Miguel Ángel Ortega

«Si avui comencés la temporada segur que es faria amb una plantilla més àmplia»

17.02.2016 | 06:30
Miguel Ángel Ortega demanant temps mort en el darrer partit contra el Bembibre a Fontajau.

Entrenador Spar Citylift Girona. Al marge del debat a dins del club sobre la seva destitució, el tècnic de l'Uni descansa aquests dies amb la voluntat de tornar dilluns a Fontajau per preparar el tram final de Lliga, però sense oblidar el que ha estat el gran problema de les gironines en l'any del seu debut a Europa. Ortega creu que la plantilla era massa curta per jugar Lliga i Eurolliga i això les jugadores ho han pagat arribant foses a aquest moment del curs

Com anem d'ànims?
Bé, estic bé d'ànims. En aquesta professió és molt important tenir sempre l'actitud correcta. No només quan guanyes o tot et va de cara. Si ets professional, no pots dir «avui que plou o que els resultats no són bons» estic amb mala cara.
Falten set jornades, es veu amb forces de tirar l'equip endavant?
Sí. Jo, personalment, sí. Aquesta situació és un repte per a mi. Quan ja tens una edat i, com es diu vulgarment, tens el cul pelat en situacions d'aquesta mena, no hi ha diferència entre anar primer o anar últim. El treball i la mentalitat d'anar a guanyar cada partit és sempre idèntic.
El mes de gener, després de la derrota contra el Cadí, el seu càrrec va perillar però l'equip va reaccionar amb victòries de prestigi contra el Castors o l'Agü Spor. Espera una reacció semblant?
Quan perds partits és normal que hi hagi dubtes. És una reacció molt humana, però aquí hem de diferenciar entre la gent que creu amb el que està fent i la que va a la deriva. Els que som professionals hem d'entendre tothom i comprendre els dubtes que pot tenir la junta, que no són professionals. En aquest moment, però, el que s'ha de fer és analitzar per què passen les coses.
En la seva anàlisi el desgast de jugar dues competicions hi té un paper clau. Ara, amb només un partit per setmana, l'equip anirà cap amunt?
Estic convençut que si ara tornéssim a començar la temporada jugant Lliga i Eurolliga es faria amb una plantilla molt més àmplia, amb les posicions doblades i amb, per exemple, dues bases de primer nivell i no només una jugant 35 minuts el dimecres i 35 més el cap de setmana.
Però l'Uni Girona té els diners que té...
El Barça o el Madrid no tenen tretze jugadors per caprici, sinó perquè combinar dues competicions jugant partits amb sis o set jugadores, com hem fet nosaltres, no és possible. Hem fet molt bons partits a l'Eurolliga, donant una gran imatge, però ho hem pagat a la Lliga i l'ara l'equip està molt desgastat. Diumenge contra el Bembibre l'equip estava fos. No només la Noe (Jordana) sinó tot l'equip en si que havia guanyat el dimecres abans un gran equip com el Praga, després va arribar la Copa, per tot seguit fer l'esforç d'anar a Bourges, on se'ns van trencar l'Artemis (Spanou) i la Lina (Pikciute). Diumenge contra el Bembibre es va veure que no teníem gens de benzina.
Una plantilla curta que, a sobre, perd Chelsea Gray veu com Carbó, Spanou o Pikciute es van lesionant. Massa entrebancs?
El tema de la Chelsea ens va fer molt mal. Agafa l'Uni de l'any passat, o qualsevol equip, i li treus a la seva màxima anotadora i la seva jugadora més valorada. Qualsevol ho pagaria. Vam anar a Ekaterinburg i parlant amb la Diana Taurasi li vaig dir que el que ens havia passat era com si ella deixés de jugar amb el seu equip. El problema era que es venia de guanyar la Lliga, després al setembre guanyem la Supercopa i arriba la Chelsea i fem grans partits contra la selecció dels Estats Units o l'Ekaterinburg. A més, reconegut per tothom, fent un bàsquet sovint espectacular i amb la gent fent «ohs» a la grada. La gent es pensava que érem els millors i ho guanyaríem tot. Arriba la Coulibaly i, al principi, jo inclòs, quedem encantats... Fins que marxa la Chelsea, es lesiona l'Artemis i, d'alguna manera, tot va caure.
Però l'equip ha tornat a fer bons partits. Jugant diferent, però aconseguint victòries de prestigi a l'Eurolliga com la del Praga.
Sí. Però amb molt d'esforç i desgast per part de les jugadores. Ara mateix, que tindrem més temps per entrenar i preparar els partits, tot el que fem estarà condicionat pel desgast que porten les jugadores a sobre. La seva recuperació que podrem fer d'ara fins al final.
Més enllà del que decideixi la junta, el seu pensament està a tornar dilluns per preparar el partit del diumenge 28 contra el Gipuzkoa a Fontajau?
És clar. És que això és la meva feina i el que he de fer. S'ha de respectar l'opinió de tothom, però tampoc puc convèncer o agradar tothom. Repeteixo que s'han de respectar les opinins de tothom i cadascú ha d'analitzar la seva.
Vol tornar dilluns per encarar les últimes set jornades de lliga regular. Amb quins objectius?
Classificar-nos per al play-off és el més important, però tenim el handicap que arribem a final de temporada amb la gent molt cansada. Ens falta frescor i, a sobre, ara tenim les lesions de l'Artemis (Spanou) i Lina (Pikciute). Estem molt amb precari. Hem de recuperar-nos per tornar a rearmar l'equip i ser competitius fins al final.
Per acabar. Fa molts anys que està en el món del bàsquet i deu haver conegut un munt de directives. Què li sembla aquesta?
Cada directiva té les seves peculiaritats, però s'ha de tenir en compte que es venia de guanyar la Lliga, es participava en l'Eurolliga, vam guanyar la Supercopa, els primers partits de la Chelsea... Potser a tots ens va agafar la idea que érem el centre del món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema