Xavi Fernández

«No sé quina mena d'entrenador seré, però ja ho descobrirem»

24.02.2016 | 06:30
«No sé quina mena d'entrenador seré, però ja ho descobrirem»

Entrenador de l'Spar Citylift Girona. Per «responsabilitat» amb el grup de gent que manté viu el projecte de l'Uni i convençut que amb Ortega l'equip i les jugadores havien «tocat fons i arribat a una situació límit», Xavi Fernández accepta el repte d'entrenar l'equip fins a final de temporada conscient que tindrà difícil repetir l'èxit d'Íñiguez i acabant guanyant la Lliga

Xavi Fernández és un jugador històric de l´ACB que mai ha volgut ser entrenador professional, però que ara ha acceptat dirigir l´Spar Citylift Girona. No s´està complicant la vida?

Això també em pregunto jo, per què.... Ho faig una mica per responsabilitat. Som un grup de gent molt implicat en el projecte d´un club que no va sobrat de mitjans i que, en aquest moment, tenia una necessitat urgent i, a més, es donaven les condicions perquè jo pogués assumir fer el pas. I repeteixo que no tinc cap intenció d´allargar-ho per dedicar-me professionalment a entrenar, ni ho veig com una plataforma o un aparador per donar-me a conèixer.

Així ja els hi ha dit al club que l´estiu hauran de buscar entrenador un altre cop?

Ho tenen claríssim. Fins i tot crec que la sorpresa va ser quan la setmana passada els vaig dir: «no podem esperar més i anem a fer el canvi ja». El meu pas per la banqueta s´acabarà aquí. Això sí, espero fer-ho el millor possible i em sento molt còmode, perquè la pista de bàsquet és el meu hàbitat. No m´agafa de nou, m´hi poso per donar el 120% de mi mateix com a entrenador aquests dos mesos.

Ara fa just un any, Íñiguez va substituir Ramon Jordana en aquesta mateixa banqueta i va ser campió de Lliga sense perdre cap partit. El precedent genera un xic de pressió, oi?

El que em transmet el club, i amb això coincidim, és que l´equip és quart. Si has quedat quart a la lliga regular, és molt complicat que ara vingui algú i amb les mateixes jugadores aconsegueixi ser primer. Nosaltres ens hem de limitar a millorar cada dia i, si ho aconseguim fer, podrem aconseguir arribar al play-off i, potser, a jugar la final. L´objectiu és ser competitius. Ara bé, tenim clar que Salamanca juga a una altra lliga. A mitja temporada ha pogut tenir dos reforços com Kobryn i Beard, a més ja tenies d´Ndour i una jugadora com Gidden a qui tu no vas poder renovar. Amb això ja està tot dit. La Lliga, més que guanyar-la nosaltres, l´hauria de perdre Salamanca. En la final de Copa, el Conquero va fer el que havia de fer bé, però va quedar la sensació que Salamanca hauria pogut fer més. Ara nosaltres ens hem d´endreçar com a equip, la defensa, l´atac i desenvolupar el nostre joc fins a on puguem.

Un Perfumerías Avenida de Salamanca que ara tindrà Miguel Ángel Ortega a la banqueta.

És un avantatge més per al Salmanca, perquè coneix les nostres jugadores, la forma com jugava l´equip fins ara, el club... Ès clar que serà un avantatge per a elles, però la part negativa és que, encara que suposo que respectarà part del que havia fet Miranda, ell allà haurà de començar de zero amb les jugadores i amb tot el que voldrà que facin. Ara bé, ho podrà fer amb l´avantatge que es pot permetre perdre la meitat o més dels partits que queden i encara seria primer de la lliga regular. Es pot permetre ara fer una pretemporada fins al play-off.

Guanyar la Lliga no és un objectiu obligat per al club, però com que, a més d´entrenador, també és el cap de màrqueting de l´Uni, sap bé la importància que té jugar l´Eurolliga.

Sí. Però l´Eurolliga es pot dir que és un objectiu, però també un premi. No veig que en el club hi hagi una gran pressió jugar l´Euroliga. La gent té el cap molt ben posat i no passaria res per estar ara dos anys sense jugar l´Eurolliga per fonamentar bé el projecte i després tornar-hi. Nosaltres sabem bé el que ens ha costat jugar l´Eurolliga havent de doblar el pressupost que teníem l´any passat. Nosaltres volem guanyar-nos a la pista el dret de jugar l´Eurolliga, però també s´haurà de veure si tots els equips que ho aconsegueixen poden reunir els recursos per jugar-la. Tampoc el moment de l´esport femení actual és per tirar coets.

Al cap tothom té clar com jugava Xavi Fernández. Establint un paral·lelisme, el seu Uni jugarà un bàsquet on el talent ofensiu sigui un actor principal?

L´estil de l´Uni el marcaran les jugadores. Intentarem potenciar les seves habilitats. Però, lògicament, si ara jo digués que vull plantejar un bàsquet ultra defensiu la gent no em creuria per venir d´algú que va ser històric a l´ACB en punts i triples. Ara bé, sí que sóc conscient que la defensa és clau. M´he format amb mestres de la defensa com Aito o Maljkovic i sé que la defensa és on comença l´atac. Com millor defensem, abans atacarem i millor atacarem. Ara, en atac, vull un atac on es prenguin riscos, on es prenguin decisions, amb situacions obertes, espais...

Una jugadora amb talent ofensiu, i que fins ara jugava poc, és Italee Lucas. Pot passar a tenir un paper diferent?

Li donarem l´oportunitat. El que pugui fer ho marcarà ella, el que faci i la seva entesa amb les companyes. Té talent per jugar i intentarem potenciar el seu paper en atac, però també el de la Noe (Jordana) i el de les jugadores interiors. En atac hi ha d´haver més espais i oportunitats per a tots. En atac espero que tothom faci un pas endavant i es vegin coses que abans no es veien.

Millorar l´atac estàtic de l´equip és la clau de volta per capgirar la dinàmica de resultats?

Jo no segmentaria l´atac de la defensa. Tot va lligat, però és evident que estem dedicant moltes hores en atac. La idea no és crear sistemes tancats per tenir jugadores robotitzades, sinó, que els sistemes passaran per jugar a bàsquet, tenir bones lectures i donar la iniciativa a les jugadores. Això no significa que el primer dia no es vegi aquí un caos amb les jugadores xocant per la pista. Un dels handicaps del bàsquet femení és la falta d´hores de pista de les jugadores. La Lliga Femenina dura set mesos, mentre que en masculí jugues nou o deu mesos, vas amb la selecció, fas campus... Hi ha una diferència pel que fa a fonaments i presa de decisions que haurem de superar.

Ortega es queixava molt del desgast de les jugadores. Se les ha trobat sense gens de benzina?

Jo crec que el cansament ve a nivell mental. Si som capaços de posar una mica d´alegria en els entrenaments. Pencar com a animals no vol dir passar-ho malament. El bàsquet és gaudir de les bones experiències, estar fotut quan les coses no surten... Hem de saber combinar gaudir amb la responsabilitat

Té les idees molt clares, però algú podria dir que Xavi Fernández no ha entrenat mai enlloc.

El que digui això no està mentint. No he entrenat mai en l´àmbit professional. I ni jo mateix sé quina mena d´entrenador seré. Ja ho descobrirem. Tampoc em preocupa excessivament, ni surto relaxat. Surto amb la confiança suficient per saber el que he de fer i amb les coses clares, però també amb el neguit suficient, amb l´anaconda a l´estómac, per tenir la força necessària per empènyer l´equip.

El dia de la seva presentació va dir que li agradaria tenir la gestió de vestidor de Caula, la saviesa de Jordana, la direcció de partit d´Íñiguez i la passió d´Ortega. Es pot tenir tot això?

Tot no es pot tenir, però en aquesta vida mai deixes d´aprendre. D´alguna manera el meu ideal d´entrenador va per aquí. A veure si puc aplicar les lliçons pràctiques que vaig rebre de l´Anna (Caula) de solucionar els problemes que hi ha en un vestidor; la saviesa de Jordana és complicada d´aconseguir però jo també tinc la meva experiència en el bàsquet; la direcció de partit d´en Roberto (Iñíguez) també és difícil perquè ell portava anys amb això però hem de veure fins a on puc arribar.

Diumenge, primer partit contra Gipuzkoa i dimecres cita clau a la pista del Conquero. S´ha de guanayar ja només començar.

Em plantejo un primer partit d´urgència que l´hem de guanyar perquè no ens queda més remei, però tenim el handicap que hem de fer una transformació total dels sistemes d´atac i sense tenir totes les jugadores aquí. Spanou i Kuktiene són amb les seleccions, Coulibaly es va fer mal dilluns... Ho hem d´anar gestionant tot, però segur que a Conquero el tècnic també es lamenta perquè li han marxat Pina i Pascua... Cadascú ha de jugar les seves cartes i veure´m com li va a cadascú.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema