Una imatge va resumir-ho a la perfecció. La de Rubi, celebrant com si fos una victòria, l'avantatge momentani amb què el Girona es dirigia als vestidors just acabada la primera meitat. Somriure d'orella a orella, punys tancats i gest d'eufòria. I això que encara quedaven quaranta-cinc minuts, tot un món en això del futbol. Però la reacció del tècnic estava més que justificada. Acabava de presenciar una bona actuació dels seus homes, només set dies després de la davallada al Molinón. "És per alegrar-se'n", es va justificar en sala de premsa. "Quan veus el teu equip com remunta a base de jugar a futbol i que als jugadors no els tremola el pols, és per estar content", va argumentar. Rubi, content com mai, va rendir-se a l'esforç titànic dels gironins, va elogiar el treball de Dani Mallo i també el de Jose Martínez, i no va oblidar felicitar-se per veure les graderies de Montilivi ben plenes.

Va gaudir de la victòria, però Rubi també va patir. Com fa quinze dies contra el Còrdova, i com sembla que passarà fins al final de temporada, si el Girona segueix lluitant de tu a tu amb la resta dels equips per acabar a la part alta de la classificació. "En línies generals, mirant el que ha passat en els 90 minuts, el Girona ha estat superior", va voler aclarir l'entrenador, que va titllar d'"espectacular" la primera meitat dels blanc-i-vermells, un conjunt que hauria pogut "sentenciar" a l'inici del segon acte, però al que se li havien "complicat" les coses amb la lesió de Marcos Tébar i sobretot amb l'expulsió de Migue González. És per això que el 2-1 final el va portar a "felicitar" els seus homes, sobretot perquè "han cregut que ho podien tirar endavant".

Va lamentar la manca d'encert en els metres finals, cosa que va impedir els gironins deixar vist per sentència el partit, o també haverse avançat en el marcador, ja que al primer temps, amb el 0-0, els locals van gaudir de bones oportunitats per obrir la llauna. Al final, però, patiment. Molt de patiment. "Quan ens hem quedat amb un home menys hem hagut de reajustar-nos i no ho hem passat massa bé. No podíem sortir, ni tampoc aguantàvem la pilota. He patit, és clar. Però el futbol és així. No anem tan sobrats com per guanyar sense patir. La llàstima ha estat no fer algun gol més, però els porters també juguen i Luis García ha fet unes aturades impressionants", es va explicar.

Va admetre haver acabat "molt content" al veure la graderia "bastant plena", el que considera com "un bon símptoma" davant els partits que li resten al Girona a Montilivi. "A casa normalment fem un bon futbol, ara hem de millorar a fora", va dir, tot i donar de nou un toc d'atenció sobre l'estat del terreny de joc: "El camp no està pel joc que estem practicant. Està irregular, amb la gespa alta... Espero que millori en un mes".

Rubi no és d'aquells entrenadors que individualitza els seus elogis. No ho sol fer. Basa les bones paraules en el col·lectiu, en el grup. De tant en tant, però, hi ha excepcions que se salten la regla habitual. Com ahir, quan va felicitar obertament el rendiment d'alguns dels seus futbolistes. El primer d'ell, Dani Mallo, protagonista per aturar el penal que hauria significat l'empat a dos en el marcador. Qüestionat per si aquesta acció li donaria confiança al gallec, Rubi ho va tenir clar: "És important per a ell, però en Dani és un jugador que els té pelats, amb perdó de l'expressió, amb aquestes coses. En cap moment ha notat desconfiança i, a més, ja ens ha donat uns quants punts aquest any". Però per a Mallo no van anar totes les bones paraules.

Les va tenir Jose Martínez, ahir destacat per a l'entrenador. "Ha imprimit caràcter, s'ha desgastat i també ha donat un gol. El seu esperit és el que ens ha acabat donant la victòria". I també elogis per a Felipe Sanchón, autor del primer gol dels blanc-i-vermells. "És molt important que hagi vist porteria", va subratllar. Finalment, va voler felicitar el paper del jove Pere Pons, que va jugar el darrer quart d'hora del partit. "Estic encantat amb ell; és un jugador que ho dóna tot, sigui el minut que sigui".