H
i va haver un temps en el qual Leo Messi lluitava contra la història. Rècords impossibles, marques de fa dècades i mites d'altres temps anaven caient de mica en mica, partit rere partit, gol rere gol. Ara, a només vuit gols de la seva millor xifra anotadora, a la "Pulga" només li queda superar-se a si mateix.
L'argentí silenciós ha aconseguit fer d'allò extraordinari una rutina. El caviar com a pa de cada dia, l'excepció com a regla general. Quan no anota durant algun partit, com li va passar a San Siro o en els clàssics de la Copa del Rei, es parla de crisi. Leo ha acostumat a tothom a l'excepcionalitat, per bé i per mal.
Perquè, fa no gaires anys, l'inversemblant era que un jove brasiler anomenat Ronaldo, que començava a sorprendre el món amb la seva gambada animal, marqués 34 gols en tot un campionat. O aquells 38 de Telmo Zarra i Hugo Sánchez. Per no parlar dels 41 amb els quals un altre Ronaldo, en aquest cas Cristiano, conquistava el "Pitxitxi" i la Bota d'Or el 2011. Eren el súmmum. La cúspide. El factor sobrehumà.
Però són els temps del noi que no volia créixer. Va fer l'impensable i va anotar 50 gols en Lliga el passat curs, una xifra tan sorprenent i utòpica que no van existir amb prou feines dubtes perquè la Pilota d'Or recaigués a les seves mans per quarta vegada consecutiva, encara que els seus títols fossin menys destacats que els que acreditaven els seus rivals, Cristiano i Iniesta.
Més encara tenint en compte que, a més, va fer miques la marca que ostentava Gerd Müller fa quatre dècades, quan el "Torpede" alemany va anotar 85 gols en un any natural.
Messi va acabar 2012 amb 91 en total, entre el Barça i la selecció argentina. Per un moment, després de pair aquella gesta històrica, va existir el temor que el davanter hagués deixat tan alt el llistó que seria improbable que repetís tals gestes, almenys a curt termini. Aquell moment de dubte no es va allargar gaire.
Amb el seu doblet contra el Rayo, Messi acumula 42 gols, superant així el millor registre de Cristiano, i ja només amb la seva pròpia marca per davant. Per batre-la li queden només vuit gols i deu jornades per al final. Amb una mitjana d'un gol cada seixanta minuts, la qüestió resideix més aviat en quina nova xifra deixarà ara escrit el seu nom.
En la taula anotadora, el segueixen de lluny el davanter portuguès del Reial Madrid i el colombià Radamel Falcao, amb 27 i 21 dianes respectivament. Tots dos amb registres dignes de Bota d'Or fa amb prou feines cinc anys, però vulgaritzats avui dia per aquell "Cum Laude" permanent en el qual viu instal·lat el "deu" blaugrana. "Amb Messi, un viu més tranquil", va resumir en poques paraules l'assistent tècnic Jordi Roura, després de l'últim partit al Camp Nou. El de Rosario arriba a 18 jornades consecutives marcant i, de fer-ho també contra el Celta el pròxim partit (dia 30), haurà aconseguit anotar durant una tornada sencera.
A més, l'equip gallec ostenta l'honor de ser l'únic que no ha rebut un gol del davanter aquesta campanya. Si Messi compleix la seva letal rutina, haurà marcat almenys un gol a tots els equips. I al sac acumula també 17 doblets des de principi de temporada.
No tot queda en el present. Lionel està a 40 gols de Zarra, màxim golejador històric de la Lliga amb 251 gols. I en el rànquing de golejadors en Lliga de Campions, després de superar l'holandès Ruud Van Nistelrooy, el blaugrana suma 58 dianes, ja només amb l'exmadridista Raúl González (71) per davant.
A ell poc li importen les estadístiques. El noi impassible sembla seguir fent el mateix de sempre sense donar-li massa importància, perquè el gol no és el seu fi, sinó el mitjà i la conseqüència d'un futbol natural, instintiu, innat. Com si simplement jugués a superar la seva pròpia ombra en un parc de Rosario. És Messi contra Messi.
