Un pavelló en record del mític August Serra

Aprofitant la celebració avui del 75è aniversari
del Girona CH l'expresident Antoni Quintana proposa dedicar Palau II al millor jugador històric

17.10.2015 | 06:30
Un pavelló en record del mític August Serra

Avui fa 75 anys es va crear de manera oficial el Girona Club d'Hoquei. El club més antic de les comarques gironines i degà de l'hoquei català i espanyol. Tot va començar a la terrassa del bar de la piscina de la Devesa l'any 1935, on alguns gironins passaven hores i hores jugant a l'hoquei sobre patins. Tot i això, les condicions no eren bones i un cop la pista de ball de la Devesa va estar construïda, s'hi varen traslladar. Hoquei i ball. Aquesta combinació va se?guir durant anys al club, ja que aportava beneficis econòmics que permetien cobrir els costosos desplaçaments de l'època, principalment a Barcelona i Cerdanyola.
Els aiguats de 1940 varen deixar la pista de ball de la Devesa plena de fang, i per tant inservible per a la pràctica de l'hoquei. Aquestes condicions varen obligar a pensar en la construcció d'una nova pista i en la constitució del "Gerona Club de Hockey". Sembla que aquesta iniciativa va venir del senyor José María Sastre Soms, i tal era l'empenta, que el 17 d'octubre del mateix any es va formalitzar la constitució del "Gerona C. de H", amb la primera junta directiva. El president: Francisco Carreras Surroca. El vicepresident i entrenador del club: José María Sastre Soms. Els membres de la junta estaven tan motivats que 10 dies abans ja havien començat a construir la nova pista al barri de Vista Alegre en un terreny cedit pel "Gerona FC". Els treballadors eren reclusos de la presó de Girona amb l'acord del Governador Civil.
Al gener de 1941, en un partit Girona-Cerdanyola, es va inaugurar aquesta primera pista de patinatge d'Espanya destinada exclusivament a l'esport de l'hoquei sobre rodes i el públic va acudir-hi en massa, interessat per un esport que oferia noves emocions. Aquesta va ser la primera seu del club, orgull d'aquell grup d'homes pioners però també, amb el temps, de tota una ciutat. Aquesta primera temporada 40-41 va suposar l'inici de la rivalitat amb els equips de Barcelona al proclamar-se el Girona C. de H. Campió de Catalunya de 1a categoria. Una rivalitat lògica i esperada.
El club gironí va demostrar que no es tractava només d'una bona ratxa en començar a formar part de la competició. Durant les temporades següents varen aconseguir diverses vegades el títol de Campió de Catalunya i amb el temps es van anar encadenant tot un seguit de títols, fins a arribar a la temporada 44-45 en què es va jugar a Reus la final del Campionat d'Espanya contra el "Unión Club de Barcelona". Aquell partit va fer història en ser retransmès per Ràdio Girona. Expliquen que el director de la ràdio, el senyor Emili Banda, va caure des de la tarima on estava retransmetent el partit. Era la primera vegada que es feia la retransmissió d'un partit d'hoquei a Espanya.
Amb el temps, els jugadors i membres de la primera junta es van anar traslladant a altres punts d'Espanya (fitxats per altres equips o traslladant-se a fer el servei militar). Aquest va ser el cas del propi José María Sastre Soms, que va ser fitxat com a entrenador de l'equip d'hoquei del F.C. Barcelona amb la voluntat de fer-lo arribar a la màxima categoria. D'altres varen crear ?equips d'hoquei sobre patins allà on varen desplaçar-se.
En els seus inicis, l'hoquei sobre patins era símbol d'esnobisme. Procedent d'Anglaterra i França, el practicaven les classes benestants de Barcelona. Després va passar a Cerdanyola i Girona. D'aquells clubs pioners de Barcelona avui en dia no en queda cap en actiu. La Guerra Civil espanyola, iniciada el 1936, va interrompre l'evolució esportiva d'aquells pioners gironins que somniaven amb un club d'hoquei gironí. Tot i això, mai va suposar el seu oblit.
Un cop finalitzada la guerra, a la primavera del 1939, els senyors Gruartmoner, Salip, Callicó, Sastre, Colls, Montaña, Rosa, Rostullet i Corrales van constituir, de la mà del Governador Civil, la "Agrupación Deportiva Gerundense" amb seu a la pista de la Devesa. El seu primer i únic president, el senyor Francesc Callicó Roldós.
Els jugadors d'aquesta primera etapa eren els mateixos que d'abans de la guerra. Entre aquests, començava a destacar amb llum pròpia el jugador August Serra Mustich, que més tard va ser membre i capità de la selecció espanyola dirigida per Juan Antonio Samaranch. De la mà de Serra, la selecció va ser campiona del món als campionats celebrats a Barcelona el 1951 i 1954, i el celebrat a Milà ?l'any 1955. Altres jugadors de l'època per no oblidar van ser Ros, Campistol, Montaña, i els germans Colls i els Serra.
El club no tan sols ha estat representat per l'hoquei sobre rodes. Als anys seixanta es va crear la secció de patinatge artístic. El seu màxim exponent va ser Pili Fernàndez, primera patinadora i més tard com entrenadora, va formar a grans patinadores que assoliren grans resultats esportius. Els anys han portat moments difícils al club, especialment en sortir de la pista de Vista Alegre. Tot i això, el Girona C.H. es va anar recuperant en traslladar-se a la pista de Palau, fins a arribar a la present temporada, on disposa d'un nombre important de jugadors, que formen equips a totes les categories i on el primer equip s'ha proposat arribar a l'OK Lliga. La continuïtat està assegurada.
El pavelló de Palau II Pista d'hoquei i Patinatge, on juga el Girona C.H. segueix sense tenir nom. Avui, en el 75è aniversari del club proposo anomenar-lo "Pavelló August Serra" en homenatge al millor jugador de la història del Girona C.H. i que va portar el nom de la ciutat a tots els racons de Catalunya i Espanya. A tots aquells que en algun moment de les vostres vides hàgiu passat per aquest històric club, i a tots aquells que avui ja no ens acompanyen, gràcies per contribuir a fer realitat aquest somni gironí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema