona, què és guanyar, què és jugar com un equip. Per a elles ja no només és una feina, és un sentiment, i no pensen llançar la tovallola.
El tòpic que els esportistes pateixen més a la grada que al camp és cert?
Totalment. Quan estàs a la pista pots estar nerviós però tu pots fer alguna cosa. Saps que donaràs el 100% per guanyar. Si ets a fora, no pots fer res. Només aplaudir i animar. És una impotència molt lletja.
Va patir molt diumenge?
Moltíssim. Més que a Salamanca. Dimecres en el primer partit veia la victòria. Estava flipant a la banqueta. La llàstima va ser que es va escapar, per tot un pavelló en contra i perquè només som set jugadores, i tres tenen més de 30 anys. El cansament ens va passar factura.
Va ser dur el retorn?
Sí, perquè es podia haver escapat la nostra oportunitat de sorprendre-les. Però també ens va quedar la sensació que les podíem guanyar, i és el que vam fer diumenge.
Com va viure els últims cinc segons del partit de Girona, abans que Givens forcés la pròrroga?
Amb el cor en un puny! Aquella entrada que va fer! Jo no sabia què passaria en aquella última acció. La Givens és la jugadora més indicada per fer una acció com aquella de coast to coast. Li van donar la pilota a qui podia fer cistella. Vaig patir molt perquè va començar l'entrada molt lluny, marcant molt els passos... l'important és que va fer el bàsquet. Li vaig comentar després del partit i em va dir que ho va fer perquè no tenia temps per fer cap altre bot. Va ser una explosió d'alegria. Forçar la pròrroga i guanyar.
Es pot guanyar la Lliga?
Sí que es pot. Passa perquè les set jugadores facin la seva feina, que cadascú assumeixi el seu rol. Si totes estan centrades en el que han de fer, hi ha opcions. El que tinc clar és que es deixaran la pell per guanyar a Salamanca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema